Opinió

 

<35/169>

Vicent Partal

12.12.2013

#SíiSí. Ara tots junts a guanyar la independència

Tenim data i pregunta, finalment. El 9 de novembre de 2014 els catalans tenim la cita que la història ens deu i som convocats a votar la independència. Ara és el moment de la màxima unitat possible: tots junts a votar sí i sí, tots junts a guanyar la independència.


L'acord era difícil i cal reconèixer a CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP l'esforç de consens que han fet. És un gran acord, un acord magnífic, una mostra d'unitat i decisió digna del moment que vivim. El fet important era que la pregunta respongués al clam ciutadà per la independència i això ho compleix. Que prèviament pregunte si volem un estat o no, no anul·la la resposta ni la complica. Votarem sí i sí. Sí dues vegades.


Però ara comença la feina. Tenim onze mesos. Onze mesos per a convèncer la població del Principat que la independència és el projecte de futur més assenyat que el nostre poble pot proposar-se. 


Seran onze mesos difícils, però onze mesos en què tindrem l'obligació literal de buidar-nos. La feina ara no és solament dels polítics. És responsabilitat de tots aconseguir la victòria del sí i del sí. I des d'aquest moment VilaWeb vol fer públic, amb la solemnitat que l'hora reclama, el nostre compromís de treballar perquè el referèndum siga un èxit per al poble català i obri la porta a l'existència del nostre segon estat independent, després d'Andorra.


 


 


L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Antoni Soy: Respecte a l'editorial, crec que les preguntes si que compliquen les respostes i la seva interpretació (el SiSi ha de ser superior al No i al SiNo). Crec que era molt millor una pregunta única, clara i unívoca com la que plantejava l'ANC.

Ara però a treballar pel SiSi.

Dit això, i amb sinceritat, i tot que s'ha de posar al govern espanyol contra les cordes perquè quedi retratat a l'àmbit internacional, no crec que es pugui fer cap consulta. S'ha de començar a pensar en les eleccions plebiscitàries i en la DUI.

I sobretot fer molta feina a l'àmbit internacional per tenir ràpidament reconeixements.


Maria Rosa Guasch: Avui ha estat un dia històric. La majoria de partits polítics del Parlament de Catalunya han fet un pas endavant i han posat data i pregunta per assolir la Independència.


El referèndum que ens convoquen a fer... si ho haguessin pogut fer els ciutadans de Catalunya fa 300 anys hagués resultat en un SI majoritari a defensar les Constitucions i la Independència del país. Però no va poder ser. Els van enredar en una guerra que va resultat fatal, molts van morir i molts d'altres van trobar misèria i fins i tot l'exili forçat.
Ara nosaltres tenim l'oportunitat de demostrar que el poble de Catalunya no va morir fa 300 anys i que volem tenir llibertat per ser com som i viure en pau.


És que Espanya no ens dóna llibertat? Doncs no. Com a poble no tenim llibertat. La cultura, la llengua i les nostres institucions són assetjades i menyspreades continuament. Individualment, com a catalans, tampoc en tenim.
El President Mas ara pot veure's abocat a un procés judicial, i portser també el Parlament, que el porti a presó.
Però hi ha un precedent: recordem que el judici i l'afusellament del President Lluís Companys. És un cas únic a Europa. Em pregunto, què farà la Unió Europea? Les declaracions de Rajoy i Van Rompuy a Madrid avui han sigut molt greus. I més que en sentirem. 


De nosaltres, de cadascú individualment, depèn que això surti bé. Treballem doncs per fer-ho possible.
Lliures o morts!


Roser Giner: No, no s'han arronsat .... Han fet un gran pas i han estat valents els nostres representants. Les reaccions han estat, i seran, bestials. El SIiSI serà majoritari. Cada dia anirem coneixent més bé com són els 'felpudos rojos' i els ha arribat el seu final dins la pòlitica del nostre país.


Josep Usó: És evident que qualsevol altra possibilitat diferent de sí-sí és pitjor, Molt pitjor. Només cal veure la línia moral de l'adversari. I per mostra, un botó: aquesta actitud histèrica per un simposi d'història. Científic. Si es nega la ciència, es va directament a l'edat mitjana. I això no s'ha de consentir ni es pot consentir.


Octavi Monsonís: Una vegada anunciades les preguntes i posada la data del referèndum tot es desferma: es desferma la il·lusió de ser prop d'allò tan desitjat que és la independència, es desferma l'interès del món pel procés d'independència català, es desferma l'oposició de l'Espanya eterna, de dreta i d'esquerra (recordeu les preferències del dictador: 'Prefiero un España roja que rota') i, a partir d'ara, es desfermaran els atacs múltiples i variats contra el procés per part d'Espanya. Cal estar-hi ben preparats i treballar pel triomf del sí-sí el 9 de novembre. Endavant, catalans, des del País Valencià us contemplem amb esperança i il·lusionats perquè una part del territori esdevinga lliure per fi!


Josep Arranz: És l'acord. Fem-lo nostre i a guanyar! A treballar doncs pel sí-sí, sobretot, perquè es faci 'sí o sí', amb permís o sense, que aquesta serà una altra batalla que caldrà superar. Anem bé.


Pep Agulló: La pregunta m'ha deixat fred. La primera cosa que he pensat era que havia guanyat l'ambigüitat, no pas la claredat. Si guanyés el sí, posem per cas, d'un 45% de vots per un estat independent i un 10% dels d'un estat, que no se sap quin estatus jurídic té, què resoldria el parlament de Catalunya? Què se'n desprendria d'aquesta majoria híbrida? És la situació perfecta per a qui no vol avançar. Tot dependrà de les forces i de la intel·ligència política que hi posem els qui vam sortir al carrer. És clar que la resposta repressiva de l'estat ens donarà raons, moltes raons per poder decantar la balança. Però compte, perquè Ciutadans i els altres unionistes es podrien aliar amb els quintacolumnistes d'Unió, sectors d'Iniciativa, sectors del PSC... i optar o per l'abstenció o fins i tot votar a favor d'un estat (aquesta segona opció nefasta) per foragitar la independència. Ara les apostes són arriscades: o tot o res. La pregunta trampa no ens ho fa fàcil.


Jaume Sans: Més que la pregunta (o preguntes) i les indefinicions que hi pugui haver sobre la interpretació dels resultats, el més important per a mi es que a partir d`avui està clarament plantejat el conflicte amb España i que per fi s`ha internacionalizat el procés. Un gran dia pel nostre Pais i el nostre futur com a Estat independent.



Mail Obert