Opinió

 

<40/169>

Vicent Partal

26.02.2013

Cada terra fa sa guerra

Després de Grècia, Itàlia. Després de Syriza, el Moviment 5 Estels. No és igual l'un moviment que l'altre, l'un programa que l'altre, ni de bon tros, però tots dos països han deixat clar a les urnes que la situació és insostenible. Que la combinació de crisi, ortodòxia europea i corrupció acorrala tant els votants que decideixen d'estripar les cartes. A Grècia votant l'extrema esquerra i a Itàlia votant un moviment populista difícil de definir, congriat amb la ràbia i les ganes desesperades de canvi que té molta gent.


A Itàlia la sorprenent primera posició de Beppe Grillo contrasta amb el mal resultat de Mario Monti. L'home que va ocupar el poder a Roma sense guanyar cap elecció ni respectar cap procediment democràtic. El professor preferit de la troica.


Monti no ho ha fet pas tan malament com els resultats poden fer entendre. Això és cert. Però potser comença a planar en l'ambient que ja tant hi fa, que ni tan sols governant d'una manera decent no n'hi ha prou. La desesperació no és mai bona consellera i Europa comença a votar a la contra. Contra el malviure.


Al sud d'Europa vivim en un estat de pressió econòmica i social que deslegitima com més va més la política i les institucions. Una pressió que descobrim cada dia quant n'és, de descarada, al servei d'uns quants i contra la majoria; una pressió inclement i insensible al patiment acumulat, a les frustracions, al malviure, a la desesperació. Per això no és estrany que la majoria, que encara vota, vulga articular-se a cada lloc de la manera que considera millor, fent vàlida aquella vella frase almogàver que diu que 'cada terra fa sa guerra'. La gent sap que el vot és la seua arma més poderosa i la fa servir. Qui ho pot criticar, això?


Ara la qüestió és saber quin país serà el següent d'estripar les cartes --nosaltres? O quan s'adonarà la Unió Europea que als ciutadans ja no ens queda aire. I encara menys paciència.

Mail Obert