Opinió
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015
-
Que ens ho demanen
Vicent Partal
23.06.2015
Vicent Partal
09.10.2013
Hi ha partida
El PP valencià prova aquests dies, a la desesperada, de tornar a brandar la bandera de l'anticatalanisme --ells en diuen 'valencianitat' però tots sabem que no ho és--. Això passa ara que veuen que totes les enquestes, la darrera d'avui mateix, pronostiquen no tan sols que cauran en el pou de l'oposició, sinó també que d'una manera clara i contundent pujaran les opcions d'esquerra i –ai, caram!-- principalment els nacionalistes, els valencianistes. El 2015, si tot continua com va, el País Valencià deixarà bocabadats els qui, tant al nord com al sud, es rabegen en el món dels tòpics. I molt probablement emprendrà una etapa nova i molt esperançadora que potser coincidirà amb la independència del Principat. I això no seria pas gens anecdòtic.
És evident que el PP ha llançat desesperadament aquesta ridícula campanya del #SomValencians no pas per defensar el país ni per reivindicar-nos com a poble, sinó per defensar-se ells mateixos, agredint i atacant els qui no compartim la seua visió de la societat valenciana.
Però fa riure que ells, precisament ells, invoquen la defensa dels valencians. Ells que són els responsables de la misèria en què ha caigut l'economia valenciana. Ells que no han estat capaços de defensar a Madrid ni l'estatut impulsat pel seu partit. Ells que han maldat per enfonsar i anorrear la cultura valenciana. Ells que han censurat primer i destruït després la televisió que havia de ser el motor dels mitjans valencians i la televisió que ens uneix amb els altres catalanoparlants. Ells que tenen un equip sencer de corruptes assegut als bancs de les corts. Ells que aboquen l'escola i la sanitat públiques a la pitjor de les crisis imaginables. Ells que han robat a mans plenes.
Potser el PP espera que la vella màquina blavera els resolga el problema, com en un miracle, i els salve de l'infern cap on van de dret. Però fa tota la impressió que els anys vuitanta ja no tornaran i que sortosament la societat valenciana ha decidit de girar full. El País Valencià sembla avui allà on era el Principat el 2006. Amb un nou estatut col·lapsat, amb la constatació que Madrid, el govern espanyol, és el responsable del desastre financer valencià, de l'infrafinançament del nostre govern. Amb els empresaris impacients i nerviosos pel tracte injust que Espanya ens dispensa en qüestions clau com les infrastructures. Amb la societat civil en tensió i més activa que mai. Amb els defensors de la llengua i la cultura mobilitzats i disposats a replegar el fruit de decennis de treball.
Vull dir que al final d'aquesta dècada els valencians arribarem al 2013 o, millor encara, al 2014 del Principat? No necessariament. Però sí que dic que, contra allò que pensàvem i que sofríem, ara comença a ser clar que en bona part això dependrà de nosaltres i prou. Del nostre esforç, de la nostra feina, dia a dia i comarca a comarca. Perquè hi ha partida. I això, en el castigat país dels meus, és una notícia i és una notícia molt i molt important.
L'opinió dels subscriptors
(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en publiquem unes quantes.)
Josep Usó: De vegades, sembla que les coses no canviaran mai. Que són així; immutables i eternes. És, segurament, el que passava amb l'antiga Roma, que semblava ser la Capital per sempre. Encara se'n diu la "Ciutat eterna". Però no. Vingué Atila i la saquejà. I mai no ha tornat a ser la mateixa. Però molt abans, si li haguessen fet cas a Aníbal, ja hauria caigut.
Una cosa semblan passa amb el PP valencià. Duu molts anys al poder i semblava que, passés el que passés, seguiria. També ajudat per una "opossicio del PSOE que fa més pena que altra cosa. Però ara, de sobte, sembla que tot es somou, que estructures impossibles de trencar es dissolen com un terròs de sucre en aigua calenta.
La darrera enquesta, que sembla que hui publicarà El País, pronostica una debacle per al PP i una baixada, una més, per al PSOE. Crec que, en realitat, no és res més que el resultat de molts anys de mal govern i d'omplir-se les butxaques amb impunitat i xuleria. I al final, com s'explica en la física del caos, una papallona mou les ales i desencadena un tifó que, furiós, arrossega tot allò tan "immutable i etern" fins la mar.
Que tingueu una bona diada de sant Dionís
Geoffroy Lourdou: Efectivament hi ha partida, perquè 20 anys després la batalla de València, la societat civil valenciana s'ha adonat que l'anticatalanisme li ha sortit molt car. Amb unes vies de comunicació dignes de l'edat mitjana, un dèficit fiscal abismal, i una economia devastada per una gestió especulativa, el PP valencià ha deixat el país arruïnat. Així que la davalla que pronostiquen les enquestes, el PP se l'ha guanyat amb escreix. Ara no és gens estrany que qui guanyi escons de manera excepcional sigui Compromis. Les connexions amb la societat civil que lluita dia a dia a Salvem el Cabanyal, Escola Valenciana o durant la Primavera valenciana, un treball eficient de fiscalització del govern a les Corts, una comunicació dinàmica i moderna malgrat el boicot dels mitjans establerts i sobretot el lideratge complementari de Mònica Oltra (una altra dona mediàtica) i Enric Morera han fet de Compromís el veritable partit de l'oposició i l'alternativa al fracàs del PP.
(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015