Cuba - Estats Units: lliçons per a negociar coses difícils

Ahir va ser un dia històric. Els Estats Units van fer el primer pas per a acabar el blocatge econòmic a Cuba que han mantingut des del 1961. L'acord ha estat una operació modèlica, una mostra exemplar de quan, com i per què es poden prendre decisions històriques. Ha estat una lliçó, doncs.

—Quan les relacions s'han enverinat, primer de tot cal trobar una excusa, un gest, perquè tots dos contendents puguen 'vendre' en públic un canvi d'actitud que justifique el començ d'una nova etapa. En aquest cas ha estat l'alliberament --'per raons humanitàries'-- d'Allan Gross.

—Ha d'haver-hi proves assumides pels uns i pels altres que les actituds acarnissades del passat ja no els serveixen ni els són útils: que tots dos hi perden. No cal fer-les públiques, aquestes proves, però cal assumir-les internament. Els Estats Units sabien de feia anys que l'embargament no aprofitaria per a canviar el règim. I en aquest punt és clau el paper d'aquells pocs que, de dins estant, fan veure als dirigents que això no funciona.

—L'acord s'ha de fer de tal manera que tothom ha de poder salvar la cara. Evidentment que hi ha qui hi perd i que hi ha qui guanya, però cal evitar que ningú aparega en públic com a derrotat, com a vençut. Han d'oferir-se escletxes, excuses, perquè els uns i els altres puguen 'vendre' les virtuts de l'acord, sobretot als seus nuclis durs. Que sempre seran els més renuents al canvi.

—Cal discreció. Per a fer un bon pacte, és menester un cert silenci. I gent, des de dins, que s'aïlle de l'entorn i faça un primer pas d'aproximació a l'altre. Discret. El qui fa un soroll exagerat sol demostrar que no vol negociar res.

—Cal audàcia. No es farà cap pas històric sense jugar-se-la. Els líders, si volen fer de líders, no poden ser poregosos: si tenen l'oportunitat de fer un pas que canvie les regles del joc i acabe essent molt beneficiós per a tothom, s'hi han d'abocar, encara que puga ser perillós per a ells mateixos.

—Cal molta pressió des de fora. Altrament, no hi haurà mai acord. La gent ha de parlar clar i empentar contra la paret aquell qui ha de fer el pas i no el vol fer. A l'ONU el 1992 hi havia vuitanta estats que donaven suport a l'embargament, però des de l'any 2000 tan sols tres països feien costat als Estats Units. L'aïllament del refractari gairebé sempre funciona.

—I cal, finalment, que algú des de fora obligue els actors implicats a parlar, que els faça seure en una taula i els propose el mètode per a començar a caminar junts. Ho ha fet el papa Francesc, en aquest cas. Per això és bo que hi haja gent respectada per totes dues bandes. Alerta: quan algú no vol negociar de cap de les maneres, la primera cosa que fa és dinamitar aquella gent que li és pròxima però que podria ser benvista per l'altre. I el mètode més fàcil és sempre acusar-los de ser traïdors o venuts.

En resum, no hi ha mai tasques impossibles sinó únicament situacions molt difícils. I les lliçons, a Cuba, als Estats Units o als Països Catalans, hi són per a ser apreses.

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Robert Sansa

El que resulta més impressionant de tot és quanta misèria ha creat aquest bloqueig de manera inútil. Avui cal saludar el coratge d'Obama, sí. Però també cal assenyalar tots els presidents americans des de Kennedy com a responsables d'una de les polítiques més cruels que es recorda contra un país. I més inútils.

Clara Sendra

La situació ha fet un gran pas però no està resolta encara. L'aixecament de les sancions depèn del Congrès i aquest és més republicà que mai ara mateix. Li ho posaran difícil a Obama? Per als Estats Units és evident que paralitzar aquest acord històric per desavinènces internes seria un mal negoci, quedaria molt malament davant el món sencer. Però la cambra de representants i el senat no són mai un terreny de joc fàcil. Haurem d'esperar encara unes setmanes a veure si això funciona o si Obama ha fet un gest grandiloqüent però poc efectiu.

Geoffrey Lourdou

Com se diu al meu poble, si els destinataris no han sentit l'indirecta, "ja sem frescos"...

Manel Bargalló

Fen l'analogia amb la situació actual a Catalunya:
- L’acord s’ha de fer de tal manera que se li ha de permetre a tothom salvar la cara. Cal que tan Mas com Oriol no es sentint derrotats- Cal discreció. És necessari un cert silenci per a fer un bon pacte. Espero que el silenci que ara impera entre Oriol i Mas, sigui per aquesta raó.Cal audàcia. No es pot donar un pas històric sense jugar-se-la. Estic segur que Mas i Oriol són líders disposats a jugar-se-la.- Cal molta pressió des de fora. Si no hi ha pressió des de fora no hi haurà mai acord.L'ANC i Òmnium haurem de tornar a sortir al carrer per fer la pressió per obligar a fer l'acord.- I cal, finalment, que algú des de fora obligue a parlar als actors implicats, els faça seure a una taula i els propose el mètode per començar a caminar junts. Aquest algú des de fora serà (S)pain. Possiblement quan efectuïn la querella pel 9N 

Josep Usó

Estic molt sorprés per la notícia d'ahir. I pense que la operació s'ha dut amb molta discreció, perquè jo tampoc no és que seguesca massa mitjans, però la d'ahir fou la primera notícia que en vaig tindre. 
I, realment, és una molt bona lliçó. Estudiant-la, i rellegint l'editorial, es pot aprendre molt. Tractaré, amb cura, de veure si pot haver algun paral·lelisme amb el cas català. De moment, em sembla una bona notícia que la Generalitat haja obert (o ho vaja a fer en breu) oficina a Roma. I també em crida l'atenció que ací hi ha molt més soroll, al voltant de les negociacions. Ja veurem què passa, ara. De moment "vacances de Nadal".

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'acord ha estat una operació modèlica, una mostra exemplar de quan, com i per què es poden prendre decisions històriques.

No hi ha mai tasques impossibles, sinó únicament situacions molt difícils.