Opinió

     

    <169/169

    Vicent Partal

    08.03.2004

    Una setmana més, i prou

    Alguns diaris van publicar diumenge unes enquestes. No és que me'n fie gaire, però la coincidència sembla que dibuixe un retrat que, sumàriament, es podria descriure així: el PP guanyarà, però no pas prou per a governar. Si passara això, seria una notícia excel·lent. Sens dubte. Però hi ha alguna coseta més. També hauria de ser, i no sé si ho serà, una lliçó d'humilitat per a la colla de descendents del falangisme que han governat l'estat espanyol aquests darrers vuit anys.
    Cura d'humilitat perquè constataran que barallar-se amb tots els qui t'envolten no és mai un bon negoci. En una democràcia normal els partits que aspiren a consolidar-se al poder miren de trobar petits aliats que els ajuden a estabilitzar les seues opcions, si les possibilitats de victòria es posen costera amunt. Els liberals alemanys n'eren un exemple de manual, al qual per cert solia agafar-se CiU per explicar la seua política espanyola. Ells, els liberals alemanys, sempre es movien entre els conservadors i els socialdemòcrates, i els seus vots decidien la balança. Amb el ministeri d'Afers Exteriors per preu. I els dos grans partits els consentien perquè eren conscients que tenir-hi bones relacions els podia resoldre la papereta.
    El PP, ben altrament, ha portat a un nivell tan paranoic la seua política que es troba ara sense aliats disponibles ni possibles. La Coalició Canària sembla que només traurà un diputat o dos. Fora d'això, sols hi ha la negra nit. Els qui podien tenir més a prop, CiU, em costa de creure que s'atrevesquen ara a votar el PP. Els altres que no haurien d'estar-ne tan lluny, el PNB, abans votaran la Lliga Antiimperialista Revolucionària o el Partit Menjacapellans que no el PP. De la resta, ni parlar-ne. Abans encara podien comptar amb Unió Valenciana. Ara ni això. No tenen d'on arrapar cap vot que no siga estrictament seu.
    La prepotència i el caïnisme, els pagaran cars, doncs. O victòria per majoria absoluta o derrota. I ja cal ser animal per a haver portat les coses fins a tal extrem! Tret que aquesta actitud incomprensible s'explique com una reminiscència del seu passat ideològic: el partit únic i tot allò de Franco! Franco! Franco!
    Au! que solament els hauria de quedar una setmana. Bon vent i barca nova!

    Mail Obert