Opinió
Vicent Partal
08.03.2004
Una setmana més, i prou
Alguns diaris van publicar diumenge unes enquestes. No és que me'n fie gaire, però la coincidència sembla que dibuixe un retrat que, sumàriament, es podria descriure així: el PP guanyarà, però no pas prou per a governar. Si passara això, seria una notícia excel·lent. Sens dubte. Però hi ha alguna coseta més. També hauria de ser, i no sé si ho serà, una lliçó d'humilitat per a la colla de descendents del falangisme que han governat l'estat espanyol aquests darrers vuit anys.
Cura d'humilitat perquè constataran que barallar-se amb tots els qui t'envolten no és mai un bon negoci. En una democràcia normal els partits que aspiren a consolidar-se al poder miren de trobar petits aliats que els ajuden a estabilitzar les seues opcions, si les possibilitats de victòria es posen costera amunt. Els liberals alemanys n'eren un exemple de manual, al qual per cert solia agafar-se CiU per explicar la seua política espanyola. Ells, els liberals alemanys, sempre es movien entre els conservadors i els socialdemòcrates, i els seus vots decidien la balança. Amb el ministeri d'Afers Exteriors per preu. I els dos grans partits els consentien perquè eren conscients que tenir-hi bones relacions els podia resoldre la papereta.
El PP, ben altrament, ha portat a un nivell tan paranoic la seua política que es troba ara sense aliats disponibles ni possibles. La Coalició Canària sembla que només traurà un diputat o dos. Fora d'això, sols hi ha la negra nit. Els qui podien tenir més a prop, CiU, em costa de creure que s'atrevesquen ara a votar el PP. Els altres que no haurien d'estar-ne tan lluny, el PNB, abans votaran la Lliga Antiimperialista Revolucionària o el Partit Menjacapellans que no el PP. De la resta, ni parlar-ne. Abans encara podien comptar amb Unió Valenciana. Ara ni això. No tenen d'on arrapar cap vot que no siga estrictament seu.
La prepotència i el caïnisme, els pagaran cars, doncs. O victòria per majoria absoluta o derrota. I ja cal ser animal per a haver portat les coses fins a tal extrem! Tret que aquesta actitud incomprensible s'explique com una reminiscència del seu passat ideològic: el partit únic i tot allò de Franco! Franco! Franco!
Au! que solament els hauria de quedar una setmana. Bon vent i barca nova!
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015