Opinió
-
Via Catalana: tots sabem on som
Vicent Partal
08.08.2013
-
El pederasta del CNI
Vicent Partal
05.08.2013
-
El contrast socialista
Vicent Partal
31.07.2013
-
Qui és l'enemic?
Vicent Partal
30.07.2013
-
Els considere uns delinqüents
Vicent Partal
29.07.2013
-
Un informe clar i nítid
Vicent Partal
26.07.2013
-
El full de ruta
Vicent Partal
25.07.2013
-
La martingala judicial
Vicent Partal
24.07.2013
-
Protestar sempre paga la pena
Vicent Partal
23.07.2013
-
Quan l'estat s'amaga
Vicent Partal
22.07.2013
-
Poders gens separats
Vicent Partal
19.07.2013
-
Cal dimitir
Vicent Partal
18.07.2013
-
Un sistema acorralat
Vicent Partal
17.07.2013
Vicent Partal
24.02.2012
Quan Pujol abjura
Que el president Pujol és un obsés de la història europea és sabut de tothom. Per això, quan vaig sentir ahir que havia 'abjurat' la constitució espanyola, de seguida em vaig demanar per què havia triat aquella paraula. Ja ho sé que 'abjurar' té un significat jurídic, i fins i tot un sentit religiós concret, però en termes històrics i polítics l'Acta d'Abjuració ('Het Plakkaat van Verlatinge') és un terme que encara avui es refereix a la proclamació de la primera independència d'Espanya: la dels Països Baixos.
El 26 de juliol de 1581 els representants de les Províncies Unides, com es deien aleshores, van anul·lar la vinculació amb Espanya abjurant les lleis de Felip II amb la redacció d'una acta solemne. La rebel·lió no va fructificar, en un primer moment, per la dura repressió militar amb què fou contestada, però al cap de poc els neerlandesos van guanyar la independència i van tenir l'honor de ser els primers espanyols de deixar de ser-ho.
Llegir avui l'Acta (versió anglesa i neerlandesa) és un exercici interessant pels paral·lelismes que fa veure i que ahir les paraules de Pujol evocaven. De fet, llegir, encadenades, les declaracions d'independència de les nacions i dels estats que han deixat de ser espanyols de cap a cap de la història ajuda a aprendre'n molt, d'ells --dels espanyols vull dir. Perquè totes diuen que no volen el conflicte i que s'estimarien més d'evitar-lo, però totes acaben dient que viure amb Espanya és impossible i que, per tant, cal abjurar les lleis i les institucions que li són pròpies.
Que és, en definitiva, això que acaba de fer, significativament diria jo, Jordi Pujol.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015