Per als valencians el preu de l'anticatalanisme és la misèria

Que el president Fabra i el president Mas es troben per defensar interessos comuns ni hauria de ser notícia. Però, per desgràcia, cap president valencià fins ara, ni socialista ni popular, no ha actuat amb la normalitat que seria raonable. Divendres Fabra ho farà, però potser és un poc massa tard.

Fabra serà a Barcelona --també el president de Múrcia-- per defensar amb Artur Mas el corredor mediterrani, ara que Europa ha posat un terme final a la construcció de la que ha de ser la més gran infrastructura de transport del sud d'Europa.

Ho fa, evidentment, perquè el País Valencià canvia molt i molt ràpidament. Ho fa perquè ell no és Camps, ni Lerma, ni Zaplana. Però també cal aclarir que, tot i que ell no hi té gens de culpa, també ho fa una miqueta a la desesperada. A la desesperada perquè tots els indicis diuen que València perdrà la batalla del corredor i això equival a la marginalització dins Europa.

El govern espanyol, els governs espanyols, sempre han defensat un corredor d'Algesires a França per Madrid i l'Aragó. La raó és òbvia: en la nova geopolítica europea Madrid és simplement un territori marginal, literalment perifèric; en canvi, l'arc mediterrani forma part de la centralitat europea. I com que Espanya és Madrid i Espanya no sap ser més que Madrid, la seua obsessió és que aquesta ciutat no reste marginada. Per això ho han intentat tot, especialment fer de Madrid la capital de llatinoamèrica, una metròpoli com Los Àngeles. Però ara resulta que la crisi els ha enfonsat el projecte i Europa colla en favor de Barcelona. En favor del mercat, en definitiva.

I vist això, Madrid no pot sinó jugar una carta a la desesperada: formar part de l'arc mediterrani. És ridícul, però ho intentaran i em tem que ho aconseguiran, si no ho impedim. Des de Madrid --hi insistesc: a la desesperada-- proposen un pacte; com que ja que no poden impedir que Barcelona forme part de l'eix central europeu, volen que l'eix es desvie i, per comptes d'anar cap a València, com fóra normal, vaja cap a Madrid. Amb això aparten el País Valencià de la centralitat europea.

La lliçó, doncs, és aquesta: malgrat haver-nos dedicat durant dècades a l'anticatalanisme i a fer el joc a Madrid, o precisament per això, els valencians som llançats ara a la misèria i a la marginalitat.

Supose que no pensàveu que ens donarien les gràcies...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Malgrat haver-nos dedicat durant dècades a l'anticatalanisme i a fer el joc a Madrid, o precisament per això, els valencians som llançats ara a la misèria i a la marginalitat.