La por de la llibertat

L'estat espanyol ha esclatat per la xiulada contra el rei i l'himne al Camp Nou. És molt evident que amb aquesta hiperreacció el govern de Rajoy vol estendre una cortina de fum contra la denúncia persistent de la corrupció dins el PP, desviar l'atenció. Però hi ha alguna cosa més. Concretament hi ha la por per la gent, és a dir la por de la llibertat.

L'estat espanyol sempre ha tingut por dels seus habitants. I cal remarcar ací que la gran diferència entre una democràcia seriosa i consolidada i una de prima i poc consistent sol ser això: tenir por de la gent. Allà on la democràcia és com cal s'entén sens cap dubte que la llibertat naix del poble, de la gent, i que la sobirania és a les seues mans. I per aquesta raó l'estat s'adapta a la voluntat dels ciutadans i la respecta. En una democràcia forta no hi ha mai cap intangible superior al qual els ciutadans hagen d'adaptar-se, cosa que Espanya intenta fer constantment. Les llibertats, en una democràcia, són llibertats quan t'agraden, però sobretot quan et molesten.

Però això Espanya no ho entendrà mai ni ho posarà en pràctica mai. No tenen la cultura ni la tradició per a fer-ho. Espanya és d'aquells països que en compte de creure en la democràcia creu en l'estat. Per això regulen i regulen, com si regulant fins a l'infinit poguessen fer desaparèixer un problema, màgicament. Com si les lleis totes soles poguessen ofegar la voluntat dels ciutadans i destruir-la. En el fons és una manera de pensar típica dels règims totalitaris que ha quedat arrapada a la pell de la feble i trista democràcia espanyola. I és una de les coses que quan serem independents haurem d'eradicar amb més decisió, si volem tenir un país digne. Recordeu-ho sempre: les llibertats en una democràcia són llibertats quan t'agraden però sobretot quan et molesten. I per tant ens hem d'esforçar a garantir, sobretot, les que ens molestaran.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Enric Pelegrin

No m’agrada tot el xou que se està muntant amb el tema de l’himne d’Espanya. Jo crec que els catalans hem de mirar de fer el nostre camí propi sense necessitat de ferir la sensibilitat i el respecte dels nacionals del país veí, més encara, coneixem els múltiples llaços familiars i d’amistats que compartim. Amb ells ens hem d’acabar entenent d’una manera o una altra. La llibertat d’expressió és cabdal, però el respecte als demés també i crec que no és bona idea enfrontar les dues coses. No sé, trobo que hi ha més claca que crítica.

 Perquè si no respectem, tampoc podrem demanar, amb coherència, que ens respectin. Què poc m’agrada l’argument del tipus: 'no us preocupeu que ja s’encarregaran ells de que desitgem nosaltres marxar'. Nosaltres volem ser una nació lliure perquè és la nostra decisió, perquè entenc que més ens convé pel nostre desenvolupament en l’actual context de les nacions i ens internacionals. I també, perquè crec que des de la nostra llibertat segur millorarem les relacions amb els veïns.

Però tampoc m’agrada barrejar política i futbol. No crec que serà amb el futbol que ens alliberarem de res.

Muma Soler

Jo hi afegiria, sense cap ganes d'ofendre ningú, que els Països catalans venim d'una altra tradició. I encara que la democràcia medieval del Consell de Cent i de la Diputació General de Tribunal de les Aigües eren en part gremials, portem més de 650 anys negociant amb el poder i fins i tot administrant-lo. Per això les nostres constitucions són encara ara importants. L'Estat espanyol en canvi ve del môn dels imperis, del poder absolut on la crítica no ha estat mai acceptada ni canalitzada institucionalment. Per això amb ells sempre hi ha molt poc de marge a una entesa raonada. Simplement no ho poden entendre. Manen i prou.

Maria Rosa Jutglar

Quina vergonya que el govern espanyol actuï d'aquesta manera per les xiulades, quan té tants fronts oberts pels quals hi hauria de dedicar moltes hores per anar trobant solucions. Però el què fa és castigar, reprimir , imposar... Quina pena que la "comissió contra la violència" hagi dedicat tantes hores per trobar no sé què , que pugui ser sancionat. Quina decepció que no se sàpiga acceptar les opinions , criteris i visions dels altres. Que malament que està el pp, estic pensant que actua igual que una bèstia mal ferida, és quan és més perillosa i pot arribar a fer més mal. Alerta doncs, no prenguem mal en aquesta agonia del govern espanyol.

Cristi Josep Luna

Vaig fer la mili a Bétera, era el 1987-8. Menys alguns casos excepcionals els oficials i suboficials eren bàsicament  franquistes i antidemòcrates, (a més de lladres) i no ho dissimulaven. Si et sentien parlar en valencià en els moments de lleure , et discriminaven. A les acadèmies de Saragossa i Tremp pràcticament era impossible entrar perquè les places estaven copades pels fills dels militars. 

Josep Usó

El cas d'espanya és especialment curiós. A tots els seus funcionaris, a tots els seus habitants, ens tracta com a presumptes traïdors. Tot són normatives difícils de seguir, quant no impossibles i controls que no controlen mai res. Segurament, per tal d'estar segurs que tothom fem la nostra feina adeqüadament. Però això ja ho feia Felip II i va aconseguir tres fallides de l'imperi.El fet que es reaccione d'una manera tan bèstia a una xiulada a un partit de futbol, només indica que estan fora del temps. Per a ells no passa el temps. Segueixen abans del Renaixement. Però ja s'ho veuran. De moment, la gent, a més de tota la resta, hem perdut la por.

