Opinió
-
Cal fer sortir els maltractaments de l'àmbit privat
Vicent Partal
08.10.2004
-
El problema és més amunt
Vicent Partal
07.10.2004
-
Manuel Fraga a Sud-àfrica
Vicent Partal
06.10.2004
-
Alguna cosa més que un referèndum
Vicent Partal
05.10.2004
-
Prohibit prohibir?
Vicent Partal
04.10.2004
-
Alerta amb un estatut 'fosc'
Vicent Partal
21.09.2004
-
La dreta valenciana torna on ha estat sempre
Vicent Partal
20.09.2004
-
Detencions al Raval
Vicent Partal
17.09.2004
-
Coses que haurien de canviar des d'ara
Vicent Partal
16.09.2004
-
Tombeu Zapatero
Vicent Partal
15.09.2004
-
El llibre de Bay i Dunnigan
Vicent Partal
14.09.2004
-
Rafael Subirachs
Vicent Partal
13.09.2004
-
Nosaltres sí que som discriminats!
Vicent Partal
10.09.2004
Vicent Partal
17.05.2006
Passió blau-grana
Una bona part del país viurà tot avui pendent del Barça. La final de la Champions a París ja és un somni col·lectiu que, si acaba bé, portarà anit i demà una autèntica borratxera d'alegria i de passió, bona, sana, fantàstica. És estrany, però és així. Personalment, crec que és bo. És bo tenir passió i expressar-la. És bo gaudir i celebrar. És bo sentir-se orgullós de ser un més amb els altres, agermanat per uns colors.
Hi ha equips de futbol que arriben a ser més que un club. El Boca, per exemple, tot i que costa de saber-ne el perquè. O el vell Ajax, representant de la resistència jueva als nazis. O el Celtic escocès, evidentment. Aquest és, per moltes raons, l'equip del món que més s'assembla al Barça (i ara encara més, amb dues afeccions que adoren Larsson). I quan un club de futbol és capaç de ser com tots aquests, com el Barça, aleshores els seus seguidors poden sentir-se afortunats. Perquè, al plaer del joc, s'hi uneix la força de la comunitat, la tremolor que suscita l'emoció col·lectiva, les pessigolles de la victòria o la fidelitat als colors.
Avui, a l'Stade de France, hi jugarem tots, emperò. N'hi haurà onze o dotze o tretze que jugaran al camp, sobre la gespa, però hi haurà la força i el delit de milions de persones que, simplement, volem gaudir d'una alegria que se'ns ha resistit massa. Només és futbol, sí. Però ens agradaria tant de celebrar-ho plegats a dos quarts d'onze del vespre...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015