Opinió
-
Repsol... i la resta
Vicent Partal
29.10.2004
-
Quan els governs van contra el parlament
Vicent Partal
28.10.2004
-
Un dia normal. Normals per un dia
Vicent Partal
26.10.2004
-
Bon cop de bit!
Vicent Partal
25.10.2004
-
A Macau, tot mirant cap a Fresno
Vicent Partal
23.10.2004
-
Pressupostos
Vicent Partal
22.10.2004
-
Alerta americana
Vicent Partal
20.10.2004
-
Imatge i legitimitat de la monarquia
Vicent Partal
19.10.2004
-
La concòrdia del tripartit
Vicent Partal
16.10.2004
-
Disbauxa a Brussel·les
Vicent Partal
14.10.2004
-
Quatre gats
Vicent Partal
13.10.2004
-
José Bono ret homenatge a un nazi
Vicent Partal
12.10.2004
-
El suport de Carles d'Anglaterra al gaèlic escocès
Vicent Partal
11.10.2004
Vicent Partal
30.04.2008
Zaplana no enganya
De Zaplana, se'n poden dir moltes coses. Moltíssimes. Però té en favor seu que no enganya. Tota la seua vida política ha estat marcada pels negocis. Pels negocis que ha pogut fer o pels negocis que la política li ha deixat fer. No costa, doncs, gaire d'endevinar per quina raó abandona ara l'activitat parlamentària, i qui sap si la política i tot: pels negocis. A Telefònica en farà més que no al Congrés dels Diputats espanyol, i segurament d'una manera més ràpida i tranquil·la. Com fan Jaume Matas i José María Aznar. La resta, drama partidista inclòs, és tot 'atrezzo'...
Personalment, m'alegre que desaparega de la vida política. Zaplana ha representat, per mi, allò que de pitjor té la política entesa com una via de creixement professional. Des dels llunyans temps de Benidorm Zaplana s'ha destacat més pels batibulls econòmico-financers en què s'ha ficat que no per la política. Del seu pensament, no n'hi ha notícies, però de la seua capacitat de connectar gent i negocis, se'n podria parlar anys i panys. Això, connectar gent amb negocis, no és necessàriament dolent, però en el cas de Zaplana tota suspicàcia és poca. Perquè des dels famosos enregistraments del Cas Naseiro, l'any 1990, ningú no pot ignorar que la seua visió de la política ha estat de fer-ne un trampolí per a guanyar diners i més diners. Cosa que, personalment, considere una indecència.
PD. Telefònica ja sap què fa?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015