Opinió
-
Via Catalana: tots sabem on som
Vicent Partal
08.08.2013
-
El pederasta del CNI
Vicent Partal
05.08.2013
-
El contrast socialista
Vicent Partal
31.07.2013
-
Qui és l'enemic?
Vicent Partal
30.07.2013
-
Els considere uns delinqüents
Vicent Partal
29.07.2013
-
Un informe clar i nítid
Vicent Partal
26.07.2013
-
El full de ruta
Vicent Partal
25.07.2013
-
La martingala judicial
Vicent Partal
24.07.2013
-
Protestar sempre paga la pena
Vicent Partal
23.07.2013
-
Quan l'estat s'amaga
Vicent Partal
22.07.2013
-
Poders gens separats
Vicent Partal
19.07.2013
-
Cal dimitir
Vicent Partal
18.07.2013
-
Un sistema acorralat
Vicent Partal
17.07.2013
Vicent Partal
07.06.2013
Prudència
Demà l'Assemblea Nacional Catalana escollirà una nova direcció. Les eleccions es fan en un clima un pèl enrarit per unes certes divergències internes que no han arribat a ser gaire preocupants, però que no deixen de projectar una ombra de dubte sobre el funcionament i el paper públic de l'entitat.
Tinc la sensació que la immensa majoria dels membres de l'ANC no pensen precisament en aquestes eleccions, i això podria traduir-se en una abstenció alta. Em trobe molta gent que més aviat expressa desconcert per una discussió que no encaixa amb la tasca que cal fer, urgent i immediata. Demà veurem si això és tan solament una impressió o una realitat. La participació en la votació en serà un indicador claríssim.
Si és baixa, potser algú la farà servir per a criticar la situació actual del moviment i qüestionar-ne el paper. Espere que no passe, però si passa d'alguna manera ho hem d'entendre i assumir amb normalitat. Les baralles internes i les lluites pel poder sempre creen mala imatge i desvirtuen el discurs de les organitzacions que les viuen. I l'Assemblea, en aquest sentit, no en pot pas ser cap excepció.
Però la distorsió no pot amagar la realitat, ni hauria d'amagar-la. I per això avui, precisament, cal recordar que l'Assemblea Nacional Catalana s'ha guanyat a pols el paper destacat que té, perquè ha sabut connectar amb la realitat més profunda del país i l'ha sabuda projectar políticament amb una força inaudita. Ara, res no garanteix que això siga per sempre i, per tant, cal demanar molta prudència i encara més responsabilitat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015