No, consellera: no som on érem

La consellera Rigau va eixir ahir davant de les càmeres i va llançar abans que res un eslògan: som on érem. Va dir que la sentència del Tribunal Suprem espanyol no canvia res i que la Llei d’Educació de Catalunya empara l’actual model d’immersió. Però no som on érem, consellera. Ni de bon tros.

La sentència que es va conèixer ahir és el desplegament conseqüent d'aquell cop d'estat que va ser la sentència del Constitucional contra l’estatut de Catalunya. No és la primera, i el que és pitjor és que tots sabem que no serà l'última. Encara més: tots sabem que la justícia espanyola no pararà fins a acabar amb la normalització lingüística i té, precisament en la sentència del Constitucional espanyol, munició suficient per a sostenir una guerra on en cada paper farem un pas enrere. No som on érem, consellera.

La sentència entra en consideracions, a més, que fins ara s'havien evitat i que són gravíssimes. Per als jutges, ho diuen en el redactat, la immersió lingüística és 'per la seua natura i per definició, contrària al sistema'. Contrària al sistema. Contrària. Endevini, doncs, quin és el pas lògic següent? La prohibició de la immersió lingüística ja de forma directa? Ells van pas a pas, sentència a sentència, i el que estem veient des de fa anys és que en cadascuna avancen el pam que cal per a consolidar la següent. Només és qüestió de temps consellera, i en això tampoc no som on érem.

Com no som on érem quan la sentència diu que si l'espanyol és la llengua habitual d’un alumne el 'dret' a ser educat en castellà 'se li ha de reconèixer sense necessitat que s'inste'. Sap què vol dir això, consellera? Exactament vol dir que l'escola està obligada a escolaritzar en espanyol qualsevol alumne que parle espanyol sense esperar que aquest ho demane. I en això, tampoc no som on érem.

Vostè es refugia finalment en la Llei d’Educació de Catalunya, però ja sap que aquesta llei està recorreguda pel Partit Popular des del 16 d’octubre de 2009 davant el Tribunal Constitucional i acceptada per aquest tribunal el sis de novembre del mateix any. No sé si cal recordar que aquest és el tribunal que va sentenciar contra l’estatut malgrat que aquest fos una llei orgànica pròpia de l'estat aprovada per dos parlaments i un referèndum. I que en aquella sentència va deixar clar, a més, que els articles sobre la normalització lingüística i concretament la immersió escolar només són constitucionals 'si no impedeixen el lliure i eficaç exercici del dret a rebre l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular'.

Potser la consellera o el govern prefereixen enganyar-se a ells mateixos. No trobe una altra explicació a la seua actitud davant la gravetat dels fets. Però això en realitat tant hi fa. Perquè per més que repetim un milió de voltes que no passa res, això no impedirà que passe. I el seu objectiu és tan evident que la rèplica exigiria alguna cosa més que paraules. Ja.

PS. Ahir vaig improvisar en aquest sentit una proposta als parlamentaris que personalment s'han declarat independentistes. Aquesta.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Per més que repetim un milió de voltes que no passa res, això no impedirà que passe. I el seu objectiu és tan evident que la rèplica exigiria alguna cosa més que paraules. Ja.