El dia de la independència, simplement tranquil·litat

He estat a dos països el dia que es proclamaven independents: Letònia i Eslovènia. I n’he après que el dia de la independència és el més tranquil de tots, i que no hi ha gaires celebracions ni festivitats. Ahir, curiosament, la reacció de la comunitat internauta de llengua catalana a la seua independència virtual va ser semblant. Tranquil·litat i poc soroll: la feina ja és feta.

A Letònia vaig sentir, a l'hotel on m'allotjava, el discurs de Gorbatxov que reconeixia la independència dels països bàltics. I immediatament me'n vaig anar a la plaça de Riga, que era on sempre es feien les manifestacions. No hi havia ningú. Vaig haver de cercar a sa casa un dirigent del Front Popular, que em va explicar que sols pensava en la feina que començava l’endemà. ‘L'emoció que vaig sentir fa anys en veure la bandera letona al carrer, sí que em va fer plorar, però avui estic molt tranquil’, em va dir.

Vaig pensar que aquella reacció tan freda era cosa del clima. Però uns quants anys després vaig assistir, al parlament eslovè, a la sessió que proclamava la independència. I la sensació va ser molt semblant. En eixint, un diputat em va acompanyar amb el seu cotxe que lluïa la YU de Iugoslàvia. Li vaig dir si no hauria de canviar-la, i em va respondre que ja no calia córrer. Que això no tenia gens d’importància.

I ahir la xarxa catalana va reaccionar amb calma a la proclamació de sobirania que significa el primer .cat. No es varen intercanviar correus entusiastes ni hi hagué grans visques enlloc. Segurament perquè deu relaxar molt, això de veure que per a ser tu ja no cal que dónes explicacions a ningú, ni hages de demanar permís per a res. Simplement, t’accepten com un més, amb normalitat i tranquil·litat, amb els mateixos drets que tots els altres. Tecleges l'adreça i ix. Tan senzillament...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet