L'home que amb la seua fam ha alimentat la llengua

El mestre Jaume Sastre arriba avui als quaranta dies de vaga de fam. Cal recordar que només demana que el president Bauzá negocie amb l'Assemblea de Docents, i no posa cap més condició. Tanmateix, el silenci del cap de l'executiu balear és tan significatiu com preocupant. La vaga de fam de Jaume Sastre aplega cada dia més adhesions i simpatia, però també es fa més i més perillosa. Bauzá no mou ni un dit, per vergonya de tots. Ni les veus que s'alcen dins el seu partit no entendreixen aquest personatge que ja sabíem que era nefast com a president, però que ara sabem que és més nefast encara, i reprovable, com a persona.

Jaume Sastre fa un sacrifici personal molt arriscat. Crec que és l'hora de demanar-li que l'ature. No ens podem permetre la seua mort. No ho mereix Bauzá ni ho volem tots els qui li hem donat suport aquests llargs dies. No ho faig mai, això, però avui puc dir sense por d'equivocar-me gaire que parle en nom de la gran majoria de lectors per a demanar-li que ature la vaga i que es recupere. Que el volem viu per a veure la derrota de Bauzá, que el volem viu per a veure com governs decents s'instal·len a tots els Països Catalans i que el volem viu perquè puga celebrar la independència de Catalunya com un pas monumental per a la llibertat de tot el país.

Durant aquests quaranta dies, Sastre ha alimentat la llengua de tots amb la seua fam. Ens ha retornat l'orgull de saber que és una i de tots, més enllà del nostre territori. Dissabte, a la manifestació de Som Escola a Barcelona, va ser aclamat. Ahir fou recordat a Elx amb una acció del Tempir i a la trobada d'Escola Valenciana, la darrera d'aquesta temporada. Des de Mequinensa a Perpinyà i des d'Eivissa a València tota la geografia del català ha recuperat de colp la consciència de la unitat d'agressió que som, però sobretot també de la unitat de voluntats que som.

Bauzá ho pagarà car, això. Sastre ha fet sortir a la llum la imatge més repugnant de Bauzá i amb paciència i persistència ha aconseguit posar-lo contra la paret. On és ara. Acorralat fins i tot des de dins del seu partit, que no entén el perquè de tanta intransigència. Ja hi hem guanyat prou, doncs. Jaume Sastre ja ha fet més que no es pot demanar a ningú. Crec, doncs, que és l'hora de tornar a menjar, de recuperar les forces i de continuar lluitant per tombar el malson. 

Gràcies, Jaume. Gràcies en el nom de tots els accents de la nostra llengua.

L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)

Joan Guasch:

Completament d'acord, i reitero una cosa que em penso que ja vaig escriure fa dies: el Bauzà és una persona que pertany a un grup de persones que no tenen moral, i l'absència de moral fa que s'actuï amb indiferència davant  les necessitats, les emocions, les demandes raonades i raonables d'altres persones. Ja ho hem comprovat, quaranta dies després, el president balear, i per extensió les persones a les quals ell representa, no s'ha immutat. Té una missió encarregada des del centre peninsular i, com a bon soldat, no es pot permetre el luxe de sentir res. Esta ben entrenat per a la missió d'eradicar, entre altres coses, aquesta  que els fa tanta nosa per al seu projecte uniformitzador i esterilitzador com és el català. I què? Deu pensar. Això és una guerra d'extermini i, com a tal, sempre hi ha baixes. Per tant, i acabo, en Jaume ho ha provat i, a banda de donar a conèixer al món la qüestió, ha demostrat la mena d'individus amb els que ens hem d'encarar. Ens cal molta perseverança i molta fermesa. En Jaume ja ha donat una enorme lliçó de coratge. Així, doncs, que recuperi forces, que el necessitem.

Josep Blesa:

Els Evangelis són també un cúmul de saviesa. Jesús de Natzaret dejunà 40 dies. Després inicià una “revolució” que iniciaria la humanització del proïsme. Avui Jaume Sastre ha arribat al límit mercat en què la naturalesa física de l’home comença a experimentar danys que no tenen reversibilitat.

