Erasmus: així funciona el govern espanyol

El govern espanyol, de sobte, ha decidit de deixar de pagar l'Erasmus. Deixar de pagar-lo als estudiants que ara mateix el fan. Els governs autonòmics i la Unió Europea continuaran pagant-los la part del projecte que els correspon, però el govern espanyol no. Sense avís previ i sense solució alternativa. Incompleix el compromís i punt. Una actitud absolutament indigna que explica molt bé com funcionen a la Moncloa.

Això és un escàndol. Hi ha estudiants que resideixen a l'estranger i que hi han anat comptant que rebrien cada mes una part de la beca d'Erasmus, una quantitat de diners emparaulada, com a ajut a una economia precària per definició. Amb l'aportació de totes tres administracions, els estudiants perceben de mitjana uns cinc-cents euros el mes. Però unilateralment el govern espanyol ha decidit que deixa de pagar la seua part, uns cent vint euros. Així, de fet, passa a les administracions autonòmiques la pilota d'haver de compensar el forat.

És una greu deslleialtat institucional que s'afegeix a moltes més. A l'estat espanyol la major part de les competències relacionades amb l'estat del benestar les gestionen les entitats autònomes. I per si no n'hi hagués prou, l'estat es dedica sistemàticament a carregar els pressuposts autonòmics amb decisions injustes i incompliments, mentre acumula de manera egoista totes les descàrregues que facilita Europa.

L'estat espanyol fa anys que centrifuga la reducció del dèficit cap a les autonomies. Quan Europa relaxa l'objectiu de dèficit, l'estat es queda tot el marge nou i a les autonomies els exigeix encara més reducció de despesa. I això que s'han d'encarregar de gestionar àrees com la sanitat o l'educació, mentre l'estat es reserva despeses molt més accessòries. Enguany, per exemple, la Unió Europea ha flexibilitzat l'objectiu de dèficit espanyol: havia de ser d'un 3% i acabarà essent d'un 4,5%. I com s'ha traduït això en les autonomies? Doncs que, tenint un objectiu inicial de l'1,1%, encara han hagut d'abaixar-lo més per arribar a un impossible 0,7%. Posat en xifres, això vol dir que l'estat ha pogut retallar 33.000 milions d'euros, però d'aquests només 1.000 ajuden a pal·liar les dificultats de les comunitats autònomes.

És en aquest context que cal entendre el final sobtat de l'Erasmus. No és únicament una agressió personal als estudiants...

··· L'opinió dels subscriptors

(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Oriol Fuster: Trobareu la seua opinió, seleccionada com L'Opinió del Subscriptor en aquest enllaç.

Carles Solà: La mesura del ministre Wert limitant els ajuts Erasmus als estudiants que el curs anterior hagen tingut una beca del ministeri representa un atac directe contra els estudiants catalans que ve a reble encara més el clau de les beques: els estudiants universitaris catalans representen el 14% dels de tot l'estat mentre que reben el 8,9% del total de recursos en beques (dades del darrer informe "La Universidad Española en cifras" publicat per la CRUE). Conseqüència, doble discriminació en aquest àmbit. Com a referència, els estudiants andalusos són el 20,5% i reben el 31,6% dels recursos: volen més espoli fiscal? Solució, anar-se'n, i canviar de política universitària també, i amb urgència.

Santiago Gorostiza: Estaria bé comparar amb les dades sobre els diners que es destinen a les beques Séneca, orientades només al moviment d'estudiants a l'interior d'Espanya. Finançades pel Govern espanyol, al menys fa un parell d'anys la dotació era molt més alta que l'ERASMUS (prop de 600 euros al mes) i només t'obligava a canviar de comunitat autònoma o de província. És a dir, desincentiva anar a l'estranger a canvi de quedar-te dins l'Estat.

Feliu Guillaumes: Em consta, per varis encontres internacionals, que aquesta mena d'actuacions, amb efectes retroactius, els està fent molt de mal. Ho he sentit en el tema de les noves normatives sobre energies renovables, amb l'Erasmus plou sobre mullat. L'acusació que els hi fan no és pas menor: "A Espanya ja no hi ha seguretat jurídica". No cal dir el que això vol dir per les inversions ....

Ramon Perera: Ara ens hauríem d'ocupar només de la independència, però encara que no vulguem i mentre no siguem independents ens hem d'ocupar també de les atzagaiades del govern espanyol, ja que ciutadans espanyols ho serem fins l'últim dia (qui no vulgui continuar sent-ho després i a saber si l'estat espanyol admetrà la doble nacionalitat per al altres).Aquesta nova acció del govern espanyol no és només un pas més per recentralitzar Espanya i esborrar una (mínima) part del deute generat en molt bona part pel seu mal govern. És que la nova Espanya recentralitzada que es trobaran entre les mans serà encara més pobre i miserable degut a accions com aquesta.

Jaume M.J.: Tot plegat s' inscriu en el mètode general de no complir allò que s'ha signat, sense més.
No es tan sols una agresió als estudiants (com tantes altres que ja han fet) i, com bé dieu, no es només això... es el continuat menysteniment de la paraula donada, del paper firmat i del acord assolit. No solament amb Catalunya... ho fan també amb la UE. És el seu comportament habitual, no complir.

Per això es absurd buscar complicitats, no les compliran, no hi ha opcions a negociar amb algú que no es corresponsabilitzarà del que s'hagi acordat. La baixesa moral d'aquest comportament no permet cap bri de confiança en la seva honestedat i paraula.

Àlfons Sànchez: Per si a hores d'ara encara hi ha algú que no s'ha adonat, aquesta és una guerra entre Madrid (Moncloa) i la resta de l'estat. Una guerra injusta, en la que les víctimes sempre cauen del mateix costat. I on l'objectiu, a cada dia que passa, és més clar: extirpar tots els recursos dels ciutadans per a benefici d'un minoria que mai té prou i que, sense cap vergonya ni contenció, salvatgement amputa fins allò més bàsic per a la majoria, per tal de no baixar ni un sol euro la despesa en els capritxos per a les grans empreses dels amiguets. 

Açò té un mal final i cada vegada s'està accelerant més. Al final aconseguiran, si no ho han fet ja, que independència siga sinònim de supervivència.

Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'estat és deslleial en el repartiment de les càrregues. Quan Europa flexibilitza el dèficit, Espanya no el reparteix ni facilita que arribe als ciutadans