Opinió
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015
-
Que ens ho demanen
Vicent Partal
23.06.2015
Vicent Partal
15.04.2015
Va, Pablo, abraça’l
El monarca espanyol anirà avui al Parlament Europeu i farà un trobada especial amb els eurodiputats espanyols. Una trobada tan significativa com escarransida. No hi haurà ni Ramon Tremosa, de CDC; ni Josep-Maria Terricabras, d'ERC; ni Jordi Sebastià, de Compromís; ni Ernest Urtasun, d'ICV; ni Marina Albiol, d'EUPV; ni els de Bildu, ni els del PNB, ni els diputats d'Esquerra Unida… Però Pablo Iglesias sí. El líder de Podem enguany no anirà a les manifestacions per la república, sinó que saludarà el monarca. I amb una mica de sort l'abraçarà i tot, que seria la imatge més esperada del dia, tot i que sóc ben conscient que l'evitarà.
Que l'evitarà, sobretot, perquè és presoner del seu atac a David Fernàndez el dia que va posar els peus per primera vegada al Principat. Els polítics sempre són presoners dels seus gests i les seues paraules i aquell error perseguirà Iglesias a Catalunya per sempre més. Tanmateix, no descarteu que, si es presenta l'ocasió, puguem veure una fotografia tan amable i empàtica com siga possible. Perquè el Principat és una batalla menor i en la batalla pel cor dels espanyols es veu que els antics bolivarians ja no tenen cap més llast a amollar que la veneració per la rància monarquia que els grans alliberadors van fer fugir de l'altra banda de l'Atlàntic amb la cua entre cames. I com que cada dia és més clar que Podem no té límits ètics ni polítics, fa allò que ha de fer. No havia vist mai ningú corrent tan de pressa cap a la dreta. A Felipe --i mireu quin exemple--, tot això que fa Pablo Iglesias li va costar anys. I ell ho farà en mesos. A més, sense escrúpols ni cap remordiment visible.
I també, diguem-ho tot, sense que s'immuten els seus seguidors més fidels, segons que sembla. Ahir es va fer a Madrid la manifestació unitària per la república i Podem es va negar a anar-hi. No va voler participar-hi. Supose que en una, sorprenent, mostra de coherència: perquè certament quin numeret hauria estat veure Pablo Iglesias avui ací i demà allà, avui ciutadà i demà un submís súbdit fidel.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Josep Vicent Sala
És impressionant la deriva de Podemos. Els seus canvis de discurs van més ràpid que l'autodestrucció d'UPyD per part de Rosa Díez. Personalment em sap molt greu per la gent que conec que milita a Podemos i es creu el canvi. Per desgràcia cada dia es confirma més que Podemos no és més que una cúpula d'estalinistes que controlen a unes bases trotskistes tremendament idealistes i sacrificades (arribistes a banda, que d'ara n'hi ha un grapat en diversos partits). Si Podemos fa alguna cosa de trellat serà gràcies a les seues bases més il·lustrades i no gràcies a la nomenklatura de Pablemos.
Cal recordar ara, l'encert tàctic del MHP Mas amb les eleccions. Fa pocs dies Mas posava negre sobre blanc que Podemos és un dels obstacles més importants del procés, tirant una cortina de fum revolucionària/federalista davant el repte independentista. Se li va tirar en cara al president el fet d'allargar tant l'avançament electoral però ningú va pensar en l'efecte Podemos. Ara, Podemos tindrà que donar la cara en les municipals i amb la política de pactes a moltes autonomies. Al País Valencià ja hem tingut algun tastet de l'estil Podemos. Mentre que PSPV, Compromís i EUPV es van conjurar després del tancament de RTVV per reobrir una TV per als valencians, ni C's ni Podemos s'han volgut mullar. I sempre amb el mateix argumentari que sembla calcat al del PP. No siga que tinguen que tancar algun hospital o escola per poder veure les notícies en la llengua del país. Mentre que Monedero va intentar obrir una TV pròpia pel seu moviment abans de fer-se famosos en la Sexta i fins i tot L'Hospitalet de Llobregat té la seua TV, sembla que tot el País Valencià no es pot permetre una TV pròpia.
