Opinió
-
Especulant sobre el 27-S
Vicent Partal
04.06.2015
-
Adéu a Unió
Vicent Partal
03.06.2015
-
La por de la llibertat
Vicent Partal
02.06.2015
-
I l'estat se'l van quedar ells
Vicent Partal
01.06.2015
-
Les deu raons que em fan xiular aquesta nit
Vicent Partal
30.05.2015
-
Barcelona o la incoherència de la política
Vicent Partal
29.05.2015
-
Podem i l'entrisme: una altra manera de matar
Vicent Partal
28.05.2015
-
Vosaltres competiu, que ja decidirem nosaltres
Vicent Partal
27.05.2015
-
El País Valencià (amb música de la malaguenya)
Vicent Partal
26.05.2015
-
Una nit històrica... i tres reflexions
Vicent Partal
24.05.2015
-
Encertar el vot
Vicent Partal
22.05.2015
-
Estelades
Vicent Partal
21.05.2015
-
Els violents
Vicent Partal
20.05.2015
Vicent Partal
16.06.2015
Senyals
Acostumat a la tradicional indecisió d'Unió Democràtica, acostumat a aquest 'dic però no acabe de dir mai' que Duran va implantar com a regla de comportament del partit, constate que aquestes últimes hores estic molt sorprès per les coses que passen. Ho dic amb la necessària prudència, però amb gran interès: estic sorprès i, si m'ho permeteu, content.
Content i sorprès de veure la contundència del sector independentista d'Unió. Content de veure com aquesta gent ha estat capaç de moure's amb eficàcia, malgrat tots els paranys posats per la direcció. I content de veure també que tenen dirigents, Antoni Castellà notablement, que podrien ser les noves cares de la democràcia cristiana del país. Unes cares rotundament enfrontades a allò que sempre ha representant el búnquer de Duran no solament en la qüestió nacional, que és la més urgent però no pas l'única.
A l'altra banda d'allò que fins ara ha estat la coalició, ausades també que ràpid que ha reaccionat CDC. La direcció d'Unió ha intentat una de les seues maniobres tradicionals, l'última probablement, consistent a proposar una negociació amb CDC simplement per a anar passant el temps. Però aquesta volta la resposta de Convergència ha estat ben diferent d'allò que havíem vist fins ara. CDC ha estat contundent, clara i rotunda: ha dit a Espadaler que té uns dies per a explicar-los si estan disposats a anar al 27-S amb un programa independentista i que si no és el cas ells faran via. Més clar, l'aigua.
Un altre senyal de com canvia el país.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Secundí Mollà
Sigui quin sigui el resultat oficial d’aquesta consulta, ja s’endevinen una sèrie de conseqüències. UDC surt de la seva tradicional indefinició tot i que dividida entre un sector clarament definit com independentista i un altre que continua en la seva indefinició. El sector independentista (que teòricament ha perdut) és tan nombrós que té via lliure per adherir-se al procés sense passar per l’executiva del partit. El sector de la indefinició (que teòricament ha guanyat) s’ha tancat ell solet totes les portes i, sense cap capacitat de condicionar res, es veu abocat a trencar amb CDC i presentar-se en solitari a unes eleccions el resultat de les quals no serà gens ambigú sinó una clara i evident catàstrofe. Els consellers que continuen en aquesta indefinició a tres mesos de les eleccions probablement hauran d’abandonar el seu càrrec. I Duran, que avui està més sol que ahir, va col·locant-se al seu lloc. El seu partit ha anat passant dels 12.000 militants als 4.000 i ara li’n resten menys de 2.000. Ei rei de l’ambigüitat hauria d’haver vist que els temps han anat castigant els partits que han defugit posicionar-se. Vegeu sinó què ha passat a can PSC que encara no ha tocat terra i ICV-EUiA que gairebé s’han hagut de diluir per no desaparèixer. Diuen que Duran ha guanyat. Que els déus ens lliuren d’ aquestes victòries.
