Opinió
-
Especulant sobre el 27-S
Vicent Partal
04.06.2015
-
Adéu a Unió
Vicent Partal
03.06.2015
-
La por de la llibertat
Vicent Partal
02.06.2015
-
I l'estat se'l van quedar ells
Vicent Partal
01.06.2015
-
Les deu raons que em fan xiular aquesta nit
Vicent Partal
30.05.2015
-
Barcelona o la incoherència de la política
Vicent Partal
29.05.2015
-
Podem i l'entrisme: una altra manera de matar
Vicent Partal
28.05.2015
-
Vosaltres competiu, que ja decidirem nosaltres
Vicent Partal
27.05.2015
-
El País Valencià (amb música de la malaguenya)
Vicent Partal
26.05.2015
-
Una nit històrica... i tres reflexions
Vicent Partal
24.05.2015
-
Encertar el vot
Vicent Partal
22.05.2015
-
Estelades
Vicent Partal
21.05.2015
-
Els violents
Vicent Partal
20.05.2015
Vicent Partal
24.04.2015
Quan Rita es mira a l'espill
La batllessa de València, Rita Barberà, va tenir ahir un dia difícil. Un més. Compromís va fer pública la web ritaleaks.compromis.net, que conté 466 factures filtrades. Són factures de despeses de representació de la batllia en menjars, hotels i viatges, entre el 2011 i el 2014, que sumen una despesa total de 278.000 euros. La filtració ha estat perfectament organitzada i avui qualsevol ciutadà pot llegir les dades, entendre-les i demanar-se per què cal pagar això que paga Rita Barberà per un hotel de luxe a Florença, per tenir un cotxe a disposició les vint-i-quatre hores a Londres o per convocar de manera repetida i continua dinars i sopars a preus fora de mercat.
El mot 'leak' se sol traduir per 'filtració periodística', però en realitat és un terme que prové de la tecnologia i fa referència sobretot al fet que un fluid puga escapar-se del contenidor. En aquest sentit, el paral·lelisme és interessant: perquè el fluid s'escampe prèviament s'ha d'haver omplert el recipient que el conté, fins que no aguante més la pressió i s'origine la fuita. I tot indica que ha passat això exactament a València amb el PP. No hi cap més corrupció sota la taula; de manera que per un costat o per un altre ha de començar a filtrar-se i a fer-se visible a la societat.
El RitaLeaks arriba en un moment terrible per al PP valencià en particular i per al PP en general. És cert que no aporta cap dada de dimensió històrica per a ensorrar definitivament la imatge que tenim de Rita Barberà. Però augmenta, fixa i fa molt visible la peculiar i despòtica manera de fer de la figura que possiblement ha estat durant anys la més coneguda del PP valencià. I tot plegat reforçant la seua pitjor imatge, la de la frívola gastadora, amiga del capritx i del luxe. Això explica que Barberà reaccionàs ahir de seguida, atacant la filtració en un gest que no li convenia, perquè no feia sinó inflar la denúncia. Però és que, de tan acostumada com està a amagar les seues misèries polítiques, és possible que Barberà s'espantàs quan mirà de cara l'espill de les seues despeses. Perquè darrere d'això, simplement, no hi ha qui puga amagar-se.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Josep Usó
Possiblement, un encert del llistat de factures que s'ha vist obligada a presentar Rita és el nom: RitaLeaks és un nom tan contundent i té unes ressonàncies tan fortes que fa inevitable que el dany al prestigi, la campanya electoral i la figura d'intocable que fins ara tenia Rita siga enorme. Sembla que el PP està camí d'una ensulsiada total. (recordem ara el cas Trillo).Però molt em teme que els qui manen de veritat tracten d'accelerar la caiguda d'un partit podrimer per tal de substituir-lo per un de nou. En aquest cas, sembla que Ciutadans. Per això m'agrada l'episodi de la candidata de C's a Madrid n la fan callar (poca broma, la deixen muda al davant de tots) només amb el cas de Jordi Cañas. Impagable. Anem bé.
Joan Maria Arenas
La brutal ofensiva que està patint el Partit Popular no te cap tipus de lògica després de tants anys delinquint impunement. Crec que tot apunta a una voladura controlada per part de les elits funcionarials de l'Estat amb un únic objectiu, el de substitui-lo per C's en un intent desesperat de canviar la cara (no l'estructura) d'un regim en desintegració.
