Quan Iceta tria Hitler

Les declaracions de Miquel Iceta ahir a Catalunya Ràdio, identificant les eleccions plebiscitàries amb el nazisme, no són únicament lamentables: són incomprensibles. Iceta actua amb una mala fe i una demagògia que no tenen perdó. I no ho dic pel recurs tronat al nazisme. Iceta sap perfectament que el nazisme no té res a veure amb el moviment sobiranista de Catalunya. I que, si de cas, si el nazisme té a veure amb algun contendent polític avui és amb l'espanyolisme. Ho sap perfectament. El problema no és ben bé aquest. El que vull remarcar és que hi ha una cosa que converteix en repugnants les seues paraules: la manipulació que fa de la història del seu partit. Perquè el PSOE és, precisament, el protagonista essencial d'una de les eleccions plebiscitàries de més anomenada de la història política mundial.

Parle del 12 d'abril de 1931. En compliment del pacte de Sant Sebastià, les forces democràtiques van acordar de convertir les eleccions municipals d'aquell dia en un plebiscit sobre la monarquia. I això va ser impulsat fonamentalment per Manuel Azaña i pel líder socialista basc, Indalecio Prieto. Prieto mateix va idear l'eslògan que donava caràcter plebiscitari a les eleccions. Digué que en aquells comicis Espanya s'havia de pronunciar: 'amb el rei o contra el rei'. Dubte que Iceta ho puga ignorar, car és un estudiós de la política i de la història del seu partit i aquest fet no és precisament menor ni amagat: la Fundación Indalecio Prieto va publicar un llibre precisament amb aquest títol l'any 1999 i alguns discursos en què va repetir aquell lema tan celebrat són penjats a la web. Recomane al senyor Iceta que faça el favor de llegir aquest, especialment interessant per les concomitàncies evidents amb el període actual. 

En aquell discurs, Indalecio Prieto diu: 'Predique la necessitat de l'agrupament de tots aquells que puguem coincidir en l'afany concret i circumstancial de posar fi al règim monàrquic.' I remarca: 'S'ha d'estar amb el rei o contra el rei. El rei ha de ser la fita que ens separe. El rei és una fita separadora entre els partidaris del règim, siguen quins siguen els seus cognoms i la seua significança, i els qui som els seus adversaris.'

I encara acaba dient: 'Enderrocarem la monarquia i quan hàgem enderrocat el règim monàrquic, quan hàgem instaurat una república, que cadascú, dins el redol amplíssim de la democràcia, propugne pel triomf dels seus ideals amb tot l'ímpetu que vulga.'

Això que Prieto defineix, substituint la paraula 'rei' per la paraula 'independència', són les plebiscitàries que ens proposen avui. I és evident, per tant, que Iceta hauria pogut trobar en el seu company socialista una inspiració nítida, no tan solament sobre tot això que passa avui a Catalunya, sinó fins i tot sobre el perquè cal fer-les i sobre el com cal fer-les. Units contra el règim, superant temporalment les diferències ideològiques i marcant una fita —en aquell cas el rei, ara la independència— que delimita qui és en un costat i qui és en l'altre. I si encara tenia cap dubte tan solament calia que miràs la portada de l'Heraldo de Madrid, aquesta, on el diari progressista de l'època afirmava amb la tipografia més gruixuda: 'En el gran plebiscit d'ahir Espanya va votar per la república.' I tothom entenia que 'el gran plebiscit' volia dir les eleccions municipals.

Amb tot, Iceta s'ha estimat més comparar-nos d'una manera confusa i barroera amb el nazisme. I per a explicar què són unes eleccions plebiscitàries ha volgut recórrer a unes que no es poden comparar, ni de lluny, amb les que van portar la república. Lamentable. Trist. Vergonyós. Intolerable.

(PD. A les vuit del vespre, vist l'enrenou, el PSC ha enviat un comunicat en què Iceta afirma, per complicar les coses encara més, que 'els exemples històrics d'eleccions plebiscitàries no són precisament feliços'. Només perquè conste: jo estic orgullós d'allò que van fer els nostres avantpassats el 12 d'abril de 1931. Ells, Iceta i aquest PSC tan estrany, ja no sé ni què en deuen pensar...)

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Octavi Monsonís

Què serà que no em sorprén això de l'Iceta? És un mostra fefaent de la manca de missatge polític dels socialistes catalans. Com no saben oferir alternatives a l'independentisme, es dediquen a desqualificar-lo amb una altra criminal banalització del nazisme.

