Opinió
-
El ritme del país i el de la política
Vicent Partal
22.11.2013
-
Un gran exemple suís
Vicent Partal
21.11.2013
-
I el tal Aznar no hauria de ser a la presó?
Vicent Partal
20.11.2013
-
A qui cal exigir les coses?
Vicent Partal
19.11.2013
-
Ara respireu
Vicent Partal
18.11.2013
-
Els nostres botons nuclears
Vicent Partal
15.11.2013
-
L'abat Escarré i les coses de la moderació
Vicent Partal
14.11.2013
-
La sabata dels Fernànd'ez'
Vicent Partal
13.11.2013
-
La clau la tenen la gent i el món
Vicent Partal
12.11.2013
-
Repensar els Països Catalans
Vicent Partal
11.11.2013
-
Hem d'esperar els federalistes?
Vicent Partal
08.11.2013
-
L’autonomia valenciana (i les altres), en perill
Vicent Partal
07.11.2013
-
Fabra ensenya el projecte del PP
Vicent Partal
06.11.2013
Vicent Partal
07.01.2014
En suport de Vicent Maurí
Vicent Maurí, dirigent d'Intersindical Valenciana i una de les personalitats més conegudes de l'oposició valenciana, és portada avui a judici. Tal com han denunciat sindicats, partits i organitzacions socials, el judici es basa en una acusació absolutament falsa. El govern assegura que va originar uns desordres inexistents: resulta que simplement va interessar-se, com a representant sindical, per una gent que la policia tenia retinguda. Es tracta d'un muntatge que, bàsicament, vol malmetre la imatge d'un home imprescindible al País Valencià.
Vicent Maurí, a més de la seua feina destacada com a sindicalista, manté una intensa activitat en el món cultural i polític valencià. Sempre és allà on s'ha de ser per a defensar els drets cívics, el país, la llengua i la dignitat col·lectiva. Ha denunciat amb persistència durant decennis el balafiament i la corrupció del Partit Popular i la Generalitat Valenciana. I, ben probablement, d'ací ve aquest judici, ara que el PP se sent acorralat i és objecte d'una contestació al carrer que no s'havia vist mai.
Si amb denúncies falses i muntatges policíacs volen embrutar la seua imatge, justament aconsegueixen l'efecte contrari. Centenars d'associacions i grups de tots els Països Catalans i de fora han mostrat aquests dies la solidaritat amb el dirigent de la Intersindical Valenciana. Una solidaritat que, com sempre passa en aquests casos, és una autodefensa, car l'arbitrarietat que avui cau sobre ell demà pot caure damunt qualsevol de nosaltres.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)
Pep Agulló: Después de la guerra sucia, ha llegado la ley sucia" deia José Elorrieta qui va ser secretari general d’ELA. Amparats amb la “octava ley fundamental del movimiento” que és la Constitució galopen amb la creu i l’espasa cap al precipici. Són els sequaços folls d’un imperi de sang i foc, ara ja fantasma. Estarem allà per enterrar-los. Solidaritat amb Vicent Maurí.
Josep Usó: Cada dia tinc més clar que els qui fins ara manaven estan completament acorralats. I el que intenten ja són gestos desesperats per desviar l'atenció. Però cada vegada més sectors els miren i s'escandalitzen. No només ja no manen, sinó que dia rere dia se'ls veu més despullats, exhibint la seua perversitat i misèria.
De segur que Vicent Maurí no s'esperava tantes mostres de solidaritat. Ni el PP tampoc trobar-se tanta i tanta gent al davant. Res del que intenten els ix bé. Res. Crec que fou Churchill qui, després de la primera derrota de la Wehrmacht a "Al Alamein", quan Montgomery derrotà Rommel entre octubre i el 4 de novembre de 1942, digué allò de:
"Això no és el principi del final. És el final del principi".
Doncs això. Que es vagen aplicant la recepta. I molts ànims per a Vicent Maurí.
Francesc Aguilar: Tot el suport a Vicent Mauri davant l'atac des de l'aparell repressiu de l'estat cap al sindicalisme de l'ensenyament més combatiu que es materialitza en l'intent de neutralitzar la figura d'aquest dirigent del STE-PV a partir de falses acusacions.
Estudi d'Arquitectura Josep Blesa: Una de les maneres subtils de control de la població valenciana ha estat la persecució personalitzada a persones, empreses i col·lectius, doncs els negocis han funcionat sota pressupòsits de “clientelisme” de xarxes polítiques simpàtiques. Crec que era una manera eficaç de subsumir la transparència del lliure mercat d’un costat, i d’un altre engreixar la maquinària de la corrupció. I més en una societat, com al valenciana, fuetejada per la violència de dreta extrema. L’antídot era ben clar: donar la cara sempre i jugar la basa del lliure mercat com si existira. Posar nom i cognoms als nostres actes i declaracions com demostració de no acotar el cap. En aquesta tessitura que ens ocupa sobre Vicent Maurí, líder sindical del STE-PV declarem:
El col·lectiu de treballadors de la nostra empresa d’arquitectura, urbanisme, interiorisme i disseny industrial, amb adscripcions polítiques de tot l’arc polític valencià. Volem manifestar públicament la nostra repulsa davant els atacs que reben els col·lectius d’ensenyats i docents del País Valencià en la persona de Vicent Maurí. Accions mampreses des dels poders públics que sols tenen com a única finalitat distraure tot eludint la seua evident incompetència, que es projectarà lustres sobre els nostres fills i la resta de la nostra societat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015