Crec que en Sastre ha exhibit un fum d’imatges d’aquells que ens volen fer mal. La imatge de Bauzà, Fabra, Wert i el futur rei d’España a París durant el Roland Garros fou una d’elles. Ens mostrà dos mons que no tenen conjugació possible. Hem d’enraonar en termes de bel·ligerància. De guerra. Tots quatre estan ja fora de les nostres ments. Ens podran danyar físicament però no moralment. Com no pogueren fer-ho amb antecedents que pertanyen a la humanitat sencera. Sou més perillosos per a la maldat humana vius que morts. No en calen màrtirs. Quatre personatges col·locats allà per les forces que intenten subsumir-nos com a humans. Ells són “estat” allò que dèiem despectivament fa algunes dècades, nosaltres humanitat. Ara que estem a punt de reverdir uns estats republicans que constituiran les noves maneres de democràcia des dels nostres països, cal que visquem amb joia, fermesa i vius. I la lliçó d’en Jaume Sastre quan anava repiulant els tuïts que li enviàvem des de qualsevol racó del nostre país: Impagable. Junts som indeturables i, ara SÍ: ho aconseguirem segur !

Josep Usó:

Em sembla al·lucinant que una persona puga arribar a fer una vaga de fam al llarg de quaranta interminables dies al nostre país. I encara més, que només demane que l'adversari s'avinga a negociar. 

Però el més gros és que l'adversari, l'encara president Bauzá, que més que adversari és enemic, s'haja permés el luxe d'ignorar-lo quan no ha volgut escampar fem damunt d'un gest clarament heroic.

A hores d'ara, després de la manifestació i els actes de suport del dissabte, la feblesa de l'encara president Bauzá és molt major que fa quaranta dies. Ara està sol. Del tot. A hores d'ara, no li dona suport ningú. Ni la gent, que això s'ha vist molt clar, ni els qui fins fa poc eren els seus còmplices en les seues polítiques. Aquests darrers saben que caurà, que el faran fora molt prompte i que quan caiga ningú es preocuparà mai més d'ell. haurà mort políticament. Serà pitjor que un empestat. Ara mateix, ja ho sembla, un empestat. Cada intervenció que fa, i en fa cada vegada menys perquè no té res a dir, enfonsa més i més els que fins ara eren els seus còmplices. per això està perdut. Acabat, políticament i personal. Malgrat tota la brutalitat del govern de Bauzá i els seus, han perdut. 

Jaume sastre, amb la seua fam còsmica i la seua enteresa, bonhomia i força moral, els ha guanyat. La seua victòria és total. Ara, ja no s'enfronten a un mestre obstinat. S'enfronten a tot un país que se'ls ha girat en contra. I quan parle de tot el país, parle de tota la Nació Catalana. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. 

Com per a fer volar cants de sirena de terceres vies.

Francesc Aguilar:

Sintonia total amb l'editorial i amb la demanda per a que  Jaume Sastre  suspengui aquesta vaga de fam. Ha fet molt , que no mori per demanar a un home que és una paret que es mogui, sembla que no es mourà aquesta paret o tros de suro. Volem viu Jaume Sastre per a continuar la lluita, aquesta paret caurà en mil padellassos d'aquí a poc, i  que Jaume ho vegi i gaudeixi del fruit del seu sacrifici.

Josep Canals:

Totalment d'acord, en Jaume no es pot deixar perdre, ja ha arribat massa lluny i en Bauzà no s'ho mereix. Els que podeu arribar a ell, demaneu-li que s'aturi, volem que ens ajudi a seguir lluitant per la nostre llengua.

Ramon Perera:

Estic molt d'acord amb tu, Vicent, Jaume Sastre ha aconseguit més de lo que es proposava inicialment. Ha posat en plena evidència Bauzà. Ell i el seu govern ja cauran. La societat està reaccionant. La manifestació a Barcelona del dissabte comptava amb la convocatòria conjunta de Ses Illes, València i el Principat, els Països Catalans funcionant a la pràctica.

Jaume, si us plau, posa fi a la vaga, allunya el perill de la teva vida i recupera't. El nostre agraïment és i ha de ser molt gran.

Eduard Solà:

Et necessitem recuperat i amb totes les forces per vore com tomba aviat el govern del poca-solta de Bauzà.

Jaume Vall:

Crec efectivament que ja ha fet més de l'exigible a un sol ciutadà.   Per defensar la dignitat del català ens calen més persones com ell.

Potser va sent hora que el rellevem nosaltres. No trobaríem voluntaris per fer  1 dia, un sol dia de vaga de fam per continuar amb la defensa de la nostra llengua?  Cada dia un grapat de persones, que siguin substituïdes l'endemà, que al seu lloc siguin substituïdes l'endemà...  En un lloc a triar, emblemàtic.   Només 1 sol dia per persona, però molts ciutadans.  

Rellevem en Jaume Sastre. Estalviem-li el tràngol de continuar. Honorem-lo.  

1 dia, molts ciutadans.

director@vilaweb.cat

Jaume Sastre el volem viu per a veure la derrota de Bauzá.