Iceta pensa, il·lús, que si l'espanyolada la diu més grossa obtindrà més vots. I no s'adona que l'espanyolisme de dreta i d'esquerra ja és ocupat pel PP, Ciutadans i una part d'Iniciativa (sense comptar Podem, que no sabem quina carta jugarà).

Per a mi, el PSC és sobrer. Ja no té espai ni missatge i l'únic que li queda és una agonia més o menys llarga fins que algú decidesca tancar la paradeta. De fet, Esquerra ha anat fent darrerament un discurs més socialdemòcrata i va recollint les fugides del PSC.

Només pot subsistir un partit socialista si els quadres i els militants independentistes se n'ixen del PSC i fan un altre partit. Cosa que acabaran fent si no volen ser arrossegats al no-res, que és el lloc on els condueix el PSC.
Aquests són els que interessen. I a ells apel·le, contemplareu amb els braços plegats com s'acosta el 9 N sense dir ni mu? La vostra consciència us permetrà no fer res perquè guanye el Sí-Sí? Preferiu seguir les directrius de la direcció del partit i restar enfora de la il·lusió de milions de ciutadans per crear un estat nou més just i més català?

Vinga, bellugueu-vos, que el temps se us acaba.

Blanca Serra

Corre la veu que Iceta és un polític astut i intel·ligent; ho dubto: un polític intel·ligent no perd els estreps i el nord d'una manera tan lamentable i barroera: es veu que el nivell de nervis i desorientació política al psc ha arribat a uns límits tals  que ni l'anterior Navarro i la seva comèdia amb la dama de la bufetada, poden igualar. El que ha dit Iceta és molt greu: un polític decent presentaria la dimissió immediata per la seva incapacitat per avaluar la situació del nostre país i els anhels de llibertat de la seva gent; el president Rajoy diu que ens anem cap a la època medieval i l'Iceta ve a dir que ens anem cap a l'època del feixisme totalitari; Rajoy  fa riure però Iceta fa por, molta por.

Pep Agulló

Algun dia, fent ús de la nostra sobirania, potser aquesta repugnant utilització del nazisme per demonitzar la voluntat majoritària d’independència, no surtirà de franc a aquests individus que lluny de defensar el seu unionisme civilitzadament vomiten mentides en un acte de cinisme sense límits. Aquí no hi ha discurs, hi ha desesperació perquè la realitat els nega cruament els arguments, si en tenen.

Sr. Iceta, vosté que calumnia amb tanta lleugeresa, respongui de les seves responsabilitats polítiques d' un partit (PSC-PSOE) que quan diu “aquest país” sempre es refereix a Espanya, un partit que menysprea la figura del president de Catalunya fins a degradar-la per sota de la de senador espanyol, un partit que vota sempre al costat del PP a Madrid en contra dels interessos nacionals de Catalunya, un partit que impedeix l’equiparació de la llengua catalana amb l’espanyola en les institucions de l’Estat i de la Unió Europea, un partit que prohibeix la participació de les seleccions nacionals catalanes en les competicions internacionals, un partit que ha marxat del govern espanyol sense complir els seus compromisos financers amb Catalunya, un partit que ha deixat un forat de 8.400 milions d’euros en els comptes públics de la Generalitat, un partit que s’ha negat a retornar a Catalunya el patrimoni documental que li fou robat pel franquisme i que es troba emmagatzemat a Salamanca, un partit que afavoreix la persistent espoliació de Catalunya xifrada en 16.000 milions d’euros anuals. Etc, etc.

Josep Guimerà

Recomanaria als assessors del Sr. Iceta que controlin la incontinència del seu líder car, pel que sembla, per ell mateix no sap trobar els límits exigibles a una persona psicològicament equilibrada.

Josep Usó

Quan un individu amb un càrrec com el que ara mateix té el senyor Iceta es permet comparar la situació de Catalunya amb el nazisme només demostra dues coses: Una mala fe fora de mida. Una ignorància absoluta.

Segurament ell sap què fou realment, el règim nazi. I també que els europeus ja n'estan fins el capdamunt de comparacions de quasi qualsevol cosa amb el nazisme. Només cal recordar la resposta que va rebre la eurodiputada d'UPyD quan va comparar la Catalunya actual amb el règim nazi. Des de la CDU li van dir: "Qualsevol polític alemany que digués això, hauria de dimitir immediatament". 

