Opinió
-
Repsol... i la resta
Vicent Partal
29.10.2004
-
Quan els governs van contra el parlament
Vicent Partal
28.10.2004
-
Un dia normal. Normals per un dia
Vicent Partal
26.10.2004
-
Bon cop de bit!
Vicent Partal
25.10.2004
-
A Macau, tot mirant cap a Fresno
Vicent Partal
23.10.2004
-
Pressupostos
Vicent Partal
22.10.2004
-
Alerta americana
Vicent Partal
20.10.2004
-
Imatge i legitimitat de la monarquia
Vicent Partal
19.10.2004
-
La concòrdia del tripartit
Vicent Partal
16.10.2004
-
Disbauxa a Brussel·les
Vicent Partal
14.10.2004
-
Quatre gats
Vicent Partal
13.10.2004
-
José Bono ret homenatge a un nazi
Vicent Partal
12.10.2004
-
El suport de Carles d'Anglaterra al gaèlic escocès
Vicent Partal
11.10.2004
Vicent Partal
04.09.2004
Morir. A Rússia.
Fa uns quants mesos la periodista Anna Polítkovskaia va venir a Barcelona per parlar de la realitat txetxena. És una dona d'aparença discreta, però amb una energia inacabable. La seua feina és impecable. I això la fa perillosa. Explica allò que ha vist i que ha viscut a Rússia i, sobretot, a Txetxènia. A la república caucàsica Polítkovskaia ha estat testimoni de primera mà del terror sembrat per Putin i és una de les poques veus que en parla obertament.
Aquesta dona, amb els seus llibres i la seua feina a Nòvaia Gazeta, és incòmoda per al poder. I ho sap. A Barcelona, una colla vàrem acompanyar-la a sopar, i tan serenament com parla sempre, va confessar que no seria gens estrany que la trobaren morta qualsevol dia. Tots vam entendre que volia dir a mans de la gent de Putin.
Ahir, mentre es començaven a comptar els cadàvers amuntegats a l'escola de Beslan, es va saber que algú (deixem-ho així) havia provat d'enverinar Anna Polítkovskaia mentre, incansable, se n'anava a fer la seua feina a Ossètia. Per sort, aquesta vegada se n'ha salvat.
Però això no es pot pas dir de les dotzenes de morts de l'escola o dels milers que moren a Txetxènia des de fa una dècada. Putin és un criminal, però sap que és un criminal protegit, amb dret d'actuar tan salvatgement com vulga. Supose que ho va ratificar ahir quan va saber la declaració oficial de la Unió Europea: 'No ens agrada això que ha passat, però ho entenem'. Ja anem ben apanyats, ja.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015