Allò que calla el diari El País

El diari El País es despatxava ahir amb un article d'opinió de Fernando Reinares sobre els autors de l'atemptat que uns gihadistes del Paquistan havien de fer, segons que es va dir, al metro de Barcelona. Aquell cas va ser ben estrany i continue pensant que va ser un greu error de la policia. Però ahir va passar un cosa ben curiosa: El País el va posar a portada i, darrere seu, la immensa majoria dels mitjans van reproduir de cap a cap del dia la tesi expressada per Reinares, però ja no com una opinió, sinó com un fet, de tal manera que al vespre ni n'esmentaven l'origen i la reivindicació semblava indiscutible. Però ningú no explicava que alguns silencis interessats de Reinares porten a llocs insospitats...

La pàgina sencera que dedica El País a aquesta anàlisi és una despesa més que generosa de paper. Reinares, un analista conegut però massa encimbellat, hi aboca tot de mitges frases i d'insinuacions i juga amb unes quantes cartes que no lliguen per dir, al capdavall, una sola cosa: que al Paquistan Maulvi Omar, portaveu de Tehrik-i-Taliban Paquistan (TTP), ha reivindicat en una entrevista el frustrat atemptat de Barcelona.

Però la lectura de l'article és un bona lliçó sobre la manera com segons quins silencis amaguen realitats inquietants. Analitzem-lo.

L'autor de l'article d'El País diu que TTP ha reivindicat l'atemptat que no va arribar a fer-se 'en un vídeo amb format d'entrevista, possiblement enregistrat fa unes quantes setmanes, l'agost passat, i difós a final d'aquest mateix mes'. Caram, quina poca precisió. Preguntes: qui ha fet el vídeo?, quina cadena?, l'han fet ells mateixos?, per on l'han difós?, per internet o per una TV?, l'entrevista, la feia un periodista? o era una autoentrevista? En paixtu, supose, perquè Omar no parla anglès? I si és així, qui l'ha traduïda? No són preguntes menors. Especialment perquè contrasten vivament amb les poques referències concretes que més endavant ofereix. Per exemple, diu que el missatge de Bin Laden als europeus es difongué el 29 de novembre de 2007 a través de la web al-Ekhlaas i al·ludeix a una entrevista amb Baitul·là Mehsud, feta pocs dies després de la detenció, concretament per al-Jazira. Del vídeo de la reivindicació que justifica l'article, no n'aporta, tanmateix, cap dada. On el podem trobar?

Reinares calla sobre l'origen de les imatges, però algunes televisions, TV3 especialment, han ensenyat el vídeo (vegeu-lo complet). Després de mirar-lo continuem sense saber quin periodista l'ha fet, ni si és un periodista qui l'ha fet. L'àudio és molt fluix, però sembla que Omar parle en paixtu, i hi ha una traducció a l'anglès subtitulada que no sabem de qui és. Segons aquesta traducció, PTT reivindica l'atemptat de Barcelona.

Però hi ha un detall important que cal demanar: d'on arriba aquesta entrevista?, i com arriba a les orelles de Reinares? Aquest és un detall que ni Reinares ni TV3 no consideren que calga aclarir..., probablement perquè prové, ni més ni menys, de la famosa web de la Fundació '11S, cercant respostes' (NEFA) . I què és això?

La Fundació '11S, cercant respostes' és una polèmica organització nord-americana especialitzada a cercar informació sobre el terrorisme islamista, però també coneguda per la seua proximitat a les agències d'informació. N'hi ha prou de mirar la pàgina d'informació dels seus membres per a obtenir-ne alguns indicis. Entre els directius les complicitats són cridaneres. Jeff Breinholt treballa a la Divisió de Seguretat Nacional del Departament de Justícia dels Estats Units. Motley Rice va treballar per la firma d'advocats Mt. Pleasant, que porta molts judicis de les víctimes de l'11S, i la seua presència a NEFA ha fet circular preguntes sobre la relació entre uns i altres. Evan Kholman, un xicot de vint-i-nou anys, es va fer famós perquè va ser contractat pel Pentàgon per produir un film de propaganda titulat 'The al Qaida Plan' (un títol que recordava explícitament el famós 'The Nazi Plan'), film que havia de servir de prova al judici sobre la legalitat de Guantánamo com a presó de gihadistes. Ronald Sandee havia treballat als serveis secrets neerlandesos. El periodista italià Claudio Franco és conegut per pràctiques diguem-ne inusuals; per exemple, el 2003 es va fer passar per un convers a l'islam per mirar de descobrir un complot en el qual havia de participar l'organització londinenca (legal) al-Muhajirun. Josh Lefkowitz va ser analista del Departament de Seguretat Interior dels Estats Units.

Amb aquests crèdits no és estrany que la Fundació es trobe sota sospita, sobretot perquè alguns dels molts i molts vídeos que ensenya han estat desacreditats després d'una anàlisi seriosa.

Sorprèn molt, per això, que El País o TV3 hagen passat per alt el detall d'explicar als lectors que la informació alarmista sobre els atemptats de Barcelona té un origen diguem-ne polèmic. Fernando Reinares l'oculta directament. Únicament pot haver vist aquest vídeo en aquesta web concreta perquè no es troba enlloc més. Però ell no ho diu, no pot dir-ho, perquè seria difícil de defensar la credibilitat de la font. Quant a TV3, que va ensenyar en pantalla la web de la NEFA, supose que no es devia preocupar de mirar la font ni el significat que tenia, ni qui o què hi havia al darrere.

Dic, amb tot això, que la reivindicació siga falsa? No. La reivindicació, la fa el personatge que diuen que la fa, però la credibilitat és molt dubtosa. No solament perquè ens arriba com ens arriba i perquè, estranyament, ningú no se'n fa ressò al Paquistan, sinó també per més detalls curiosos. Com ara, que El Periódico va publicar l'11 de febrer, pocs dies després de les detencions del Raval, una entrevista un pèl rocambolesca amb el portaveu del TTP que ja aleshores reivindicava l'intent d'atemptat en termes molt semblants als d'ara; tanmateix, en aquell moment, ningú no en va fer gaire cas. (Però no és estrany: en aquest país abunden, lamentablement, els periodistes que es creuen que, si El País diu una cosa, va a missa... simplement perquè la diu El País).

Evidentment, allò que fa dubtar més encara és el reguitzell d'irregularitats d'aquella operació, a la qual s'han de sumar ara alguns detalls que Reinares no diu o que deixa a les fosques. Com per exemple, que és difícil de creure que el TTP preparés l'atemptat de Barcelona, tenint en compte que tot just feia un mes que havia nascut i que era una organització legal al Paquistan (on no fou il·legalitzada fins el mes d'agost passat, concretament el dia 25).

Que l'analista que signa l'article d'El País en qualitat de 'director del programa de Terrorisme Global al Reial Institut Elcano i catedràtic de ciència política de la Universitat Rei Juan Carlos' no diga que ha estat assessor personal del ministre espanyol d'Interior en matèria de terrorisme islàmic és, finalment, un detall que tampoc no sembla que importe gaire a ningú.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet