Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

24.11.2014

La credibilitat està en els detalls

La comissió del Parlament de Catalunya que ha d'investigar el cas Pujol ha arrencat amb molt mal peu. Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes han vetat la presència d'algunes persones que havien estat cridades a declarar-hi. Són persones, òbviament, vinculades a aquests dos partits i a casos de corrupció diversos.


Totes dues formacions han coincidit a dir que les compareixences demanades eren inescaients i gens importants per a la causa a investigar. El PSC ha acusat la CUP de fer el joc a CiU cridant tota mena de gent per diluir el paper de la família Pujol en la comissió. I CiU ha dit que els fets a estudiar són els que són i que no es podia fer una causa general contra la corrupció a Catalunya. 


Totes dues afirmacions em semblen sorprenents. No entenc, sobretot, que si la comissió ha d'estudiar amb profunditat l'afer Pujol s'impedesca que hi compareguen col·laboradors seus de molts anys, com ara Lluís Prenafeta o Daniel Osàcar, només perquè són implicats en casos estudiats prèviament. I al mateix temps em sembla poc assenyat de creure que cridar aquests col·laboradors rebaixe i dissimule els fets a estudiar, com opina el PSC. I que els uns i els altres s'hagen recolzat en la iniciativa del vet em sembla que ho diu tot.


Però, més enllà, i amb la vista posada especialment en el discurs de demà d'Artur Mas, crec necessari de dir que CiU no pot vetar aquestes compareixences sense despertar dubtes sobre el nivell de rigor que pensa imprimir en la construcció d'un país nou. Oferir a la CUP i a David Fernàndez la direcció de la comissió d'investigació del cas Pujol era un senyal d'obertura clar i decidit, que donava credibilitat a l'actual escenari polític. Per això mateix és evident que els vets imposats la fan inviable i que ens retornen de sobte als anys vuitanta o noranta. Quan el futur que imaginaven convergents i socialistes no era precisament això que ara ja és el nostre present.




L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Lluís de Yzaguirre


Sembla com si CDC anés per una banda i el MHP Mas per l'altra: si la legislatura ha d'acabar aviat, per què posar-se en evidència i enviar als electors imminents el missatge que a CDC no volen llum i taquígrafs? I si van d'acord, potser el full de ruta serà una llufa... en el cas del PSC, és coherent amb el seu harakiri en diferit.




Xavi Folch


Em sembla que hi ha una correcció procedimental a fer. Les presidències de la comissió es fan per ordre rotatori, per tant CIU no l'ha deixada o negociada amb la CUP




Geoffroy Lourdou


La maniobra de CIU per evitar la compareixença d'alguns dels seus antics dirigents és nociva perquè crea dubtes. Primer, com diu Vicent, podria fer sospitar els votants independentistes de la voluntat real de construir un nou model polític més ètic en la República Catalana. Després podria desanimar els altres partits independentistes per ajuntar-se en la llista de País (o pot ser, més aviat, tindrien el pretext perfecte per enterrar definitivament una proposta que rebutgen d'entrada...) o en el govern de concentració l'endemà de les eleccions. Finalment, aquest dubte dona corda també a l'argument fal·laç de l'unionisme que el procés cap a la independència serveix només a tapar els casos de corrupció i a evitar les sentències de la justícia espanyola.David Fernandez va donar com a marge la data del 1er de desembre per dimitir de la presidència de la comissió, estaria bé que CIU aprofités aquest temps per replantejar-se aquests vets. rectificar és de savi.
PD: Notareu que ni faig referència al PSC, és que després de les baixes de Marina Geli i de Núria Ventura, i les que vindran dels centenars de regidors arreu del territori, esdevindrà completament residual...




Carles Balbastre


Tant el PSC com CiU no semblen pas els més indicats per a dir quines compareixences són oportunes i quines no. Tots dos estan sota sospita de formar part, com a partits, de l'entramat de corrupció a Catalunya i els impediments que posen a la comissió d'investigació només fan que refermar la sospita. Però potser prefereixen la sospita a la certesa. Els ciutadans hem de prendre nota de l'actitud que mostren i actuar conseqüentment. La CUP, i ERC i ICV, no es poden avenir a una investigació descafeïnada sobre aquest tema que tant enfurisma al ciutadà. No podem fer un país nou amb velles bigues podrides.




Pep Vinyals


Precisament imposar el silenci en aquest casos, impedir la compareixença de persones directament relacionades amb escàndols notoris no diu res de bo dels que actuen emparant-se en qüestions de procediment. I, malauradament, des de posicions d'esquerra -o senzillament des de demòcrates sense adjectius-  es pot pensar que el llop treu la pota per sota la pell de xai que per a alguns és l'estelada. I això, dóna arguments més que clars per rebutjar llistes i coalicions de govern amb qui actua així. Si ara fan això,què faran, doncs, un cop assolida la independència? Actuacions com aquestes poden retreure el vot a favor de la independència de sectors molt marcats ideològicament des de l'esquerra. Per no parlar de l'escàs recorregut que haurà tingut la comissió en cas de dissolució del parlament.Som molts els que pensem que la independència no ha de servir d'estora per amagar-hi les vergonyes dels de sempre. És preocupant, certament. I esperem que no sigui indici d'actuacions futures.




Pep Agulló


És ben cert que en l’escenari polític actual aquestes actituds semblen soscavar el difícil equilibri per poder anar junts cap a la independència perquè alimenten les crítiques partidistes i amb raó. Resistències a la transparència en la investigació d’un cas de corrupció és un pas enrrere, però mirant-ho amb més calma, se’n pot treure una lliçó: Ja sé que són procesos confluents però no coincidents per una qüestió dels temps. Una cosa és el procés (immediat) i l’altra construir un nou país amb bases més democràtiques que a ben segur fara saltar el mapa polític actual que, no oblidem, ve d’una autonomia espanyola i per tant d’una corrupció sistèmica que pocs se’n deslliuren. Vull dir que si Mas segueix amb el full de ruta consensuat, té credibilitat, i no és pot barrejar amb que dins CiU i PSC hi han casos de corrupció i també actituds poc clares que promouen el vet a que declarin determinats personatges. Com sempre he pensat, ja passarem comptes en el nou estat. Que cap pedra a la sabata ens tregui del camí traçat. La situació és tan veloçment nova que treu a la llum les resistències d'un funcionament de la maquinària burocràtica de molts partits que fan de la financiació un niu de corrupció i això no es canvia només amb bones intencions, cal més temps. Dol, però no per això hen de deixar la nostra determinació de caminar plegats cap a l’objectiu.




Josep Usó


Una diferància que hi ha entre l'espai i el temps, malgrat la unificació de toles dues magnituds que suposà la Teoria de Relativitat d'Albert Einstein (1905) és que la distància es pot recorrer en un sentit i en un altre (es pot anar i tornar) mentre que el temps només es pot recòrrer en un sentit. Per això, voler tornar a possicions del passat quan ja ha passat el que ha passat, és una pretensió abocada al fracàs. Si una persona ha comés un delicte en el passat, pose per cas s'ha aprofitat de la seua posició per lucrar-se, aques fet és ja inamovible. i voler-lo amagar és una iniciativa abocada al fracàs mès estrepitós. això és una certesa matemàtica. Que un politic vulga trencar aquesta certesa és un mer problema d'ignorància. (seva). Si cal treure els draps bruts per fer net, no es poden amagar els draps d'un determinat color. És, senzillament, impossible. Els qui ho vulguen fer aixi, ja s'ho veuran.




Francesc Aguilar


Aquests partits dinàstics semblen corruptes fins al moll de l'os.  Ho mostren en cada acció que fan per obstaculitzar l'acció parlamentaria legítima de  les CUP. Utilitzaran qualsevol argument per evitar fer una política transparent i al servei de la societat.



Mail Obert