Opinió

 

<157/169>

Vicent Partal

21.01.2004

L'home prescindible


La mort sempre ens provoca respecte. A alguns molta por, a més. Però no conec ningú a qui la perspectiva certa que morirem el deixe indiferent. Alguns clàssics grecs explicaven tot allò de no témer la mort perquè en definitiva ja hi érem abans de viure. Val. D'acord. Però la desaparició és difícil de pair. Zapatero, respecte a això, sembla viure en un altre planeta. Representa un partit que té moltíssimes dificultats. Que no connecta ni creix. Que no es renova. Que veu com el sobrepassen, o l'acacen, formacions menors que mai no havien somiat fer-ho. I ell, impassible, pretén encara fer-ho més difícil posant més alt, si calia, el llistó de la derrota del PP. El motiu? Connais pas. Però més difícil encara resulta creure que ningú al PSOE siga capaç d'observar com a Europa els darrers anys han desaparegut partits que semblaven inamovibles. Potser Zapatero no vulga adonar-se que pot esdevenir ràpidament un home prescindible. Però és que per aquest camí el que pot ser prescindible, al final, és el PSOE mateix.



Mail Obert