Joan Rubiralta
Que hi ha una bona quantitat de polítics del PP a València implicats en casos de corrupció i altres delictes això ja és cosa coneguda. Per tant conèixer ara la fortuna que presumiblement s'ha gastat l'alcaldessa de la capital no ens hauria d'estranyar i faran bé de denunciar-la per si ha incorregut en algun delicte econòmic. Recordem però el que va dir un conegut polític del PP d'allà que ell havia entrar en la política per "forrarse". Amb tot, però el més preocupant no és això sinó veure la resposta política que fins ara ha donat el poble valencià. Com pot ser que havent-hi tants casos de corrupció i de malversació de fons en el PP valencià i amb individus ficats a la presó per aquestes raons, no se l'hagi castigar electoralment i no se l'hagi arraconat fins a quedar com una força exòtica i minoritària i sense capacitat de decidir més desastres en tots els nivells. És cert que l'oposició fins fa poc, no era per tirar coets fins el punt que el PSPV pensava canviar-se les sigles per dir-se PSCV amb el tomb que representava el canvi de la lletra i la resta de forces estaven dividides i enfrontades. Ara sembla que ha canviat la situació i hi ha la possibilitat d'un gir important en la política valenciana progressista que s'ha adonat de l'oportunitat que tenen i que és l'hora d'aprofitar-la. La llàstima serà que s'haurà de comptar amb Ciutadans i Podemos també per fer aquest gir però per molt malament que ho facin, res tornarà a ser com abans.
Com ja vaig dir, també caldria que al País Valencià es fundés una Assemblea Sobiranista Valenciana seguint el mateix perfil de l'ANC -com ja ha fet Mallorca, i a les altres illes s'hi està treballant- per tal de donar una resposta radical a la situació de submissió que viu aquesta part de la nació i apostés decididament per la independència. Que la situació política al sud és més feble nacionalment parlant és evident però podria donar un canvi impensable en poc temps si s'ho proposen. Esperem-ho.
Josep Blesa
Uns quants flaixos:
1. Els populars ja han tret despeses de representació d’en Ricard Pérez Casado (per cert el millor batle de la València que mai hem tingut) 1982-88. Al·lucineu !
2. A Las Provincias (annexionades i colonitzades) els ha costat tot el dia a treure la notícia i situada en un cantó imperceptible, després de dos dies d matxucar-los amb el #RitaLeaks i que tota la xarxa anava farcida i sent-ne el “treding topic” de twitter.
3. Ahir mateix el Sr. Garcia-Margallo venia a València en la seua condició d’ambaixador i ministre d’exteriors a concedir el Premi al Mèrit Civil al mateix full parroquial. Una manera com qualsevol altra de dir-li al Col·laboracionisme Quintacolumnista. Això sí, dins del convent de Sant Doménec, seu de Capitania. Un poc de to castrense sempre ens ve bé als ja, de per si, acollonits i “llepa-sesos” (de ses) balenzianos.
4. En el seu discurs – pareu bé les orelles- digué: els valencians des de Jaume I, el conqueridor érem una nació, per comptes d’una “província” (de BCN s’entén), per gràcia i voluntat del rei del casal pre-català.
5. Ha fet la mateixa “ègloga” sobre la unitat d’España adreçant-se al president de LP (Sr. Herranz Doménech) com si l’estiguera fent a eixe altra tal Godó.
6. Estan, pel que es desprèn, amb els bolquers plens totalment i vessant-los cuixes avall.
7. Malgrat tota la merda vessada i escampada --no em cap el menor dubte-- que na Barberà tornarà a ser la més votada d’ací 29 dies.
8. Som una colònia importantíssima. L’estat espanyol se sosté per l’eix Madrid-València. Que inclús Errejón vingué l’altre dia a recordar-nos-ho fa uns dies reblant-hi el clau popular. D’això, se’n diu tindre sentit d’estat. Avant la léttre..i tocar mare!
9. Com digué en Manuel de Pedrolo: No hi ha diferent visió del tema entre l’esquerra regeneracionista i la dreta corrupta espanyoles. Poden discutir sobre la llargària de la cadena que ens subjuga a les colònies mediterrànies, però mai de si ha d’haver-ne o no, de cadena.
10. Sabent que un 25 % d’espanyols encara creu que el sol volta la terra!
11. Podem concloure: que no està gens malament si mirem alguns segles arrere.
12. Això explica el #RitaLeaks, i un #AfterRita, tan plàcid per a ella.
13. Vots Populars+ C’s (Colonos-Balenzia) >= sumaran més que tots els altres junts.
14. Indesinenter !
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015