Opinió

 

<4/169>

Vicent Partal

02.05.2012

De Roosevelt, amb ira

És coneguda la fórmula de Roosevelt per a fer funcionar la democràcia. El president que més eleccions ha guanyat de la història dels Estats Units deia que calien aquestes condicions: igualtat d'oportunitat per als joves, feina, seguretat, el final dels privilegis d'uns pocs, la defensa ferotge de les llibertats civils i un bon augment del nivell de vida de la gent. Si el pare del New Deal hagués viscut el dia que vam tenir ahir, segurament que seria molt pessimista sobre la situació.


Ahir van coincidir tantes protestes i tants fets que el simple fet d'enumerar-les ja diu prou. Vam viure les manifestacions sindicals més grans del Primer de Maig des de fa molts anys. A Barcelona, a més, la manifestació anticapitalista va congregar una gernació molt més que notable. Els peatges del país foren testimonis d'una campanya de desobediència civil que les autoritats volen aturar com siga, però que no para de prendre cos. I les xarxes socials feien rebotar allò que un piulet definí, segurament que d'una manera molt encartada, com 'la ira global'.


El sentiment d'ira és un grau d'irritació que supera l'enuig o la ràbia i que generalment es tradueix en acció. Ahir milers de persones de tot el país van traduir en acció la seua ira, en condicions que no eren fàcils i que no convidaven precisament a fer-ho. La dura campanya d'amenaces en el cas de les autopistes o el desproporcionat desplegament policíac, en el cas de la manifestació, eren invitacions a acotar el cap. I tanmateix totes dues mobilitzacions foren un èxit.


La raó que ho explica no és sinó la pressió que la població no para de rebre. Fa anys que la política d'austeritat i l'espoliació fiscal ens posen contra les cordes. I la política tradicional sembla que no trobe la manera de resoldre la situació i de tornar-nos a una democràcia a la Roosevelt. La ira era ahir positiva, una energia constructiva. Però ningú no sap com pot acabar tot això, si no canvien les coses ben prompte.


Perquè la paciència és justament la virtut que la tradició cristiana oposa a la ira.

Mail Obert