Joan Carles Melgarejo
Recordo que estant ERC al tripartit va posicionar-se contra l'estatut impulsat pel tripartit. Això li va costar l'expulsió fulminant del govern. Aleshores tothom va aplaudir la decisió del president Maragall, com a conseqüent i lògica. Pot ser. Molts estavem d'acord amb ERC i vam acabar votant en contra d'aquell estatut (el temps ens ha donat la raó), però podiem entendre la reacció de Maragall. Però ara, per la mateixa raó, costa d'entendre què fan Ortega, Espadaler i altres menjaciris en el govern de president Mas. Com pot ser que el president i CDC es deixin segar l'herba sota els peus d'aquesta manera??? O el president els fa fora fulminantment, com va fer el president Maragall, o perdrà tota la seva credibilitat. I bona part del procés, al darrera. Suposo que es tractava d'això: una pinça entre sectors dretanosos i esquerranoides...en aquest sentit m'inquieten les declaracions simultànies d'alguns gurus dient que el que importa no és la independència sino el progrès social...com si volguessim la independència solament per a penjar estelades al dia següent...es que pensen que som idiotes?
Joan Rubiralta
Sembla que finalment s'està esclarint el garbuix d'UDC tenint en compte que ens trobem en un moment que cal prendre decisions per la pressió contundent i nítida de CDC. Ja era hora.
Ara, tindrem clar qui és qui en el moviment independentista. Ja ho sabíem dels partits sobiranistes de sempre com ERC i la CUP i els afegits a última hora com CDC, però ara podrem saber què passarà amb el militants democristians si UDC no signa el full de ruta. D'altra banda, els altres militants independentistes d'aquesta formació aniran a negociar-lo directament parlant amb els dos grans partits: ERC i CDC, no com la cúpula d'UDC que només ho vol fer amb els convergents.
Davant d'això veig evident que hi haurà un trencament entre UDC i CDC perquè convergència no acceptarà que no signin el full i hi haurà canvi a les conselleries i els independentistes democristians seran expulsats del partit perquè actuaran a fora dels límits del seu partit. Això és el més probable, però ningú ho pot assegurar fins que passi.
En tot cas, ara ja sabrem què votem si ho fem per UDC. El següent pas seria que ho fes ICV-EUIA, que tampoc queda clar el seu posicionament tenint en compte que també hi ha divisió i que caldrà posicionar-se sobre la independència. El preocupant seria que si els independentistes no van per lliure i no marxen d'aquesta formació, a tothom que hi sigui el comptaran igual i per tant la ciutadania deixarà de votar una formació poc clara amb la qual cosa el futur d'aquest partit també és molt fosc.
Antoni Carol
Content? Sí, però també patètic! Doble espectacle aquest cap de setmana! En assabentar-me que Unió té uns 4.000 militants, he restat bocabadat en veure el “pes mediàtic” (temps i espai) ocupats per la seva consulta interna. Quatre-mil. D’aquests només van a votar 2.000. D’aquests, 1.000 voten un SÍ que no se sap què caram significa; els altres 1.000 voten un NO que requereix una interpretació paradoxal. I tots diuen haver guanyat! (ara estan discutint-se 40 vots amunt, 40 vots avall). Segon espectacle: la germana Teresa. Aquí no parlem ja d’uns pocs milers de vots, sinó d’uns pocs centenars per a postular-se com a candidata, bla, bla, bla. A què juguem? A la Via Catalana hi érem un milió i mig sense necessitat de consultes, ni d’assemblees generals extraordinàries, ni de primàries. A la V vàrem ser-hi un milió vuit-cents-mil (sense consultes, sense assemblees, sense primàries). Ja estem farts de capelletes i “discusionetes”. Sortosament avui, amb motiu dels 25 anys de VilaWeb, podrem gaudir del col·loqui entre el president Mas i en David Fernández, moderat per en Vicent (aquests tres i no uns altres!). Si us plau, eleveu l’horitzó, feu-nos somiar, torneu-nos la il·lusió...
Josep Usó
Sembla que aquesta vegada la maniobra li ha eixit molt malament, a l'incombustible Duran. I la caiguda pot ser especialment dura si la pròpia Convergència no es presenta al 27S. En aquest cas, la única possibilitat que ha proposat l'inefable Espadaler es quedaria en res. I el bac, d'antologia. Perquè a veure qui d'ells es podria postular per anar a una llista de persones amb, per exemple, reconegut prestigi.
I resulta també molt engrescadora la resposta del sector independentista. Com també ho és l'afirmació del sector "oficial" segns la qual s'ha guanyat una votació amb menys de tres mil vots per menys de cent de diferència i que no hi ha trencament. Com es diu al meu poble, "s'agafa abans a un metirós que a un coix".Benvinguts els demòcrata cristians partidaris de la independència. El senyor Duran i els seus quatre fidels ja es veuen borrosos.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015