Un poble orgullós de la seua escola

La manifestació d'ahir va sorprendre als mateixos organitzadors. Ningú no havia previst la gentada que finalment va confluir al Passeig de Sant Joan i per això el recorregut no va ser suficient ni de bon tros per a encabir-hi els participants. Les dates no eren les més propícies, amb bona part de la comunitat educativa embolicada en els exàmens finals. I tanmateix va ser un èxit esclatant. No només pel nombre, també per l'actitud.

Ahir es va veure al carrer un país orgullós de la seua escola. Malgrat les retallades i les evidents dificultats per les quals passa. Malgrat la pressió espanyolista i el ministre Wert. Ahir al centre de Barcelona cent mil persones explicaven que sabem com d'important és l'escola, molt especialment l'escola pública, en un país com el nostre, que som conscients del gran paper que ha jugat a l'hora de seguir sent un sol poble i que no volem que ens la toquen ni ens la facen malbé.

L'escola és un dels espais on la voluntat col·lectiva d'un país s'expressa millor. Perquè més enllà de l'administració, que hauria de mimar-la sempre, l'escola no pot funcionar bé, sense els pares, sense la gent organitzada en les AMPA, sense els voluntaris, sense els barris i pobles que l'acullen. L'escola és un projecte col·lectiu i això és el que vam veure clarament reflectit ahir a Barcelona i és el que es veurà també avui en la darreres de les increïbles trobades de l'Escola Valenciana.

I per això caminàvem junts els qui tenen fills en edat escolar amb els qui els han tingut i en saben de la importància d'una bona formació. I molts, molts, mestres, gent que es deixa més hores que no els paguen i més entusiasme que no els demanen per l'estima que tenen a aquells amb els qui treballen. Però també hi havia gent que no té relació directa amb els centres ni la seua activitat, però que sap com l'escola és el motor d'un futur més digne, barri a barri, poble a poble i ciutat a ciutat. I els qui sabem que la llengua necessita de l'escola més que de cap altra cosa. I que l'escola és per a la llengua la font que fa córrer l'aigua, que acaba inundant-ho tot.

Ara ens cal defensar-la més que mai, quan està més amenaçada que no ho ha estat des que va acabar el franquisme. I cal defensar-la a tot arreu. Al País Valencià on generacions i generacions hem treballat perquè esclatarà, al Principat on ara amenacen el que havia estat un consens de tots, a la Franja on el català enguany ni tan sols figura al currículum i a les Illes, model de mobilització i consciència, des de l'Assemblea de Docents fins a un Jaume Sastre que ahir va rebre mostres constants de suport per part d'un poble orgullós de la seua escola i de la gent que la defensa.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Sabem com d'important és l'escola, som conscients del gran paper que ha jugat a l'hora de seguir sent un sol poble i no volem que ens la toquen ni ens la facen malbé.