Amb dolor

En vista de la magnitud d'un accident com el que ahir va sacsejar Europa, hi ha poques coses a dir. És difícil de descriure l'estat de tristor que s'apodera de nosaltres. I és lògic que esdevinga especialment dificultós quan comencen a aparèixer dades sobre les víctimes i, inevitablement, les referències es fan pròximes i palpables. Avui és un dia de dol, trist per a tothom, un dia sobretot de respecte i estima a les famílies de les víctimes.

Segons unes dades que llegia ahir, en tot moment hi ha mig milió de persones, pel cap baix, volant en algun indret del món. És cert que els avions són vehicles extraordinàriament segurs, però també és cert que si els falla res les conseqüències solen ser enormes. Segurament molt pocs de nosaltres, quan hem pujat a un avió, no hem tingut una certa recança. El transport aeri s'ha fet quotidià en la nostra vida i només quan passen desgràcies d'aquest nivell pensem que ens podrien haver passat a nosaltres, en el vol d'abans o en el de demà. Ahir em van colpir les imatges dels passatgers del vol de la vesprada de Barcelona a Düsseldorf, de Germanwings. Segons la companyia, gairebé ningú no va cancel·lar el vol, amb la mateixa ruta i en la mateixa aerolínia que al matí havia tingut l'accident. Aquest és el nostre món i així vivim.

Tanmateix, vull dir que em va anguniejar especialment que algú volgués utilitzar l'accident per a unes actuacions fora de lloc. No crec que fos correcte de difondre la mort de ningú, sense que la família ho hagués acceptat prèviament. Va passar amb alguns passatgers, per motius diversos, però em sembla que no érem els periodistes qui havíem d'anar-ho explicant i que la seua família tenia el dret de decidir quan s'havia de saber i com. De la mateixa manera, crec que no calia publicar fotos de familiars plorant. La premsa alemanya, si més no, va publicar imatges en què no es podia reconèixer ningú, una actitud ben diferent dels primers plans d'ací.

I finalment: hi hagué gent que va magnificar extraordinàriament les piulades d'uns pocs amb contingut anticatalà o antialemany. Crec que ahir no era el dia de posar en relleu aquesta classe de personatges, que, tot siga dit, no és cap novetat. Van ser pocs i molt concrets. I segurament el seu missatge no s'hauria ni sentit si no hagués estat rebotat per molta gent que creu que així guanya raons. D'aquesta manera, ahir, de raons noves no en guanyàvem cap, però en canvi podíem fer un mal terrible només que una persona amb un familiar mort es trobàs un missatge d'aquests al seu 'timeline'. En un moment tan difícil, m'hauria semblat molt més assenyat d'ajudar-los acomboiant-los, entre tots, amb una cortina de silenci i de respecte.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Josep Usó

L'accident de l'avió d'ahir és, com tots els accidents aèris, terrible. I les víctimes sempre són això. Víctimes. Estic molt d'acord amb la línia de l'editorial. En uns instants així, el més important és donar suport als familiars. I si no es pot fer més, com a mínim no buscar imatges morboses. I menys encara donar cap mena de cobertura als eixelebrats que aprofiten qualsevol circumstància per posar-se en evidència. Donar-los publicitat és un error garrafal. Que ara ja no té remei, però que ens pot servir per a la propera vegada que en tinguem ocasió.Certament, tots hem agafat vols, tenim paents o amics que els agafen habitualment i mai pensem que una cosa com aquesta ens pot passar a nosaltres. És normal. Però davant de cent cinquanta víctimes, només es pot expressar el condol. Res més. I res menys.

Feliu Guillaumes

A mi m'ha passat sr. Partal, he reenviat per Wapp un d'aquests twits miserables i em temo que pot haver arribat a un familiar, em sento molt malament i no m'ho perdonaré.

Dit això no podem tolerar aquesta mena de comentaris d'incitació a l'odi i a la xenofobia contra els catalans ni contra ningú, això està al Codi Penal, però tots sabem que si l'Estat Espanyol fos com Alemanya avui us quants individus passarien la nit en una garjola, nomès per a començar

Miquel Strubell

M'agradaria que els alemanys poguessin llegir multitud d'expressions de dol i condol en alemany, provinents de Catalunya. Per exemple: Vilaweb podria obrir un llibre amb un text que podríem signar?

Roser Cussó

D'acord amb l'editorial. Fa pensar en com evoluciona la informació i la comunicació.

Un matís. No penso que el fet de destacar ahir les ofenses als catalans correspongui a la idea de “guanyar raons”.

Permeteu-me d’interpretar aquestes reaccions com el resultat d'un estat d'ansietat col·lectiva. S’observa en moltes altres poblacions minoritzades –i molt poc en les “majories”.

A França, una sola piulada ofensiva  a ciutadans jueus, o a altres col·lectius sovint atacats, pot provocar un moviment enorme a les xarxes.

No comparo grups ni situacions, evidentment!!, només aquesta angoixa contagiosa que provoca l’agressió continuada, banalitzada i que, sense solució, troba una descàrrega amb la repiulada de l’ofensa... Com més greu és el cas, més gran pot ser la reacció.

I no seria una qüestió de quantitat d’ofenses sinó del símbol i de l’acumulació.

Josep Blesa

Què vols que et diga...a mi que des de la Moncloa diguen que hi havia tantes víctimes amb cognoms “espanyoles” em sona a escorrialla inquisitorial. I ficar uns quants dins del seu femer mental.  Des de Torquemada fins a Wert hi ha una continuïtat en la manera d’aprehendre el món.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui és un dia de dol, trist per a tothom, un dia sobretot de respecte i estima a les famílies de les víctimes.