Definitivament, a finals de setembre Podemos ja haurà perdut bona part del seu maquillatge anti-casta i els principatins podran triar amb coneixement de causa sabent el pa que s'hi dóna.
Josep Sindreu
Molt breu: Tot i que no m'agrada repartir etiquetes, com que els de Podemos en són experts, cada cop tinc més clar que ells, no només formen part de la casta, si no que formen part del sistema.
Josep Jallé
Pels seus fets els coneixereu, segons una frase bíblica. I els fets, benvolgut director, son evidents i mostrats a alta velocitat. En poc més d’una any aquest conjunt mediàtic de casta universitària s’ha desempallegat dels tics revolucionaris (pseudo) que van impartir fora, assessorant els bolivarians de Chávez on, per cert, hi ha altres amb més història vera que la dels actuals, dit a la passada. Resulta ser, ara, que la repartidora esbombada de benestars socials, amb l’eliminació de xacres i superficialitats, franquistes i herencials, s’ha convertit al monarquisme com si hom veiés la llum divina amb les taules de la llei de Jehovà. Home, tanta, tan radical i ara tan ràpida conversió a acceptar superficialitats imposades i costoses els fa el que son: fum per a ni-ni’s, amb enveges tant mal dissimulades com les crítiques fetes al capdavanter de les CUP. Quina joia el nostre idioma per a qualificatius de socarrel: maldestres. De casta maldestre, ni arribant a castissos. Ah! i del concepte de la dignitat, no cal ni qualificar la d’aquests “soufleters”. No sabríem de què parlem. Gracies per la informació, director. Avui aniré a dormir amb un somrís “colgate”.
Josep Usó
Per les seves obres els coneixereu.
Aquesta frase (Mt, 7 15-20) sembla escrita aposta per al senyor Pablo Iglesias. Esperem veure quina és la foto que es fa. Perquè pense que és imprescindible que se la faça; en cas contrari, ja em direu quin rendiment pot treure a la visita del Borbó. I, d'altra banda, em sembla fantàstic que ara estiguen barallant-se (mata'm i et mataré, que diuen al meu poble) entre Podemos, Ciudadanos, PSOE, UPyD i el PP, que alterna les ofertes en privat a qui siga amb la única condició de continuar amb la lluita descarnada contra tot i contra tots.
Quin plaer, mirar-s'ho des de fora, com farà per exemple, l'eurodiputat Josep Baldoví. (per esmentar-ne un de tots els qui faran el mateix).
Josep Blesa
Vegeu ara, doncs, perquè ens calen tres repúbliques lliures i confederades?
Joan Rubiralta
Podemos és un dels partits que menys crèdit em mereix perquè no tens pots fiar de res del que diu ja que passat uns dies -o unes hores- ja ha canviat de parer. A banda, corre per la xarxa una informació que retrata el patrimoni dels líders destacats d'aquest moviment. Esperem que la nostra ciutadania pensi el mateix i tingui aquí un resultat força escarransit.
Salvador Rofes
No calen comentaris. És fan tots sols.
Andreu Rubio
Que no podem refiar-nos de Podem-Podemos , és clar.
La primera vegada que va irrompre de les xarxes..., va dir que respectava el dret a decidir del poble català, després al si de Podemos ja hi ha qui diu que Catalunya no ha d'eixir d'Espanya; el discurs que va fer Pablo Iglesias a València no denotava gairebé interés versus la necessitat de canvis al País Valencià. I ara, no assistint a una manifestació en pro de la República i anant a veure el Rei ens demostra que res de nou ens aporta.
Jordi Camprubí
Un fantasma i un arribista de lo més ranci. Semblava que s'havia de menjar el món i que salvaria la pàtria de la dreta més rància i ves per on ara navega amb un gran amor per aquesta España, una grande y libre por la gracia de Dios.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015