No dubtant la nació...

A la mateixa hora que Manuela de Madre començava a repartir dinamita, amb molta precisió, contra l'acord de les dues emes (Maragall-Mas) una colla notable i consistent de valencians, descendents de valencians, amics de valencians i partidaris dels valencians ens reuníem al Fossar de les Moreres per retre homenatge als dos batallons maulets que acabaren la guerra d'Almansa, el combat contra els borbons, defensant Barcelona.

I ho fèiem mirant al futur. No sols per recordar aquells qui 'no dubtant la nació...' varen lluitar fins a la mort al setge de Barcelona. També per reclamar un futur en què la unitat de la vella confederació que ens agermanava ens faça més lliures i sobirans.

Ho fèiem des de les veus més plurals i variades. I amb la barreja de nació i poble que els valencians expressem amb tanta rotunditat -quan podem o ens deixen. (Memorables en aquest sentit les albades maulets que ressonaven a la solemne Basílica barcelonina amb tota la potència de la música més popular i memorable la Moixeranga de guerra que Carles Santos va dirigir amb la seua força i emotivitat).

El conseller Solà hi va recordar que ho és com a socarrat -apel·latiu que reben encara tots els habitants de Xàtiva, com el meu pare, per recordar aquell borbó mil vegades maleït que la va socarrar del castell a l'albera com a venjança contra la seua sostinguda lleialtat. Tots els grups polítics parlamentaris de tradició democràtica s'hi van abocar, cadascun portant una mica l'aigua al seu molí, per reconèixer l'aportació valenciana a la defensa comuna de les llibertat. Jordi Savall va saber transmetre l'atmosfera de respecte i solemnitat amb el Cant dels Ocells. Hi varen parlar descendents de valencians i el president del parlament va cridar Visca el País Valencià.

Però de totes les escenes me'n quede una: Eliseu Climent, l'Eliseu, recitants els noms dels soldats maulets valencians morts i soterrats al Fossar de les Moreres. Deia el nom, feia un silenci i aclaria: mort. Del general Basset, mon general, al darrer soldat maulet aquells noms varen ser la dignitat de la terra que no dubta la nació. Varen ser, ho són i ho seran per sempre.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet