L'element clau és la desfeta del PP

Les nits electorals són una mala feina per als periodistes. Els polítics tenen l'estranya habilitat de trobar sempre alguna part del resultat on agafar-se per tal de declarar-se vencedors. Totals o parcials, tant hi fa. Ací costa molt de reconèixer la derrota, i ahir en tinguérem una prova sensacional quan el portaveu del PP va destacar, com si fos una victòria pròpia, que el bipartidisme no s'hagués ensorrat a Andalusia. I és cert que el bipartidisme no s'ha ensorrat, però el PP sí, i precisament ací és on rau la clau de la nit: a Andalusia ha començat l'adéu al poder del Partit Popular.

El PSOE ha destacat, evidentment, el fet d'haver mantingut el nombre d'escons. Tenint com té la pressió de Podem, cal reconèixer que no era gens fàcil. Haurem d'esperar al maig per a veure si això es trasllada a la resta de l'estat espanyol o no. Però de moment el resultat de Susana Díaz és un bàlsam que de segur que sabran aprofitar.

Sobretot perquè Podem ha fet un resultat que cal considerar molt discret. Per a algú que ve de zero seria un gran resultat, però per a ells no, car es presenten amb els aires que es presenten. Podem no vol ser un partit secundari, un soci menor, sinó el partit que guanya i arracona la 'casta'. Això els fa atractius i això els ha fet destacar. I si l'ambició és aquesta, la veritat és que amb el 14% dels vots a Andalusia no en tenen ni per a començar. Encara menys si el PSOE els aguanta bé l'envit. (Per cert, un detall molt interessant és que cap enquesta no els donava un resultat tan baix…)

Per contrast, qui pot estar més que content és Ciutadans, que amb una carrera meteòrica ha aconseguit nou diputats venint del no-res. És evident que, com passa amb Podem, la sobreexposició mediàtica dels seus líders hi té un paper destacat. Però la realitat és que des d'ahir a Andalusia només cinc punts separen Podem de Ciutadans. Dit d'una altra manera, que el nombre de votants de Ciutadans equival al 60% dels vots que té Podem. La dada és demolidora, novament, per als deliris de grandesa de Pablo Iglesias.

Ara, siga com siga, la suma de tots dos partits 'renovadors' no arriba a significar ni la quarta part dels votants andalusos, cosa que prova que l'ensulsiada total del sistema polític espanyol que es va anunciar és ben lluny, encara. Hi ha l'ensulsiada d'Esquerra Unida, certament, però el PSOE aguanta bé, tot i els enormes escàndols de corrupció dels quals Podem tant de benefici compta traure sempre.

On hi ha la notícia, doncs? La gran notícia d'ahir és sens dubte l'ensorrament del Partit Popular. Tot li ha anat a la contra i no és pas fàcil de veure per on podria rectificar i com podria recuperar un poc d'oxigen amb vista a les eleccions del maig. Per al País Valencià i les Illes no hi hauria cap notícia tan bona com la confirmació d'aquesta caiguda per a posar fi definitivament a dècades de bogeria política i retornar una mica de dignitat a les institucions. I, pel que fa al Principat, no és pas una qüestió menor que el govern d'Espanya siga més feble que mai, precisament en el moment que Catalunya votarà la independència. El 2015 es posa, certament, interessant.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Miquel Canal

Podemos ha doblat resultats a Andalusia respecte les europees del 7,11 al 14,84%. És un bon resultat, no un gran resultat. A Catalunya va fer un 4,65 a les europees sense presentar-se la CUP (error important d'aquesta formació, sempre cal presentar-se a unes eleccions normals per mantenir i enfortir l'espai electoral), si fem la hipòtesi que Podemos obtingué un 15% dels seus vots degut a votants de la CUP (hipòtesi factible), Podemos hauria tret un 4% a Catalunya i si doblem resultats (mateixa proporció que s'ha produït a Andalusia) arribem fins un 8%. 
És una bona notícia pel Procés i una notícia no bona per Podemos a Catalunya. 
Sé que és un anàlisi molt simple, només he jugat amb dades reals i he oblidat les enquestes que donaven uns resultats millors (que no s'han produït) a Podem/Podemos.
També l'Ada Colau hauria de mirar les dades de forma curosa i plantejar-se certes alegries i manifestacions com ha fet fins ara.
Els resultats no són les enquestes. Podemos i Ciudadanos han començat una transformació, avui no representen cap ruptura amb el règim electoral espanyol. Potser d'aquí uns anys, però nosaltres ja serem fora. 

Josep Usó

Amb l'escrutini pràcticament enllestit, se m'acudeixen unes quantes coses. Primer, el resultat:

1. El PSOE es manté en 47 escons. Però perd 180000 vots.

2. El PP baixa a 33 escons des de 50. Perd 500000 vots.

3. Podemos treu 15 escons. Recull 560000vots.

4. C's treu 9 escons. Recull 350000 vots.

5. IU es queda amb 5 escons des de 12. Perd 180000 vots.

6. UPyD es queda a la fresca. Només 73000 vots.

El PSOE formarà govern, però si no pacta amb Podemos o amb C's, haurà de fer-ho amb el PP. O un tripartit. En qualsevol cas, un escenari nou. Sembla interessant l'enfonsament del PP. Pareix que se'ls acaben les hores a tot arreu. Ara no sé què diran, però segur que la culpa és de l'àrbitre. O de la pluja. 

Roger Martí

La inèrcia és la propietat que té un cos a romandre en el seu estat.
Je els hi deu anar bé. Entre PP i PSOE faran gairebé tres quarts dels escons. Excepte pels partíceps i adjunts al sistema de favors, la situació demana canvis. Però finalment poca cosa canvia. O ja els està bé continuar com estan, o tenen massa por. O pitjor: el sistema de favors és tan extens com els hivernacles d'Almeria.
En qualsevol cas, a Andalusia hi ha molta inèrcia i encara poca força per canviar.
Que la força ens acompanyi per canviar l'Estat de les coses.

Almar Bosch

Aquest país no té solució: ni corrupció ni atur ni misèria son motor de canvi.
La desinformació i el nivell cultural de la tele-brossa ens ha portat a una participació conservadora i a no arriscar la misèria que ens reparteixen els PPPSOE. No volen canya de pescar Albert, millor me'l portin a casa...
Falta coratge i empenta per canviar les cosas de manera radicalment democràtica i per tant, és el que hi ha. D'on no ni ha no en raja.
Instal.lats en la mediocritat a la que ja ens hem acostumat com a país.
Cap esperança de canvi a l'Espanya castellana-andalussa. Tenim mala peça al teler.
Ni Podemos ni Ciudadanos (tant contents ells perquè ara ja podran ser comparsas dels de sempre) no apunten a governar els propers 10 o 12 anys així que el missatge per els catalans sobiranistas és clar: tot ho haurem de fer sols i sense cap tipus d'aliat a la resta de l'Estat. La combinació PPSOE seguirà marcant les cartes d'aquest país

Dani Franch

No m'interessen gens les eleccions andaluses ,siguem valents i deixem-nos de regionalismes

director@vilaweb.cat

A Andalusia ha començat l'adéu al poder del Partit Popular: aquesta és la notícia clau d'ahir.