Amb TV3 ja no en tenim prou

No és cap secret que la televisió en català no és majoritària enlloc del país on la gent diu Bon dia! Enlloc. Hi ha zones on un mínim és assegurat però sempre és un mínim i un mínim que trontolla. I en la majoria del país ni això. Observem a més com els darrers mesos es van acumulant les males notícies. Al País Valencià el PP intenta eliminar de cop totes les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Mentrestant a Perpinyà retiren el Canal33 de la xarxa de cable local i el substitueixen ni més ni menys que per la cadena de la francofonia, TV5 mentre que a Andorra el 33 ara apareix i ara se'n va a mans de qualsevol cadena espanyola. Perdó: no de qualsevol sinó de la Sexta, la mateixa que ha mogut les freqüències a Mallorca i al País Valencià i un dia hauríem de parlar de debó d'empreses catalanes com MediaPro que després d'haver nascut i crescut a recer de TV3 ara no arrisquen ni un euro pel català i accepten fer la feina bruta d'anar tapant "la nostra". És des de la seua irrupció, de la Sexta, que a zones de Menorca i Mallorca comença a fer-se complicada la recepció de TV3 mentre que, paradoxalment, la castellanitzada Canal9 es veu a la perfecció malgrat estar en una situació encara més al·legal. I encara podríem parlar de la TDT barcelonina que la copen grups com Prisa o Vocento (El País i ABC, poca broma!) mentre es fa fora un projecte encapçalat precisament per Òmnium Cutural. Logicament si això va així ací les TDT valencianes van a parar a l'extrema dreta espanyola. I seguim comptant...

No és una qüestió, però, d'oferta. Sabeu, per contrast, quantes televisions emeten en català? Amb una programació regular i diària hi ha més de cent però el principal problema és que cadascuna va pel seu costat, no hi ha manera de crear un marc conjunt per a totes elles i no hi ha manera de veure-les totes juntes, ni tant sols unes poques juntes. Les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió són les úniques que han arribat a emetre en un moment o un altre per a la gran majoria del país però entre els altres les hi ha que ho podrien fer igual de perfectament, perquè són interessant i estan ben fetes i el producte agrada i no ho fan. De Barça TV a Gandia Televisió, d'InfoTV a Andorra Televisió, de TVMallorca M7 a Flaix, de Punt Dos a Td8 o Canal Català. Els catalanoparlants tanmateix acceptem amb resignació que en els nostres dials analògics o de TDT la immensa majoria dels canals siguen en castellà. Acceptem amb resignació que a Canal Satélite Digital només 3 cadenes de 95 emeten en català -malgrat que prop de la meitat dels seus subscriptors són dels territoris catalanoparlants. Acceptem amb resignació que a Ono de 115 canals només 2 siguen en català -els mateixos que podem veure a Canal Satélite Digital menys un. I que a Imagenio, per a acabar la llista de les plataformes televisives més importants només estiguen en català 3 dels 65 canals, els mateixos que en els altres llocs. Al nord la cosa és molt pitjor: a la Catalunya Nord la presència de TV3 és amenaçada per la TDT i al cable ja està sola. A Andorra el cable porta 5 televisions en català de 56.

I això sense comptar amb les possibles cadenes internacionals que ni somiem que emetran en català, no sé perquè. Perquè ho podrien fer igual que ho fan en llengües com ara l'hongarès, el finés, el lituà, el danès o el maltés. Parle del National Geographic. O de Discovery Channel, per exemple, que té versions en 33 idiomes diferents. O de MTV que en té 29. O de Fox que emet, entre moltes altres llengües, en serbi o en coreà. Per quina raó alguna d'elles no podria crear la seua versió en català?

No hi ha cap motiu ni un per a acceptar com a normal la situació actual. Ens estem jugant molt. Ja sabeu que VilaWeb aposta per la televisió per internet on pensem sincerament que tenim més espai per córrer que enlloc. Però això no significa que haguem de renunciar a reclamar que a la TDT la presència del català siga significativament més gran en totes i cadascuna de les demarcacions ni que haguem de reclamar a què les plataformes digitals posen en les seues graelles cadenes en català.

En el cas d'aquestes grans cadenes de distribució, a més, ni tan sols parlem de política, permisos o concessions. Només de mercat.
Els consumidors som nosaltres. És a nosaltres a qui ells ens haurien d'escoltar. Són les nostres necessitats les que haurien de cobrir si volen els nostres diners. És així de simple. Però això no vol dir res si no estem organitzats i som actius. Fa dues dècades Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià van protagonitzar una de les epopeies més sensacionals del catalanisme de tots els temps portant TV3 fins a Guardamar i Maó. Dues dècades després els demane de forma pública que encapçalen una nova revolució en el nostre àmbit nacional de comunicació, aquell que Josep Gifreu va definir amb tanta precisió.

Paradoxalment, doncs, és possible que aquest desgraciat afer de la TV3 al País Valencià, servisca per a donar-nos un impuls que hauria de sacsejar completament el panorama audiovisual del país. No podem seguir acceptant per més temps la situació que tenim i hem de saber que si fa vint anys tenir un canal de tres era tenir molt avui TV3 no és ni de bon tros suficient ja. Com molt bé ha dit l'amic Cardús només és el mínim.

Per això parafrasejant l'admirat Josep Pla ara, al 2007, volem que totes les teles on el presentador diga Bon dia! es puguen veure en tot el país que diu Bon dia! I manllevant la veu de l'encara més admirat Ovidi Montllor "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer".

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet