Opinió
-
Tot això cap on ens porta?
Vicent Partal
31.01.2014
-
No tot s'hi val
Vicent Partal
30.01.2014
-
Tots junts vencerem
Vicent Partal
29.01.2014
-
La batalla dels ultres
Vicent Partal
28.01.2014
-
Què han vingut a fer?
Vicent Partal
27.01.2014
-
La dimissió
Vicent Partal
24.01.2014
-
Solidaritat inexistent
Vicent Partal
23.01.2014
-
Tres anys de genocidi cultural contra els valencians
Vicent Partal
21.01.2014
-
Navarro en el seu búnquer
Vicent Partal
21.01.2014
-
Les primàries com a pegat
Vicent Partal
20.01.2014
-
L'enterramorts
Vicent Partal
17.01.2014
-
No fem nosaltres de Navarro, ara
Vicent Partal
16.01.2014
-
Roberto Maroni non è benvenuto
Vicent Partal
15.01.2014
Vicent Partal
29.07.2013
Els considere uns delinqüents
Aquest cap de setmana el FROB ha presentat discretament els seus comptes. I, molt sorprenentment, el fons creat per l'estat espanyol per reestructurar la banca ha comptabilitzat com a perduts 25.200 milions d'euros. Què vol dir que els ha comptabilitzats com a perduts? Doncs molt senzill: que no compta tornar-los a veure mai. O, dit d'una altra manera, que els receptors, que són els bancs i caixes nacionalitzats, ja no cal que els tornen. Que se'ls troben regalats.
Estic esbalaït. Fa només nou mesos, Mariano Rajoy en persona va dir solemnement al parlament que allò era un préstec. Un préstec, com tothom sap, es torna. Generalment amb interessos. Tanmateix, aquest curiós préstec no s'ha hagut de tornar. I, a més, l'any passat el FROB ja va consignar onze mil milions d'euros com a perduts. De manera que podem fer una suma fàcil i resulta que en tan sols dos anys els bancs i caixes han rebut prop de trenta-set mil milions d'euros que no cal que siguen retornats. A l'estat. O siga, a nosaltres, que al final som els qui amb els nostres impostos hem finançat, principalment, aquest escàndol.
Posem-ho en perspectiva, perquè aquestes xifres tan gruixudes solen marejar. El pressupost de la Generalitat de Catalunya del 2012 era de 29.727 milions d'euros. Tot el pressupost. Per tant, el FROB ha regalat als bancs i caixes nacionalitzats en un any una xifra que pràcticament equival al pressupost sencer de la Generalitat, una miqueta menys. Torne a dir-ho: regalat. No cal que ho tornen.
Això és una estafa. I els qui l'han feta són, els considere, uns delinqüents.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015