Opinió

 

<4/169>

Vicent Partal

24.07.2014

Un incendi per a apagar un foc

Ahir vam assistir a un insòlit espectacle de matemàtica recreativa i de poca traça política alhora. La societat catalana fa anys que ha guanyat la batalla de la denúncia del dèficit fiscal. Només els extremismes més intransigents s'entesten encara a considerar apropiat el drenatge fiscal dels nostres diners per part d'Espanya. Però la immensa majoria de la població sap que no hi ha cap justificació possible per a una maniobra econòmica que ultrapassa qualsevol límit. Sobretot perquè empobreix d'una manera indiscutible els qui més contribuïm a la riquesa general.


Entenguem-nos: les balances fiscals, l'estat no les publicaria mai si no fos per a mirar de combatre, amb una mentida estatística, la feina feta durant anys per la societat catalana. Els acadèmics i els polítics catalans han fet inevitable un exercici que l'estat s'hauria volgut estalviar. I, tot i que han fet tantes trampes com han sabut, no han pogut negar l'evidència.


El fet més curiós és que a Madrid estan contents perquè creuen haver demostrat que no ens roben tant com diem que ens roben --i ja em perdonareu l'expressió, però ens roben. I no és tan solament això. Però hi ha una cosa més increïble, perquè a Madrid han comès un error encara molt més greu: per dir que no roben a Catalunya tant com nosaltres diem han de reconèixer també de manera oficial que roben al País Valencià i a les Illes. Fantàstic! Han originat un incendi per a provar d'apagar un foc. Simplement brillant.


Tan brillant que els presidents de la Generalitat Valenciana i del Govern de les Illes Balears, membres acreditats i conspicus del PP, han hagut de posar el crit al cel. Fins i tot ells! Fabra diu que el comportament de l'estat espanyol envers la Generalitat Valenciana és injust i Bauzá exigeix que l'estat tracte dignament les Illes. Qui ho havia de dir...


La societat valenciana, sobretot, viu un procés de canvi accelerat. Els empresaris apunten directament a Madrid com a causa de tots els mals i demanen concòrdia amb Catalunya. El PP s'enfonsa electoralment. El nacionalisme viu un moment dolç i entra amb força a totes les institucions. I, enmig d'aquest panorama, Espanya ens fa el favor d'explicar de manera oficial que ens discrimina i ens saqueja. Concretament, a cada valencià l'estat li furta 394 euros l'any, a cada mallorquí, menorquí o eivissenc 1.329 euros i a cada ciutadà del Principat 1.119. Ep!, això amb els seus càlculs tramposos i tot.


Potser sí que el famós dic de què tant parla Fabra s'esbotzarà més aviat que no ens pensàvem. De moment des de Madrid semblen obstinats a aconseguir-ho...




L'opinió dels subscriptors.
 (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)



Francesc Estall


L'editorial l'he trobat molt divertit i m'he passat una estona amena llegint-lo, sobretot això de l'incendi per apagar un foc. I no només n'han creat un, d'incendi, n'hi ha més; que la comunitat més perjudicada és Madrid resulta hilarant, ningú amb dos dits de front s'ho pot creure. I l'acceptació de que el règim foral, completament insolidari, es pot donar a Euskadi i Navarra perquè són petits però no a Catalunya perquè aleshores no tenen mamella que munyir és de traca. No combrego amb l'autor de l'informe però cal reconèixer-li l'honestedat de dir-ho.
Potser el més xocant ha estat la posada en escena, a l'autor l'han abandonat a la seu del ministeri, no hi havia ningú per a donar-li suport. Potser el ministre estava empipat perquè no sortien els resultats que ell voldria. Sol com un mussol, fins i tot m'ha donat llàstima.




Pep Agulló


Quan les filigranes del ressentiment: el fanatisme supremacista, l’escarni, l’insult, la difamació i la mentida deixen de tenir l’efecte desitjat per l’Estat espanyol contra Catalunya tot plegat és un bon indicador del seu declivi polític, econòmic i social. No els queda ni una mala idea. Forçats, com diu el ben trobat títol d’en Vicent, "a crear un incendi per apagar el foc", ja no són aquelles mentides ben lligades amb què han anat escrivint la història, aquells arguments falsos que el poder ha preservat amb caràcter oficial. Aquell narcòtic que ens ha tingut endormiscats durant dècades. No, a correcuita s’han tret de la màniga unes xifres que per molt manipulades no poden tapar la realitat: l’espoli sistemàtic contra els ciutadans dels països catalans. Se’ls nota que no estan acostumats a argumentar perquè això comportaria diàleg. Quan l’argument és la mentida, és la imposició pel pes del seu poder, però no els ha sortit bé i ara han obert el calaix dels trons.




