Per Mallorca ens ix el sol

Una de les primeres i delicioses cançons d'Al Tall deia: 'Per Mallorca ens ix el sol/ i per Castella s'amaga.' L'obvietat geogràfica era una d'aquelles metàfores que el franquisme obligava a posar en circulació. Tanmateix, ahir aquesta lletra la podíem entendre com una realitat perquè un sol enorme --això sí, de color verd-- va eixir a Palma, Maó i Eivissa. Un sol que ens ha enlluernat a tots.

La nació ha aparegut, de nou i de sobte. Amb la tossuderia amb què ho ha fet aquests tres-cents anys. El Principat, embalat en el camí de la independència, va veure l'11 de setembre com valencians i rossellonesos ens negàvem a restar-ne al marge i ahir les Illes van donar una lliçó de defensa de la catalanitat que va ressonar arreu del país, al continent. 

Com l'11 de setembre, les xifres importen poc. Si eren cinquanta mil, vuitanta mil o cent mil no fa pas la diferència. Allò que fa la diferència és la mar de samarretes verdes i el significat que té. La consciència profunda de Mallorca i les altres illes va eixir al carrer decidida i il·lusionada. I la imatge de la Mallorca 'pepera' s'esvaí. Els ciutadans de les Illes, de les nostres Illes, defensen la llengua catalana amb una decisió, un valor i una fermesa que ara ens obliga a tots i que posa sobre la taula la possibilitat que la revolta catalana no es limite únicament al Principat. El camí serà llarg encara fora del Principat, però ningú no dubtava ahir als carrers que alguna cosa havia canviat definitivament, i havia canviat per millorar.

Avui la vaga continua. I ha de continuar. Reforçada i legitimada per l'enorme manifestació d'ahir, que també era un 'gràcies' als nostres mestres, a aquests mestres que han sabut significar-se en la defensa de tots. A aquests mestres que han esdevingut herois quotidians, accessibles, de carn i ossos. La vaga ara no pot aturar-se. El crit multitudinari ahir de 'fora Bauzá!' indica ben clar i ben net el desvetllament de la societat mallorquina i de les altres illes, avivat per la vaga indefinida dels docents. Ara, per tant, no és l'hora d'afluixar, és el moment d'anar més enllà.

El moment d'anar més enllà a les Illes i al continent. Fa uns quants dies, al Born de Barcelona m'explicaven com foren fonamentals els vaixells mallorquins durant la defensa de Barcelona; uns vaixells que duien els elements imprescindibles, blat i pólvora, als compatriotes assetjats. Ara ens toca a nosaltres. Ara la resta dels Països Catalans ens hem d'abocar a donar suport a les Illes, sense precaucions ni prevencions, perquè avui és allà on es disputa una bona part del nostre combat. Blat i pólvora ara cap a les Illes, blat i pólvora per a tombar el mal govern.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui la vaga continua, reforçada i legitimada per la riuada de samarretes verdes que ahir ens va ensenyar què poden fer les nostres illes.