Opinió

 

<24/169>

Vicent Partal

14.09.2012

Quins estats votarien en favor nostre?

La independència del Principat ha entrat de sobte en l’agenda de tots els mitjans i de les cancelleries del món i ja es discuteix no pas com una hipòtesi remota, sinó com un fet a tenir en compte tot seguit. Ahir dos ministres espanyols en van parlar i ho van fer amb l’argument més pobre de tots: que la constitució espanyola ho prohibia. Com si això importàs a ningú... Fa unes poques setmanes vaig explicar com la Unió Europea ens obria la porta, i els fets d’aquesta setmana encara m’han donat més la raó amb el còmic desmentiment d’un portaveu de la Comissió que, ple d’ignorància, va gosar qüestionar la independència de Catalunya.


Avui us propose encara un altre exercici interessant. Hi ha alguns casos, però principalment el de Kossovë, que han obligat els governs del món a explicitar la seua actitud en cas de secessió --no som pas tan originals nosaltres. Sobre la base d'aquestes declaracions us propose una llista dels estats que, en principi, serien més favorables a reconèixer la independència de Catalunya, i amb quins arguments.


Votaria en favor nostre, per exemple, Finlàndia, que en ocasió de la independència de Kossovë va dir que una declaració d’independència era un fet polític que creava legalitat per si mateix i que el principi del respecte de la integritat territorial d’un estat mai no podia esgrimir-se contra la voluntat democràtica de secessió d’una part d’un estat. Per quina raó ara hauria de ser diferent?


Podria votar en favor nostre Alemanya que va reconèixer Kossovë pel principi que una declaració d’independència mai no pot ser ignorada i que era ‘més eficaç per a la comunitat internacional’ acceptar-la que no obligar un territori a formar part d’un estat del qual no volia ser membre. Per quina raó ara hauria de ser diferent?


Votaria en favor nostre Àustria que, en el cas de Kossovë, va fer una de les defenses més contundents del dret de secessió. Concretament, va dir que la llei internacional no contenia cap clàusula contrària a la independència i la secessió d’un territori i que la voluntat del poble que la declarava era l’únic element que comptava.


Votaria en favor nostre Croàcia que també va deixar clar que l’únic argument decisiu i suprem era la voluntat democràtica del poble que volia esdevenir independent.


Votarien en favor nostre els Estats Units, que en la seua declaració sobre la independència de Kossovë van deixar escrit que aquesta no violava la llei internacional ‘perquè el principi d’integritat territorial no havia de ser respectat en cap cas per les unitats subnacionals, car únicament s’aplicava a les relacions entre estats’.


Votaria en favor nostre Noruega, que en la declaració sobre la independència de Kossovë va recalcar que ‘tota declaració d’independència havia de ser per força unilateral’, i que no tenia gens de sentit exigir un acord entre el nou estat i l’estat que se n'escindia.


Votarien en favor nostre els Països Baixos que, sobre l'argument que Kossovë podia ser un precedent perillós, van sostenir que aquest debat no tenia gens de sentit, perquè la comunitat internacional mai no podria impedir una independència, si aquesta es feia pacíficament i democràtica.


Votaria en favor nostre la Gran Bretanya que va donar un argument en el cas de Kossovë dels més curiosos, contundents i clars: ‘Un jutge mai no obligaria una dona que es volgués separar a continuar unida per força al seu marit.'


No sé si cal prosseguir: la Gran Bretanya, els Estats Units, els Països Baixos, Noruega, Croàcia, Àustria, Alemanya, Finlàndia… I em referesc en tot moment, hi insistesc, a precedents escrits i signats oficialment pel governs respectius i que inclouen aquests comentaris (tota la documentació oficial sobre el cas kossovès).


I crec que si, per nosaltres, resulta interessant de descobrir que del costat del sí hi havia països com la Gran Bretanya, els Països Baixos, Noruega, els Estats Units, Croàcia, Àustria, Alemanya o Finlàndia, encara resulta molt més instructiu veure qui hi havia a l’altra banda. Perquè la coalició del no era primerejada, evidentment, per Espanya i tenia el suport de països com l'Aràbia Saudita, Bielorússia, Bolívia, Rússia, el Vietnam...


M’explique?

Mail Obert