Josep Usó


Realment, l'esperpent de la publicació de les balances fiscals és gairebé antològic. Després de reconèixer que sí que hi ha un expol·li sistemàtic als Països Catalans en el seu conjunt, l'únic "argument" que han trobat per brandar és aquell de "és normal que els més rics paguen més que els més pobres".


I no deixa de ser interessant que Bauzà haja hagut d'anar a Menorca a sufocar una presumpta insubordinació i que Fabra ja no puga dir gairebé res. Perquè els empresaris valencians, els mateixos que encara no fa ni un any estaven disposats (als menys en aparença) a continuar ofrenant glòries a Espanya, ara fa tot l'efecte que estan a punt de demanar la independència. 


Més enllà que a Catalunya la publicació es pot considerar que és un tret per la culata per al govern de Madrid, l'incendi al País Valencià promet ser d'antologia.


I justament ara, que els valencians, en general, hem tornat del son narcòtic de massa anys de PP i PSOE inútil i ineficaç com a partit d'oposició i ens hem posat a treballar. I amb força, que ho estem fent.




Josep Almar


I quan es comprovi que fan trampes, anirem pitjor com a comunitat, accelerant el procès cap a la independència de Catalunya.


Veient la peli “Vendetta” avui a la nit, no sé com es pot aguantar un govern tan corrupte i trampós governant en contra de la gran majoria del poble.


Ni lleis mordaça, ni multes estrambòtiques contra la llibertat d’expressió faran que la gent es quedi a casa.




Jaume Jose Orianes


Tic, tac, Tic, tac. Lo dèficit fiscal abraça als Països Catalans. Per més que Ángel de la Fuente digui que no, està clamant estrepitosament que Espanya ens roba. Els presidents de les comunitats autònomes majoritàriament catalanes també estan molestos pel dèficit fiscal, siguin del PP o de CiU! Tic, tac, Tic, tac.




Àlfons Sànchez


Ja tenim ací les esperades "balances fiscals" que, casualment, no són ni tan sols balances. Recordem que primer anunciaren que les publicarien per a demostrar que no hi havia espoli. Després, anunciaren que es retardarien un mes, més tard que ja no les anaven a publicar i que s'inventaven allò dels "comptes territorialitzats" i ara, per fi, set mesos després, publiquen açò. És absolutament impossible no pensar, mirant detingudament la seqüència, que no han intentat cuinar els resultats durant tot aquest temps. Ni tan sols els valia el mètode inadequat, però acceptat, de la càrrega-benefici (on cada euro invertit en el Museo del Prado beneficia igual a un madrileny que a un de Lanzarote o a un formenterer). Han hagut de cuinar un nou mètode. Recordem que en l'àmbit europeu (i també mundial), el mètode preferit per a comparar territoris és el del flux monetari. Ni tan sols han publicat les dades en brut per a què puguem calcular les balances amb eixe mètode, com sí que feren en 2008: l'espoli injustificat seria innegable.

Al País Valencià, les coses comencen a precipitar-se. És evident que tota la societat, patronal, sindicats, i partits estan en la mateixa sintonia i empenyen a què el PP exigisca a Madrid la fi d'un tracte més injust, si cap, que el català, ja que als valencians amb aquest espoli ens han convertit en un dels territoris més pobres (del 118% de la mitjana del PIB de totes les autonomies cap al 1960, al 88% actual). 

El PP intenta, sense convenciment, controlar la revolta, però cada dia agafa més força i són més els senyals de que li estan passant per damunt. El pèndol, que ha estat tants anys immòbil en el costat dret, torna amb molta força cap a l'esquerre per a desesperació dels que ens han empobrit. El mateix Fabra parlava d'un "hipotètic sobiranisme" i que ells eren el dic de contenció, posant damunt la taula un concepte malauradament desconegut per a tants valencians. La bona notícia és que només el PSPV podria frenar eixe pèndol i ara mateix sembla que no tindrà la força suficient tal com està en plena descomposició. La mala notícia és que si es veuen acorralats, són capaços de qualsevol cosa, com per exemple anul·lar l'autonomia, il·legalitzar partits que els consideren una amenaça per a la seua idea d'Espanya i, en la mateixa línia, aconseguir alcaldes sense la majoria necessària... Ah, no, que açò últim ja ho tenen en marxa...

Mail Obert