Maria C. Colomer

Aquesta competició és la continuació de l'anomenada "copa del generalísimo", en el seu successor el rei (copa del rei), i ara el fill oficial d'aquest.

Ni han tingut el mirament de donar-li un caire esportiu i posar-li un altre nom. Continua sent un esdeveniment polític d'enaltiment i propaganda, primer del general colpista, després del rei hereu seu.

L'himne d'Espanya no té lletra, per tant no es pot cantar. I xiular?
Portar un xiulet i xiular, està bé; els àrbitres xiulen.

Em semblaria bé que els/les espectador/es es giressin d'esquenes, si s'ha de competir una copa similar. I, es podrien negar a jugar-la?, o és demanar massa?

El que és violència auditiva és pujar el so 4 ó 5 vegades més. Aquests decibels segur que estan prohibits.

La comissió de seguretat fa el ridícul. Sort que l'organització és de la "real federación espanyola de futbol", que no sé perquè va obligar que es jugués al camp nou. Potser hauria sigut millor un camp neutral. 
Aquesta comissió no pot posar prohibicions d'expressió, i a tothom. Si no porten xiulets, poden xiular sense, cantar, cridar, xisclar, ...

I deixeu-m'ho dir, vaig posar la tv per veure l'espectacle de la xiulada, després ja anava canviant de canal. I veure la comitiva "real" i la seva expressió ... en contrast amb la gent  ..

Andreu Rubio

En efecte, com sempre des de fa anys, els diferents governs del PP ens han volgut ficar por, pensant, cínics d'ells, 
que així seríem un poble submís.
 No fan més que el ridícul, com   estos dies ve deient Artur Mas, i a sobre, produeix l'efecte contrari:
 - ens fan més forts  perquè hi ha  més protestes democràtiques-.
En fi, són les últimes sacsades de la dreta. 

David Calabuig

Sí, Vicent, com tu bé exposes, tenen por de la llibertat. Espanya és un estat feble que no té res per oferir-nos. Un estat que està desesperat per imposar per la força la marca Espanya.  Un estat que no ha volgut o no ha pogut “formatejar el seu disc dur” i segueix amb un sistema operatiu completament obsolet. La independència no és un caprici o una bogeria de quatre eixelebrats, és l’única via de canvi real. No és tan important la qüestió econòmica, acabar amb el dèficit fiscal i disposar d’aproximadament 16.000 milions més cada any (que ho és), com la capacitat de legislar. Legislar, heus ací la clau de tot! Poder crear, aprovar lleis progressistes, dissenyades amb la mentalitat i el coneixement de les realitats del segle XXI. Les lleis fonamentals, les realment importants, no es fan al parlament de Catalunya (i molt menys en àmbits municipals), les lleis que suporten aquesta estructura mental anomenada “Espanya” es couen a Madrid. Per això hem de marxar. Hem de fer-nos més petits i assolir una dimensió més abastable, que disminueixi l’excessiva distància entre el govern i el poble. Menys capes, menys corrupció i la capacitat de legislar. Per això Espanya ens té por, quan assolim la massa crítica necessària d’independentistes convençuts...passarem d’hostatges a veïns!

Joan Rubiralta

Seria de desitjar que tot aquest afer de les xiulades s'entengués com un acte no violent que quedaria emparat per la llibertat d'expressió i per tant si l'estat espanyol redacta una nova llei que prohibeixi els xiulets, a banda de fer el ridícul, s'assemblarà cada vegada més a un república bananera, per la qual cosa augmentarà la majoria del poble català que desitjarà marxar-ne.

Si aquest, fet arriba al jutjat quedarà per veure què farà el jutge en aquest cas, però pot ser mot bé que faci com les altres vegades i digui que les xiulades són un acte dintre de la llibertat d'expressió i arxivi el cas. En cas que canviés la llei i es tipifiqués la xiulada com a delicte, caldria veure qui aprova una barrabassada com aquesta i quan entraria en vigor.

Ara se m'acudeixen unes quantes preguntes. Pot una comissió antiviolència de l'esport espanyol jutjar un fet gens violent? Quna autoritat té aquesta comissió per demanar informes a la Generalitat i als mossos? Com pot ser que havent-hi tantes protestes, l'estat espanyol no es pregunti per què es donen i miri de buscar una solució -com podria ser fer sentir els himnes dels paï sos que estan competint-per comptes de posar més malestar entre els seguidors i el govern espanyol? Què en diu Podemos sobre el cas? Aprovaria aquesta formació la nova llei?

De totes maneres, amb la República Catalana, tot aquest muntatge ja no hi serà, perquè en una hipotètica competició internacional entre Catalunya i Espanya, caldria que sonessin els dos himnes oficials i ningú no els xiularia.

Pep Agulló

"Recordeu-ho sempre: les llibertats en una democràcia són llibertats quan t’agraden però sobretot ho són quan et molesten. I per tant ens hem d’esforçar en garantir, sobretot, les que ens molestaran.” La frase em porta al llibre d’Erich Fromm amb el mateix títol que l’editorial en el que presenta la realització de la llibertat com la participació activa de l’individu en la determinació de la seva pròpia vida i en la de la societat. Doncs això.

Jordi Camprubí

Totalment d'acord. Una democràcia imperfecta que cada vegada respira aires de totalitarisme. Franco tenia por de la gent i per això feia lleis repressives, alguns ho vam patir en pròpia carn. El govern espanyol cada vegada si va acostant més.

director@vilaweb.cat

Espanya és d'aquells països que en compte de creure en la democràcia creu en l'estat.