Només el puc entendre el senyor Iceta , que no comprendre'l, des de la més absoluta desesperació. Ni té partit, ni futur, ni formes ni edat per anar a buscar-se feina. Duu massa anys vivint d'un partit i d'un sistema que ja és el passat. Però ell es va voler posar on és. 

Ara, si li queda una engruna de decència, que demane perdó i que se'n vaja a sa casa. Per sempre.

Ramon Perera

La condemna que l'editorial fa d'Iceta em sembla contundent i plenament justificada, m'hi afegeixo sense dubtar-ho.

Se suposava que Iceta havia d'intentar rescatar el PSC del mal camí al que l'havia portat Navarro. Sembla que més aviat està fent el que pot per acabar d'enfonsar-lo. La sensació personal que tinc és que si no fos per accions com aquesta, ni m'enrecordaria de l'existència d'aquest partit.

M'he assabentat per l'editorial d'aspectes del Pacte de Sant Sebastià que ignorava i puc dir que encara em sento més orgullós que el meu pare fou una de les persones que hi va votar per poder fer fora la monarquia.

Josep Almar

Iceta, un convençut de que les paraules es poden tergiversar a conveniència i si t'equivoques, només falta que els hi diguis rucs als que no t'han entès.

Ignorant a conveniència, manipulador i dolent ja està quasi al nivell d'altres ignorants polítics. Ja sabeu, Espanya 3000 anys d'història, unitat de destí, 'una grande y libre'.

I el President dient que tornarem a les cavernes. Ni parlar-ne perquè n'hi ha massa que mai n'han sortit. Prefereixo vagar per l'espai infinit.

Jaume Bonet

Al final els del no aniran a votar, trobaran la manera de fer-ho fer als seus, la FES ja ho insinua. I amb la pregunta de marres, amb la possibilitat del si/no pels indecisos, i amb les enquestes del CEO a la mà, tot i que és segur que el no no guanyarà també és molt poc probable que el doble Sí tengui més de la meitat dels vots emesos. Perdre el temps amb altres discusions ara és fer el joc a l'adversari. Totes les messions s'han de posar a convèncer la gent de que cal votar Sí/Sí i no perdre el temps fent volar coloms de llistes unitàries o no unitàries. Si no encara guanyarà la tercera via d'en Duran, tot i ser allò que té més pocs vots.

Joan Josep Aguilera

Estic molt orgullós de pertanyer a la comunitat Vilaweb pel gran nivell de les editorials.

La d'avui és excel·lent, m'ha alleujat de l'indignació que produeixen aquests personatges (socialistes?) tant d'aquí com d'allà quan ens escupen amb aquesta fatxenderia. 

Al cap i a la fi es retraten ells sols i donen raó a tots els que, tjps de tanta mentida interessada i traïció, els han abandonat.

Jaume M.

El comentari del senyor Iceta es fastigós. Senzillament perquè,a més de ser fals, fica al PSOE català a les cavernes del espanyolisme més tronat, rònec i agressiu que tenen.

Si, com be diu en Vicent, sap es el que es diu i 'hi toca', es que ja no els hi queda cap altre recurs. No hi ha discurs del no raonable, no hi troben llocs de debat on guanyar la partida. Recurs final, empastifar, cridar, menystenir.
Si el PSOE decideix, finalment, competir a l'espai de C's i PP dintre del Parlament, sense equidistàncies es que, primer, Artur Mas li ha tancat la porta (no vull imaginar al president electe pactant legislatura després d'això), i segon, es que la base electoral ja es estreta i cal fer urpades i mossegades per tenir-la contenta.

Entre edat mitjana, nazisme, espai sideral, ciència ficció, etc., potser que es posin d'acord i ens diguin on anirem a parar, es per preparar las maletes i saber que hi poso per el viatge i el destí. Potser cal renovar l'armari.

No n'espereu gaire d'aquesta gent. El socialisme catalanista que va estructurar el país es un lleu record i una melangia per a nostàlgics (com el PSUC d'abans de Paco Frutos, cal dir també).

Nosaltres anem passant, que es fa tard i (potser) vol ploure. El 9N se'ns ha girat feina, no la que voldríem, però també la farem.

director@vilaweb.cat

Iceta sap que Indalecio Prieto (PSOE) va convertir les municipals del 1931 en unes plebiscitàries. Ben reeixides, per cert.