No s'ha d'aturar tot per la independència

Fa un cert temps que el procés d'independència crea una distorsió de la vida política catalana que, si bé és comprensible, no estic gens segur que siga bona. En afers que no tenen relació amb el procés d'autodeterminació, és fàcil d'observar-hi posicions clarament influïdes per aquest procés. En un sentit i en un altre. Hi ha qui considera que cal defensar com siga els partits que l'impulsen i fer costat particularment al govern. I hi ha qui creu, en canvi, que cal atacar el procés, passe què passe, precisament perquè el govern no li agrada. Hi insistesc: segurament és difícil d'evitar, però no crec pas que siga bo. 

Una de les diferències essencials del procés independentista català respecte de qualsevol altre és la transversalitat. Des d'UDC a la CUP, hi ha un espai amplíssim en què gent d'ideologies diferents se senten còmodes impulsant el camí cap a la independència. Això és extraordinàriament positiu i un èxit enorme. Però aquesta unitat cal saber-la combinar amb la lògica discrepància sobre qualsevol altra política. No tot s'atura per la independència. I, per tant, ha de ser possible de conjuminar la unitat d'acció en aquest terreny concret amb les crítiques i el combat polítics. La independència no ha de segrestar el discurs polític ni en favor ni en contra; altrament, ens faríem tots plegats un mal favor.

És obvi que sempre hi haurà irreductibles. Alguns dels qui es consideren 'patriotes a qualsevol preu' o es declaren partidaris d'aquell 'odi de classe', no els convencerem pas. Hi ha una mena de gent que creu que posseeix la veritat absoluta i que opina que els altres simplement som uns ignorants, uns venuts, uns comprats o uns idiotes. Fa anys que procure no dialogar-hi ni enfadar-m'hi. Els escolte per no deixar escapar les coses interessants que puguen dir, però no m'escarrasse a mirar de convèncer-los de res.

Pel que fa a la resta, crec que seria molt bo que ens poguéssem escoltar i que poguéssem simplement debatre i enfrontar-nos entre nosaltres amb tanta passió com calga. Només faltaria que els partits signants de l'acord i la gent que els dóna suport o hi va en contra no poguessen criticar o defensar tal o tal actuació del govern, tal o tal actuació de l'oposició. Primer perquè el procés és de tots i, per tant, ningú no n'ha de traure cap avantatge. I segon perquè la independència és tan sols el preludi del país nou que volem. I, si més no jo, vull un país ple de dissidents, dissidents en totes direccions, que equival a dir lliures.

L'opinió dels subscriptors (si voleu fer-vos-en aneu a aquesta pàgina)

Josep Usó: Efectivament. La independència és un tema molt important. Segurament, el més transcendent que han abordat els catalans en els darrers cent anys. Pel cap baix. I és molt important i molt positiu que hi haja gran transversalitat, que gairebé totthom n'estiga d'acord. Però això no és tot.

A banda, hi ha tota la resta que s'ha d'anar abordant i en això, cadascú tindrà la seua opinió i té tot el dret a estar en desacord amb la resta. 
Imaginem un exemple presumptament didàctic:
Suposem que tenim un cotxe espatllat. I que tota la família estem d'acord en que no mereix la pena reparar-lo; que el millor és llençar-lo i comprar-ne un de nou. En això, tots n'estarem d'acord. Però en si volem un monovolum o una berlina, si el volem amb la pintura metal·litzada o no, o si ha de ser diesel o de gasolina, i en tantes i tantes coses, és normal que es discrepe. Només faltaria. 
I aquesta és una de les coses encisadores que té, el procés català. Que en allò que és fonamental ( la independència) hi ha un enorme consens. Però en com gestionar el que hi ha i el que hi haurà, cadascú pensa com pensa. Res a veure amb els pensaments únics, tan estimats per altres contrades.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La independència no ha de segrestar el discurs polític sobre totes les altres qüestions.