ICV, un espai necessari

Iniciativa per Catalunya-Verds encara aquest cap de setmana una assemblea que serà determinant per al seu futur. Ho fa en un moment complicat per a la formació, però al mateix temps amb la voluntat de definir-se i de definir un espai que en aquest país (en qualsevol altre també, però en aquest sobretot) és simplement necessari.

ICV ha fet una evolució enorme en molt pocs anys. De ser una simple crossa del PSC ha passat a pensar-se com un projecte autònom i a tenir una mirada pròpia sobre tots els grans debats que sacsegen el país. Ha estat capaç de pactar gairebé amb tothom i ha sabut fer-ho sense renunciar a la seua essència. És cert que des del començament de la crisi han aparegut moviments que poden ocupar aquest espai. Són tot de propostes que van més enllà d'un partit que pot ressentir-se de l'handicap d'haver estat partit de govern i d'haver-se enfrontat, per les responsabilitats adquirides, a una part dels possibles votants. Però seria injust de negar el paper que ICV ha tingut fins avui com a suport parlamentari i polític d'una munió d'iniciatives socials.

Malgrat això, tinc la sensació que les darreres eleccions han deixat un regust agredolç entre els militants i simpatitzants d'aquesta formació. Van pujar de tres escons, però van veure com Esquerra s'enfilava fins a esdevenir segona força, com irrompien al parlament les CUP, que els disputaven una part del missatge i de l'espai ideològic, o fins i tot com Ciutadans creixia i, diuen algunes veus, els disputava una part de l'electorat urbà.

És evident que la polarització sobiranista que viu el debat polític català no és el millor terreny per a una coalició que sap que dins de casa hi té de tot; que sempre ha estat defensora del dret d'autodeterminació –això que ara en diem dret de decidir–, però que mai no ha aclarit ben bé quina posició prendria sobre la independència. ICV té històricament, com a herència del millor PSUC, una responsabilitat especial, a més, com a punt d'encontre de les visions diferents del país. I és normal, doncs, que quan la corda es tesa se'n ressenta. Personalment, crec que ICV necessita més temps per a aclarir-se i mereix tenir-lo. El problema és que en aquest país el temps ja sembla un objecte incontrolable...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Crec que ICV mereix el temps que siga necessari per a redifinir-se. Però ara tot va tan de pressa en aquest país...