Opinió
-
El dret a la dissidència
Vicent Partal
22.06.2015
-
La llista de la V, no la llista del president
Vicent Partal
20.06.2015
-
Sobretot cal decidir què votem el 27-S
Vicent Partal
19.06.2015
-
Si no hi ha autonomia ja no en necessitem els gestors
Vicent Partal
18.06.2015
-
A l'esquerra d'Esquerra
Vicent Partal
17.06.2015
-
Senyals
Vicent Partal
16.06.2015
-
Pels Rigols i els Maragalls
Vicent Partal
15.06.2015
-
Quin cap de setmana!
Vicent Partal
12.06.2015
-
Les ambaixades de Rivera
Vicent Partal
11.06.2015
-
Quan decideix Madrid
Vicent Partal
10.06.2015
-
Els hereus d'Unió
Vicent Partal
09.06.2015
-
Els partits són un problema?
Vicent Partal
08.06.2015
-
Segrestar el canvi valencià
Vicent Partal
05.06.2015
Vicent Partal
24.12.2012
La marca del franquisme
El cas dels policies sorprenentment descontrolats que s'han dedicat a fabricar proves incriminatòries contra CiU i els seus dirigents demostra d’una manera magnífica, sublim, fins a quin punt la transició va ser un fracàs. Perquè, feta tal com es va fer, no va servir per extirpar la mentalitat franquista d'algunes de les institucions clau de l'estat.
Això que va publicar ahir el diari El País només s'explica per la pervivència del concepte de l'antipàtria, tan arrelat en la mentalitat de la dictadura. Són policies que no van viure l'època de Franco però a qui –com que ningú no va fer neteja a la institució– els han transmès els valors del franquisme, intactes.
En una democràcia normal, els funcionaris de l'estat es posen al servei de la nació sencera. Però no en una dictadura. I allò en què el franquisme creia amb fermesa s'ha traspassat culturalment a la peculiar democràcia que tenim. Perquè actuacions com les d'aquests policies només s’entenen per la creença que hi ha 'dues Espanyes': la que va guanyar una guerra –que és d'on ve la legitimitat de Franco ...i Juan Carlos– i la que la va perdre, l'anti-Espanya, l'antipàtria que cal continuar eliminant. Perquè en aquesta visió demencial els anti-Espanya no som enemics del partit ni tan sols del règim o l'estat, sinó de tota la 'nació'. I això ho permet i ho justifica tot.
En el seu cap, tot val contra els antipàtria, que segurament continuem essent una versió lleugerament modificada d'allò de 'rojos, maçons i separatistes', especialment els separatistes. Sobretot els separatistes. I som on som, quaranta anys després de la mort de la bèstia: havent-ne de suportar els dimonis, encara.
Si és veritat això que explica El País i realment aquests policies van a la seua sense obeir ordres superiors, això vol dir que funcionaris de l'estat, funcionaris molt importants de l'estat, continuen creient que el dret de conquesta –la del 1939– i la victòria de les seues armes encara impera sobre la pròpia constitució que vam aprovar no perquè res no canviàs, però sí perquè canviassen tan poques coses com fos possible.
Però si la cosa ha estat alimentada des del poder polític, encara pitjor. Perquè això seria un GAL mediàtic. Intolerable.
Aviat tindrem un indici de quina de les dues coses és. Si no hi ha depuracions, dimissions, expulsions ni presentació explícita de proves, aleshores haurem d'entendre que efectivament tenim davant el GAL. D'una operació com aquella, il·legal, creada, dirigida i alimentada com una operació d'estat. I si n’hi ha, de depuracions, dimissions i expulsions, aleshores hauran de reconèixer que aquest estat on vivim és podrit de franquisme encara fins a uns extrems que cap democràcia no pot acceptar. I sabrem que els teòrics servidors de la ciutadania i l'ordre constitucional tenen una mentalitat encara ‘guerracivilesca’ on els rojos, els maçons i els separatistes, sobretot els separatistes, no som ciutadans a protegir sinó l'enemic a batre.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015