Opinió
-
.cat
Vicent Partal
26.03.2004
-
Agustí Cerdà
Vicent Partal
24.03.2004
-
L'11-M dels diaris en paper
Vicent Partal
22.03.2004
-
La doble personalitat
Vicent Partal
19.03.2004
-
Dels bons (i mals) usos de l'email
Vicent Partal
17.03.2004
-
Xirinacs
Vicent Partal
09.03.2004
-
Una setmana més, i prou
Vicent Partal
08.03.2004
-
I d'això del Zapatero, que ens en podem fiar?
Vicent Partal
05.03.2004
-
Nuhu Ribadu és el nostre home
Vicent Partal
04.03.2004
-
Ells el posen, ells el treuen
Vicent Partal
02.03.2004
-
On miraven els dos Muñoz?
Vicent Partal
01.03.2004
-
Jo no hi aniré
Vicent Partal
25.02.2004
-
Una lliçó des de Ruanda
Vicent Partal
24.02.2004
Vicent Partal
17.03.2004
Dels bons (i mals) usos de l'email
La revolta democràtica de dissabte es va basar en les noves tecnologies. En tota mena de webs, en cadenes immenses de correus electrònics i, sobretot, en missatges immediats als telèfons mòbils. Això explica, entre més coses, el desconcert dels partits polítics i de molts càrrecs institucionals que es demanaven d'on havia eixit tota aquella gent. No era la primera vegada que passava. Les manifestacions contra la guerra d'ara fa un any ja foren desencadenades per un mecanisme bastant semblant. Però dissabte s'hi va sumar l'eficàcia espectacular dels SMS. Les companyies de mòbils afirmen que dissabte van enviar un vint per cent més de missatges que no un dia normal. No m'estranya. Jo en vaig rebre set o vuit, i no sé pas qui me'ls va enviar. Els guarde. I quan tots plegats haurem descansat una miqueta, ja miraré de trucar els amables comunicants i esbrinar qui són. L'entusiasme pel correu electrònic i l'SMS es va abrandar diumenge al vespre i dilluns, sobretot entre els partits polítics d'esquerres. Ja n'hi ha un, fins i tot, que ha encarregat un banc de dades amb mòbils per a poder-hi enviar missatges. Esperem que no n'abusen.
Ara, aquest entusiasme, l'hauríem de refrenar una mica. Ahir al matí, sobretot a Barcelona i Madrid, van tornar a circular missatges, ara correus electrònics, per propagar un rumor gratuït; malintencionat, si més no. Diguem-ho clar: algú es va inventar una bola monumental i la va fer circular.
La bola en qüestió era el relat d'un cop d'estat que el Partit Popular hauria volgut fer diumenge a la matinada. Algunes versions del correu deien que es basaven en la cadena Ser. De fet, sí que havia aparegut en un fòrum de la cadena Ser, però no és pas igual que dir, ni de bon tros, que era de l'equip de redacció d'aquesta emissora. I a partir d'aquí van començar a córrer tota mena de rumors i d'alarmes. Cada volta més alarmades.
L'anàlisi del correu electrònic en qüestió era senzilla i demolidora. N'hi havia prou de conèixer una miqueta la constitució espanyola per a adonar-se que la historieta no tenia ni cap ni peus. S'hi afirmava que el rei d'Espanya havia salvat la situació negant-se (supose que en un gest heroic...) a signar un decret d'excepció. Deixant de banda aquesta reiterativa hagiografia borbònica, n'hi ha prou de llegir l'article 116 de la constitució espanyola per a comprovar que, l'estat d'excepció, l'ha de declarar el govern, després d'haver-ne informat el Parlament. Estalvie al lector la rocambolesca seqüència que explicava els vaivens del ministre Acebes, que, segons aquest email fals, s'havia passat el dia anant amunt i avall, de Madrid a la Sarsuela, i sant tornem-hi.
Per quin motiu tanta gent se'l va creure, ahir, aquest correu i se'n va alarmar? A parer meu, simplement, perquè mentir tant com ha mentit el govern del PP té com a conseqüència que qualsevol cosa esdevé creïble. Pedro Almodóvar, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, fins i tot en va parlar en públic, amb què va investir d'una curiosa credibilitat aparent una història que no s'aguantava gens ni mica.
Al final d'aquesta pel·lícula, la conclusió substancial és que l'única arma que tenim per a guiar-nos en tot aquest batibull és l'esperit crític, i una certa serenitat. Ser escèptics, vaja. Si no em falla la memòria, Joan Fuster ho definia així: 'Ser escèptic és equivalent a proclamar el sentit crític en totes les coses.' Doncs, això.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015