Opinió
-
.cat
Vicent Partal
26.03.2004
-
Agustí Cerdà
Vicent Partal
24.03.2004
-
L'11-M dels diaris en paper
Vicent Partal
22.03.2004
-
La doble personalitat
Vicent Partal
19.03.2004
-
Dels bons (i mals) usos de l'email
Vicent Partal
17.03.2004
-
Xirinacs
Vicent Partal
09.03.2004
-
Una setmana més, i prou
Vicent Partal
08.03.2004
-
I d'això del Zapatero, que ens en podem fiar?
Vicent Partal
05.03.2004
-
Nuhu Ribadu és el nostre home
Vicent Partal
04.03.2004
-
Ells el posen, ells el treuen
Vicent Partal
02.03.2004
-
On miraven els dos Muñoz?
Vicent Partal
01.03.2004
-
Jo no hi aniré
Vicent Partal
25.02.2004
-
Una lliçó des de Ruanda
Vicent Partal
24.02.2004
Vicent Partal
18.02.2004
Quan els emigrants érem nosaltres
Els lectors que segueixen el futbol internacional supose que alguna vegada s'hauran trobat amb la sorpresa de veure en algun reportatge un partit del Barcelona de Guayaquil. Aquest equip equatorià no només es diu Barcelona. Juga de blaugrana i té un escut que no és fàcil distingir del que llueix el Barça.
El Barcelona de Guayaquil és un dels principals equips de futbol de l'Equador i un nom potent a nivell de tot Amèrica. Generalment això fa que ens el mirem amb molt bona cara, amb simpatia. Ja va bé: ara que hem sabut que a Barcelona la principal comunitat d'emigrants ja és l'equatoriana potser val la pena recordar el motiu de tanta casualitat. Que no és cap altre que l'acolliment que els equatorians ens van fer quan els qui emigràvem, allà pels anys vint, érem nosaltres.
El Barcelona de Guayaquil el van fundar un grup de catalans (amb cognoms com Pere, March, Domenech o Castells). Era, obviament, una manera de superar l'enyorança que sempre genera l'emigració. Igual a la que expressen els equatorians avui a Barcelona quan omplen una sala de ball del Paral·lel escoltant Margarita Lugue o es posen a jugar l'equavolei en algunes places de la ciutat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015