Opinió
-
Tot això cap on ens porta?
Vicent Partal
31.01.2014
-
No tot s'hi val
Vicent Partal
30.01.2014
-
Tots junts vencerem
Vicent Partal
29.01.2014
-
La batalla dels ultres
Vicent Partal
28.01.2014
-
Què han vingut a fer?
Vicent Partal
27.01.2014
-
La dimissió
Vicent Partal
24.01.2014
-
Solidaritat inexistent
Vicent Partal
23.01.2014
-
Tres anys de genocidi cultural contra els valencians
Vicent Partal
21.01.2014
-
Navarro en el seu búnquer
Vicent Partal
21.01.2014
-
Les primàries com a pegat
Vicent Partal
20.01.2014
-
L'enterramorts
Vicent Partal
17.01.2014
-
No fem nosaltres de Navarro, ara
Vicent Partal
16.01.2014
-
Roberto Maroni non è benvenuto
Vicent Partal
15.01.2014
Vicent Partal
12.03.2013
Bush i Irac = Camacho i Catalunya
Alícia Sánchez-Camacho exigeix protecció de la policia espanyola perquè diu que no es fia de la catalana. És una decisió molt greu, perquè deslegitima a consciència l'administració del país. Però Camacho no és pas innocent. Sap ben bé que segueix el mateix manual que va seguir Bush abans d'envair l'Irac. Si ho recordeu, de sobte, l'Irac va deixar de ser una nació o un estat en els discursos oficials i va passar a ser senzillament un 'règim'. Ara el PP vol aconseguir això mateix amb Catalunya.
Ja fa temps que dura. Els espanyolistes més radicals ja fa anys que, especialment en qüestions de llengua, neguen a tort i dret que l'estatut o les decisions del parlament siguen democràtiques, malgrat haver estat adoptades legítimament, i afirmen que Catalunya viu 'sota un règim' imposat. Imposat per qui? Segons ells per la Generalitat. Els resultats electorals, el referèndum sobre l'estatut o qualsevol argument que s'hi vulga oposar no volen dir res. Perquè el seu missatge no té en compte la realitat. Només és propaganda monòtona, com propaganda monòtona era l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Irac. Mentida que la insistència va acabar fent semblar veritat.
Tanmateix, respecte d'aquests grups radicals el gest de Camacho és un salt d'una gran dimensió. Perquè ja no parlem de llengua, sinó de policia i perquè qui comet aquesta aberració no és un personatge marginal sinó la líder del principal partit espanyol a Catalunya. I hi ha poques explicacions possibles a tanta indecència política. Només se m'acut que, sabent com saben que tenen perdut el referèndum, el PP decideix de recórrer al manual neoconservador; segons el qual la realitat no importa gens i la convivència no tan solament no és cap valor sinó que és una nosa.
Però mirem on porta aquest canvi de política de Camacho. Si el PP segueix aquest camí i defensa que l'administració de Catalunya no és una administració europea normal sinó un instrument polític al servei d'un presumpte règim opressor, el pas lògic següent és negar a la Generalitat la condició de ser la representació política del poble català. Convertir-la en un règim i reclamar-ne el desmantellament adduint que és un perill per a tothom. Que en definitiva aquesta va ser l'estratègia de Bush a l'Irac.
Dos detalls interessants finals.
1) No passem per alt que el PP ja va avisar: 'Abans de trencar-se Espanya es trencarà Catalunya.' Camacho vol que el 20% que va votar contra la consulta s'insubordine contra qualsevol representant de la Generalitat.
2) I fixem-nos que els populars activen la doctrina Bush quan el PSC, al qual tan alegrement donaven la benvinguda al seu costat no fa gaires setmanes, sembla consolidar-se ara al costat dels partits democràtics i, per tant, a favor de la consulta. La solució de Camacho, en aquestes condicions, és pur manual: crida els tancs si ets tan minoritari que de cap manera no et podràs oposar a la voluntat de la majoria. I per evitar que ningú pregunte com és que no et voten a tu, nega el procés sencer i converteix el país simplement en un règim.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015