Opinió
-
Repsol... i la resta
Vicent Partal
29.10.2004
-
Quan els governs van contra el parlament
Vicent Partal
28.10.2004
-
Un dia normal. Normals per un dia
Vicent Partal
26.10.2004
-
Bon cop de bit!
Vicent Partal
25.10.2004
-
A Macau, tot mirant cap a Fresno
Vicent Partal
23.10.2004
-
Pressupostos
Vicent Partal
22.10.2004
-
Alerta americana
Vicent Partal
20.10.2004
-
Imatge i legitimitat de la monarquia
Vicent Partal
19.10.2004
-
La concòrdia del tripartit
Vicent Partal
16.10.2004
-
Disbauxa a Brussel·les
Vicent Partal
14.10.2004
-
Quatre gats
Vicent Partal
13.10.2004
-
José Bono ret homenatge a un nazi
Vicent Partal
12.10.2004
-
El suport de Carles d'Anglaterra al gaèlic escocès
Vicent Partal
11.10.2004
Vicent Partal
18.12.2012
Per mail...
Aquesta nit els treballadors de Ràdio 9 l'han passada molt malament. Saben que aquest matí cent un correus electrònics anunciaran l’acomiadament a cent un d'ells. És l'inici del desballestament de la ràdio pública valenciana i del sistema públic informatiu valencià. Però, més enllà de la gravetat del fet, que en té molta, em sobta i em desespera la normalitat amb què tots plegats hem assumit aquesta mostra majúscula d'insensibilitat que és acomiadar per correu electrònic.
Fa poques setmanes els treballadors d’El País ja van haver de viure un procés semblant que, segons que em diuen, es va estenent com una taca d'oli en tota mena d'empreses: acomiadar amb un simple correu electrònic. Fred. Brutal. Sense dret de res. I amenaçador. Perquè avui, tots els treballadors de Ràdio 9, per exemple, fins a quina hora hauran de restar pendents de la seua bústia? Quantes hores passaran segrestats per l'angoixa de no saber si ells encara entren en aquesta llista impersonal?
Quan et despatxen hi ha poc consol. Però parlar amb qui et despatxa és un gest de dignitat de totes dues parts. Parlar amb qui despatxes, si ets tu qui ho decideix, és un tràngol, però és també un senyal de respecte obligat. No canvia res però l'obligació d'enraonar i explicar-se és el mínim que pots reclamar quan has treballat per a algú o és el mínim que has de concedir a algú que ha treballat per a tu –encara que consideres que és millor que no continue al teu costat.
Però quina és aquesta societat que evita qualsevol contacte i es limita a informar dotzenes de persones mitjançant un correu electrònic que la seua vida laboral allà s'ha acabat? Quina mena de societat és aquesta que no considera necessària ja ni una explicació, ni una discussió, ni encara menys escoltar el retret d'aquell a qui la vida canvia sobtadament. Quina és la inhumanitat d'uns gestors que ni tan sols estan disposats a aguantar el retret comprensible de qui es queda sense feina?
Aquesta crisi que ara vivim –ho he dit tantes voltes que em fa por de ser avorrit– sobretot és una crisi moral. Com ho demostra aquesta pràctica abjecta de no comunicar cara a cara a una persona una decisió tan transcendent i de convertir una reestructuració empresarial en una mena de ruleta russa on han de passar hores abans no sàpigues si continues o no.
I, sincerament, encara que arribem algun dia a la recuperació econòmica i tot torne a ser més o menys normal, en dies com avui no puc deixar de pensar en quantes coses, quants rastres de civilització no haurem perdut pel camí i com ha empitjorat, potser per sempre, el nostre dia a dia.
Una abraçada.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015