Opinió
-
.cat
Vicent Partal
26.03.2004
-
Agustí Cerdà
Vicent Partal
24.03.2004
-
L'11-M dels diaris en paper
Vicent Partal
22.03.2004
-
La doble personalitat
Vicent Partal
19.03.2004
-
Dels bons (i mals) usos de l'email
Vicent Partal
17.03.2004
-
Xirinacs
Vicent Partal
09.03.2004
-
Una setmana més, i prou
Vicent Partal
08.03.2004
-
I d'això del Zapatero, que ens en podem fiar?
Vicent Partal
05.03.2004
-
Nuhu Ribadu és el nostre home
Vicent Partal
04.03.2004
-
Ells el posen, ells el treuen
Vicent Partal
02.03.2004
-
On miraven els dos Muñoz?
Vicent Partal
01.03.2004
-
Jo no hi aniré
Vicent Partal
25.02.2004
-
Una lliçó des de Ruanda
Vicent Partal
24.02.2004
Vicent Partal
27.04.2004
El finançament o les cendres de l'ideal
Em sembla que era Eugeni d'Ors qui va dir allò que la realitat eren les cendres de l'ideal. La frase és deliberadament pessimista, però té una aplicació molt adequada en política. Amenaçadora. Per exemple, per al govern de la Generalitat la victòria de Zapatero és una alegria, però pot esdevenir un maldecap. Un govern del PP a Madrid hauria estat insuportable, però hauria deixat oberta la porta a explicacions per a tapar mancances. En definitiva podria haver fet el paper que ja sabem.
Però, d'excuses, no n'hi haurà, ara que Zapatero ocupa la Moncloa, després d'haver promès que aprovaria 'qualsevol' estatut que li enviaren des del Parlament de Catalunya. Si passen, posem per cas, dos anys i no hi ha aquest nou estatut o el finançament resta aparcat, no es podran carregar els neulers a ningú. No hi haurà ningú que justifique que la culpa és de l'altre. I per tant, tota la pressió recaurà en el tripartit. Amb el PSC manant a la Generalitat i el PSOE manant a Espanya no pot haver-hi excuses.
És per això que es veu amb preocupació el ball de declaracions a què hem assistit aquests dies sobre el finançament: que si el discutiran aquesta legislatura, que si n'esperaran encara una altra, que si hi haurà un avançament o res. I això que, l'estatut, el volien abans d'un any, amb finançament inclòs al text perquè no es reproduïren velles polèmiques.
Aviat sabrem si l'Ors tenia raó de ser tan pessimista. Dotze mesos passen en un dir Jesús.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015