Opinió
-
El ritme del país i el de la política
Vicent Partal
22.11.2013
-
Un gran exemple suís
Vicent Partal
21.11.2013
-
I el tal Aznar no hauria de ser a la presó?
Vicent Partal
20.11.2013
-
A qui cal exigir les coses?
Vicent Partal
19.11.2013
-
Ara respireu
Vicent Partal
18.11.2013
-
Els nostres botons nuclears
Vicent Partal
15.11.2013
-
L'abat Escarré i les coses de la moderació
Vicent Partal
14.11.2013
-
La sabata dels Fernànd'ez'
Vicent Partal
13.11.2013
-
La clau la tenen la gent i el món
Vicent Partal
12.11.2013
-
Repensar els Països Catalans
Vicent Partal
11.11.2013
-
Hem d'esperar els federalistes?
Vicent Partal
08.11.2013
-
L’autonomia valenciana (i les altres), en perill
Vicent Partal
07.11.2013
-
Fabra ensenya el projecte del PP
Vicent Partal
06.11.2013
Vicent Partal
08.01.2014
Un monarca incapacitat
Incapacitat. Aquest és el veredicte que qualsevol persona amb dos dits de front emetria després de veure el patètic discurs de la pasqua militar de Juan Carlos. Tothom degenera físicament i arriba un moment que cal retirar-se de la primera fila. A Juan Carlos aquest moment li va arribar fa mesos i l'intent lamentable d'agafar-se com siga al tron li fa passar un tràngol públic de conseqüències incalculables. Incalculables per a ell, però també per a la monarquia. Juan Carlos simplement no es troba capacitat per a exercir de cap de l'estat espanyol. Negar-se a veure aquesta obvietat no té gens de trellat.
Per si no n'hi hagués prou, l'endemà tornen a cridar a judici la seua filla, per corrupció i frau fiscal. Mala cosa. I s'organitza un escàndol internacional que lliga l'un fet amb l'altre i qüestiona directament la monarquia. És cert que és un encausament i prou. I que pel camí poden passar moltes coses. Ja en va esquivar un i supose que ara maldarà per esquivar-ne un altre --amb l'ajut servicial i poc ortodox de Roca i Junyent--. Tanmateix, el jutge ara és molt més dur que no pas fa mesos. I no s'estalvia descripcions molt ben documentades que motiven acusacions penals directes contra la filla de Juan Carlos.
La imatge de la monarquia espanyola no pot caure més avall. Diuen que Juan Carlos pretenia fer una actuació d'impacte en la pasqua militar, precisament per a tapar o amortir la repercussió de l'encausament de la filla. I el remei ha estat pitjor que la malaltia. No ha salvat la filla de l'escàndol i, al damunt, s'hi ha estavellat ell. Per més explicacions surrealistes, com ara el llum del faristol, que els monàrquics acèrrims vulguen fer servir d'excusa.
Ve de lluny, però després d'aquestes quaranta-vuit hores únicament els fanàtics poden continuar creient que la monarquia espanyola té sentit i és instrumental en termes polítics. O els arriba un enorme cop de fortuna o les repúbliques, la nostra i la dels altres, s'acostaran ben de pressa.
...Quan penses que a Mikimoto i a Quim Monzó els van acaçar fa anys tan sols perquè ensenyaren una foto de l'altra germana! Com canvia el món.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Ivan Matavera: Veritablement, la imatge de la Casa Real està quedant, des de fa ja bastants anys, pel terra. Una institució desprestigiada pels escàndols de corrupció, de faldilles (Corinna) i per prendre part per la unitat d'Espanya (recordem la quimera, oi?). Aquest any potser veurem com La Vanguardia comença a preparar l'abdicació del rei i la pujada del nou Felip VI. No dubto pas que s'utilitzarà al nou rei com a garant de les llibertats de Catalunya. Ens vendran el "producte" per tal que a Catalunya sigui acceptat i que, per tant, segueixin tenint les mateixes prebendes de sempre. Hem de ser cauts en això. Perque el procés que hem endegat a Catalunya no té aturador i ni tan sols la monarquia podrà aturar-lo. Esperem els esdeveniments, però a la Zarzuela crec que ja estan pensant en com presentar el nou rei a la societat espanyola
Jordi Camprubí: A mi això de la monarquia espanyola no em treu el son ni em preocupa poc o molt. Les monarquies són del tot obsoletes, passa però que algunes monarquies europees conserven una certa dignitat i com a mínim alguns dels seus membres no són uns xoriços com és el cas de la monarquia espanyola.
La monarquia espanyola no només és obsoleta sinó que és decadent i, no hem d'oblidar que és una herència del franquisme, cal tenir memòria històrica especialment de cara els més joves no fos cas que es pensessin que el monarca espanyol va ser elegit per sufragi universal.
Em sembla bé que sa majestat vulgui continuar ocupant el seu tron. Ja que entre tots li paguem el sou, com a mínim que treballi, és un dir, i que no és jubili fins que es mori
I què dir de la filla! Aquesta vegada sembla que el jutge Castro te bastant ben lligada la imputació però no hem de patir un dels pares de la constitució l'ínclit Roca Junyent ja s'empescarà alguna manera de que la imputació no vagi endavant, el senyor Roca segur que si juga molts doblers en aquest cas.
Josep Usó: La imatge del rei Juan Carlos volent llegir i no aconseguint-ho resulta francament patètica. Ell mai ha llegit bé, però ara ja semblava una caricatura del "Monólogo de Rabinovich", de "Les Luthiers". (El podeu veure a youtube).
I la segona imputació de la infanta Cristina sembla bastant demolidora.
El que més m'ha impactat ha sigut, però, la enorme repercussió internacional del fet. I el to. Gairebé tota la premsa internacional dona per certa la culpabilitat de l'esposa d'Iñaki Urdangarín. I el que és més. L'associen amb la corrupció generalitzada a l'estat espanyol.
Em sembla que si tenen alguna cosa per amagar, ho tenen molt magre. "La Razón", pot ser els seguesca donant suport, però "The Guardian", per citar-ne un, els deixa fets un drap.
Com deia el xiquet al final d'aquell conte clàssic, "El rei va nu!".
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015