Girar un portaavions en una riera

Diuen a Madrid que el PP espera que passen les eleccions europees per fer una oferta 'que Catalunya no podrà rebutjar'. Em costa molt de creure. Em costa molt de creure que puga haver-hi cap oferta que ens interesse i em costa encara més de creure que el PP, el govern del PP, vulga fer cap oferta i fins i tot que puga fer-la. Perquè no pots fer girar un portaavions en una riera sense destruir-lo.

De fet, a mesura que s'acosta el 9 de novembre els nervis són més i més visibles entre els unionistes. Ho són tant que ja no paren esment ni a les contradiccions. El mateix ministre que un dia diu que Escòcia i Catalunya no tenen res a veure ara diu, en canvi, que Crimea i Catalunya són dues gotes d'aigua. I això, pel que fa al govern. Que en els partits encara és pitjor. Les reaccions de Ciutadans d'aquests dies expliquen amb una claredat cristal·lina la desesperació que sembla que els aclapara, de veure que el temps se'ls acaba i el país es manté ferm, sense recular.

I nosaltres, enmig d'aquest ambient cada dia més crispat, hem de creure'ns que hi haurà cap classe d'oferta? Si algú hi pensàs de debò, en una oferta, la primera cosa que hauria de fer seria simplement disminuir la tensió i fer per manera que les coses poguessen ser discutides amb arguments, civilitzadament. Cosa que no passa, ni de bon tros. Aquest és el pas previ perquè l'oferta puga ser entesa per aquells a qui la fas i acceptada pels teus. Però això demana temps i marge: un portaavions, per a girar, necessita mar oberta i molt de temps. I el temps, a ells, se'ls escola mentre, a còpia de crits, amenaces i insults, cada vegada tenen menys espai de maniobra. I nosaltres menys ganes d'atendre al que fan, tot siga dit.

L'opinió dels subscriptors (si vols fer-te'n ves a aquesta pàgina)

Víctor Serra: I hi ha un canvi substancial i molt greu.  Algunes declaracions del PP i C's poden ser enteses com a una crida a la violència si les seves idees continuen sient minoritàries. No acceptaran pacíficament el que decideixi la majoria, si no és el que ells volen.

Josep Usó: Això que després de les europees Espanya farà una oferta impossible de rebutjar s'assembla molt (al meu parer) a aquelles notícies que donaven els alemanys el 1943 i 1944 anunciant una gran contraofensiva que faria retrocedir els soviètics fins més enllà dels Urals. Com bé sabeu, la contraofensiva no arribà mai. I més recentment. Després que els EUA van deixar enrere la URSS en la carrera espacial i van arribar els primers (i de moment únics) a la Lluna, hi havia gent que pronosticava alguna cosa com "ara veureu com els soviètics els tornaran a passar la mà per la cara". I tampoc.
Per cert; fixeu-vos quina gràcia. L'alemanya nazi va desaparèixer, sembla que per sempre. I la URSS també és un record. Però ja sabeu que qualsevol paral·lelisme entre Espanya i qualsevol altre país del món, passat, present o futur, està fora de lloc. Està condemnat, el paral·lelisme, a vagar per l'espai pels segles dels segles. 

Josep Jallé: Per les persones que conec, pels escrits ja quotidians - impossibles, amb aquesta regularitat i naturalitat, només fa dos anys – penso que molts ja em fet aquell clic intern i som a altre món ,propi, i pensant el futur. Llavors no hi haurà cap oferta que ens pugui temptar llevat la de deixar-nos votar en pau. I això, per a qualsevol dels partits espanyols o federats amb espanyols, seria fer-se l’haraquiri. Passat mig març (com passa el temps!) el temps, com molt be emfatitza el director, se’ls escola i hauran d’actuar, amb la improvisació habitual tant pròpia dels meridionals sota Pirineus. Els nervis creixen i creixeran. I els que ens cal es la calma que, com diuen a la costa Amalfitana, és la virtut del fort. Ni portaavions girant en una riera, ni clau per la cabota, ni terceres vies .... ni trompetes d’apocalipsis. Nosaltres, anar-hi anant.

Octavi Monsonís: El pitjor que li pot passar a un contendent (siga el que siga) és pensar que el contrari, l'enemic, és un ignorant, un burro mancat d'inteŀligència a qui es pot véncer amb facilitat. Aquest pensament dispensa d'elaborar una estratègia complexa i total per tal d'obtenir la victòria. S'ha de considerar, en canvi, que l'enemic és, com a mínim, tan inteŀligent i ben preparat com un mateix.

Allò que és veritablement inteŀligent en el govern espanyol en relació amb el procés independentista català és fer una oferta als catalans que siga interessant, atractiva, que faça dir als catalans que val la pena tenir-la en consideració i, fins i tot, acceptar-la.

És clar que el govern de l'estat té poc marge per a la negociació a causa de les pressions de tota mena que exerceixen damunt d'ell. Ara bé, tal com ens acostem al 9 de novembre alguna oferta o altra ha d'haver fet si no vol quedar com un govern inepte que no coneix el mot negociació i si no vol ser el responsable de la separació d'un tros d'Espanya per la seua incapacitat per conservar-lo. I com no hi cap una acció militar o una suspensió de l'autonomia, solament queda la negociació.

Dubte que l'oferta siga generosa i segurament no aniria més enllà d'un esquifit pacte fiscal i d'un blindatge dels assumptes lingüístics i culturals (o ni això), i poca cosa més.

Però el problema no rau en el contingut de l'oferta sinó en el fet mateix de l'oferta ja que sempre hi haurà gent disposada a debatre-la i a acceptar-la, malgrat ser molt minsa. I això sí que seria molt greu perquè faria minvar l'independentisme i afebliria el bloc independentista.

Contra els cants de sirena de l'estat s'ha d'oposar la voluntat ferma de la independència, que és l'única possibilitat de pervivència de Catalunya i de la seua cultura.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Diuen a Madrid que el PP espera que passen les eleccions europees per fer una oferta 'que Catalunya no podrà rebutjar'.