Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

05.07.2012

Alsius no i Sirera sí?

Ahir al Parlament CiU i PP van unir els seus vots per a renovar els càrrecs del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Hi havia tres candidats per a dos llocs: Roger Loppacher, Salvador Alsius i Daniel Sirera. En qualsevol país normal, un home com Salvador Alsius no hauria generat cap discussió car reuneix el perfil professional i el respecte generalitzat que mereixen les persones que han de regir organismes tan sensibles com el CAC. I tanmateix va ser ell, just ell, qui, gràcies a un pacte dels dos partits, va quedar fora.


Amb aquesta decisió ja no queda cap membre del CAC que siga periodista, un fet que em sembla com a mínim xocant. Jo no crec, com alguns, que per a ser membre del CAC siga necessari ser periodista. Conec membres que ho són ara que no són periodistes i que aporten una mirada molt interessant a la institució. Però tampoc crec que siga raonable que al CAC no hi haja ni un sol periodista, i això és el que passa per primera vegada des d'ahir.


Pel que es veu, però, els pactes són els pactes. I el PP havia de tenir la seua quota com fos i posant qui fos. De fet, el CAC havia de tenir originàriament cinc membres i va passar a tenir-ne sis per a poder encabir-hi una persona del perfil de Sirera. L'oposició ha estat hàbil proposant un nom com el d'Alsius, i Alsius ha estat molt generós prestant-se a una maniobra que mesurava, en definitiva, el grau d'independència de la institució. Ara ja sabem que és ben escàs.


I és una llàstima això. I un molt mal símptoma, per cert: si aquest és el país que ens espera quan serem independents...

Mail Obert