Opinió

 

<35/169>

Vicent Partal

18.10.2013

Prendre partit

L'incident, diguem-ne, diplomàtic d'ahir al Foment del Treball va ser gairebé tan innocent com el somriure d'un nadó. Realment va ser molt poca cosa per més que avui siga portada de diaris i origine titulars extremats. D'ací a uns mesos ja el situarem en el seu lloc i aleshores el veurem com una petita incidència, comparat amb tot allò que vindrà d'ara endavant. Perquè això tot just acaba de començar.


El president de la Generalitat va decidir, simplement, que ell no acudiria a un acte de Foment del Treball en què el protocol havia estat canviat per fer que la vice-presidenta del govern espanyol fos la màxima autoritat. El protocol diu que el representant màxim de l'estat (espanyol) a Catalunya és el president de la Generalitat i que únicament el president del govern espanyol o el cap de l'estat s'hi anteposen. Mitjançant una argúcia, la vice-presidenta espanyola pretenia humiliar la Generalitat. I els panxacontents de Foment s'hi prestaven.


Hi insistesc: en el fons no té gens d'importància, això, en comparació amb tot allò que vindrà. Però tot és significatiu. És significativa l'arrogància de la vice-presidenta espanyola, és significativa l'actitud de Foment del Treball i ho és --molt-- la del president de la Generalitat. Mas va evidenciar en públic i en el millor escenari possible que ja som en una altra etapa. 


En una etapa en què sembla que s'han acabat les contemporitzacions. Foment no n'era conscient segurament, va pensar que podia fer una de les seues jugadetes habituals i el colp de porta del president el va deixar amb un pam de nas. És un avís. I no tan sols a aquesta peculiar patronal dirigida per secretaris, un cas únic en el món. Em sembla que ahir va començar a quedar clar que en el camí que comencem a transitar no s'hi valen mitges tintes ni hi ha lloc per a escapolir-se de l'escomesa. Tots retratats i prenent partit.

Mail Obert