Opinió
-
Prendre partit
Vicent Partal
18.10.2013
-
El pas en fals
Vicent Partal
17.10.2013
-
Un desallotjament immoral
Vicent Partal
16.10.2013
-
Que el meu país no siga així!
Vicent Partal
15.10.2013
-
Refermar la tropa
Vicent Partal
14.10.2013
-
Una actuació de manual
Vicent Partal
11.10.2013
-
L'unionisme, nerviós
Vicent Partal
10.10.2013
-
Hi ha partida
Vicent Partal
09.10.2013
-
El gest de Sánchez-Camacho
Vicent Partal
08.10.2013
-
La nostra Lampedusa
Vicent Partal
07.10.2013
-
Castor: un escàndol exemplificador
Vicent Partal
04.10.2013
-
12 d'octubre. Alerta
Vicent Partal
03.10.2013
-
Preparant un altre cop d'estat
Vicent Partal
02.10.2013
Vicent Partal
02.10.2013
Preparant un altre cop d'estat
L'ambient va escalfant-se per minuts. I ahir un alt dirigent socialista, d'aquells de quan tenien els GAL de braç armat, s'uní a la reclamació que ja havien fet membres destacats d'UPyD i del PP: que si els catalans insistim a fer la consulta caldria que el govern espanyol dissolgués o suprimís l'autonomia catalana. L'home, a més, no es va pas estar de fer una comparança amb què, segons com, podries entendre que equiparava ETA i el PSC, que ja és dir.
Curiosament, ara han posat en circulació aquesta cosa de suprimir l'autonomia, però són incapaços d'explicar com s'ha de fer, això. A tot estirar, Rosa Díez i Vidal Quadras van coincidir a invocar l'article 155 de la constitució espanyola i he de suposar que Belloch, que és el senyor de qui parlem, també hi pensava, perquè va al·ludir al Senat.
Però què diu aquest famós article 155? Diu que es pot anul·lar l'autonomia? Doncs no. El copie sencer: 'Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis que li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l'atengués, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.'
I en l'apartat segon diu: 'Per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.'
On ho llegiu, això de la supressió, vosaltres? Jo enlloc. No veig que el text diga enlloc que l'estat puga liquidar una altra part de l'estat --que, tant si ens agrada com si o no, les autonomies actuals, són estat també--. Fins i tot resulta interessant d'observar que la segona part diu que el govern, s'entén que espanyol, podrà donar instruccions a 'totes les autoritats de les comunitats autònomes'. Ep! Si pot donar instruccions a les autoritats deu ser perquè les autoritats no han desaparegut, supose…
I doncs com és que amb tanta alegria ara els uns i els altres coincideixen a amenaçar-nos de dissoldre la Generalitat? Doncs perquè al cap i a la fi a Espanya la legalitat, la literalitat de les lleis, tan sols és un accident temporal. Lamentablement. Ells han decidit que ens dissoldran i ho faran, o almenys ho provaran, estirant com un xiclet un article de la constitució que no diu que es puga fer. De la mateixa manera que asseguren que ens expulsaran de la Unió Europea sense ser capaços de dir-nos en quin article de quin tractat es basaran.
Realment van forts, aquesta gent. El problema és que a Europa es trobaran la resistència de la legislació i dels legisladors que saben que una llei és una cosa que s'ha de tractar amb molta cura. És clar que a Espanya el constitucional ja s'encarregarà de dir que aquell article evidentment volia dir allò que ells diuen que diu, encara que no ho diga. El cop d'estat ja el van fer amb la sentència de l'estatut. Ara tot plegat és repetir-lo…
Dues anotacions al marge: si us interessa la qüestió llegiu aquest article de Pere Cardús que detalla les vies legals que té Espanya per a posar fi al procés independentista. I encara que no us interesse el debat potser us interessa de saber que el final de Iugoslàvia va arribar gràcies a un gest molt semblant. Quan Sèrbia va decidir que les regles de la presidència federal ja no tenien sentit i va provar d'imposar als altres les seues, sense tenir cap argument legal irrefutable a favor.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015