Opinió
-
El vot d'Herrera
Vicent Partal
04.11.2014
-
El GAL mediàtic
Vicent Partal
03.11.2014
-
Ja podeu anar impugnant
Vicent Partal
31.10.2014
-
Un país nou també per a ells
Vicent Partal
30.10.2014
-
El 9-N fa olor de pluja
Vicent Partal
29.10.2014
-
Procés al PP
Vicent Partal
28.10.2014
-
Quan Iceta tria Hitler
Vicent Partal
27.10.2014
-
Cent anys
Vicent Partal
24.10.2014
-
'No news, good news'
Vicent Partal
23.10.2014
-
Si no us fa res, nosaltres anem passant
Vicent Partal
22.10.2014
-
Vint mil cares
Vicent Partal
21.10.2014
-
No és qui guanya, és si guanyem
Vicent Partal
20.10.2014
-
Quaranta-vuit hores
Vicent Partal
17.10.2014
Vicent Partal
04.08.2014
L’estat d’ells, l’estat contra nosaltres
Supose que els lectors estan al corrent de l'article signat per José Antonio Zarzalejos a El Confidencial, que es titula '¿Qué coño es la UDEF? El Estado, señor Pujol'. És un article descarat i descarnat que explica que 'a Jordi Pujol, segons que hem sabut aquests dies, li van consentir un comportament corrupte continuat mentre el president de la Generalitat s'instal·lava en la política de "la puta i la Ramoneta", és a dir, en una suportable ambigüitat que no amenaçava la integritat de l'estat'.
Amb el títol i el paràgraf esmentat n'hi ha prou. El que diu el senyor Zarzalejos és greu. El que diu i el mateix fet que ho diga. Que ho diga, vull dir, amb tranquil·litat i en públic.
Perquè, en definitiva, el que diu és que l'estat no tracta tots els ciutadans de la mateixa manera d'acord amb les lleis, sinó que els discrimina en funció de les seues idees. Que hi ha uns ciutadans 'bons' per a l'estat als quals se'ls pot permetre qualsevol comportament i n'hi ha uns altres de 'dolents' contra els quals l'estat ha d'usar totes les armes que té a l'abast.
I encara pitjor: no és per la ideologia en el sentit estricte de la paraula, sinó per l'afiliació nacional. Del que diu Zarzalejos, se'n dedueix que l'estat és dels espanyols i prou, dels qui creuen en un model de nació i prou. Els altres som enemics que cal abatre. I això és molt greu, perquè un estat, per definició, ha de respectar de la mateixa manera els drets de tots els ciutadans. I perseguir els delictes sempre, no només quan li convé.
(I que conste que el senyor Zarzalejos no parla per parlar: és fill d'un governador civil de Biscaia i fiscal del Suprem, germà del secretari general de la presidència d'Aznar i ell mateix va ser director de l'ABC.)
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Xavier Giró
A mi em sembla tan greu tenir un governant corrupte com un sistema que només treu a la llum els casos de corrupció quan interessa per altres finalitats (en aquest cas, intentar aturar un referèndum per la independència de Catalunya). Sense voler treure rellevància a la investigació sobre els casos de corrupció (polítics i no polítics), també m'agradaria saber qui i com decideix quan aquests han de sortir a la llum. El cas Pujol em referma la convicció que en el sistema de partits polítics que tenim juguen massa a tapar-se les vergonyes d'uns i altres, enlloc de procurar una gestió justa i eficient dels recursos públics. Prenem-ne nota en el país que estem construint per no repetir les debilitats del marc actual.
Erika Casajoana
Com expressa molt bé l'editorial, el Sr. Zarzalejos, que sap de què parla, ens confirma que a Espanya no impera el principi de legalitat sinó l'aplicació arbitrària de la llei segons l'estimació d'espanyolitat que fa dels ciutadans -o millor, súbdits- el poder central castellà.
Una raó objectiva més per marxar d'aquest Estat que ni és democràcia, ni aspira a ser-ho i àdhuc no té cap vergonya en proclamar-ho.
Els catalans tenim una altra ambició per al país que volem construir, i resultarà que els espanyols ens estan ajudant i tot a començar ben nets.
Víctor Serra
Suficient per justificar l'independentisme.
Pere Jordi Junqué
Estic d’acord en la gravetat de les declaracions en el sentit que indican clarament que des de instàncies molt elevades de la justícia espanyola hi ha gent que justifica un tracte discriminatori basat en la raó d’estat. L’únic que fa aquest article és donar-nos més raons per la independència. Bé no m’estendré en aquest punt segur que d’altres ho faran, allò que m’interessa de dir aquí és que de totes maneres Pujol ja fa anys que està retirat, l’atac mediàtic a un ancià jubilat de 84 anys, que fins a fa molt poc no ha estat mai independentista més que demostrar la feblesa del moviment independentista o donar-li un cop fatal com diuen a Madrid, ha mostrat la manca de creativitat i la desesperació dels unionistes. De fet mentre l’article vol demostrar la gran força del estat, l’únic que ensenyen és que com a molt ens provoquen danys col·laterals ( penso que per un cop aquest terme està utilitzat amb propietat). Tot aquest enrenou a alguns els farà més mal que a d’altres segons la seva filiació política, de passada vull afegir que respecto el sentiments de totes aquestes persones, però en cap cas afecta el gruix del procés que té un bases molt sòlides. Finalment crec que hauríem d’utilitzar aquest article del Sr. Zarzalejos per reclamar la seva dimissió, l’any passat per molt menys que això van obligar a dimitir al fiscal superior de Catalunya Martin Rodríguez Sol. Bé, només després d’haver rumiat si paga la pena; potser no hem de fer com ells i no gastar municions en causes secundàries.
Joan Goma
No siguem ingenus. El que diu en Zarzalejos és greu però és veritat.
Del que no s'adona en Zazalejos és de que Pujol no és cap ingenu i sabia perfectament el que li passaria des del mateix moment que va decidir manifestar-se obertament a favor de la independència de Catalunya.
Quants més n'hi ha que tenen coses difícilment confessables i que es posicionen contra Catalunya per por a que els treguin els draps bruts a la llum?
Segons Zarzalejos l'afer Pujol ha estat una amenaça a tots els altres. Però del que no s'adona Zarzalejos és que si juguem bé les nostres cartes aquest tret també els pot sortir per la culata.
Perquè va fer el pas en Pujol si sabia el que li passaria? Perquè poden fer el pas els altres tot i sabent que els pot passar el mateix que li ha passat a en Pujol?
La meva hipòtesi és que en Pujol va veure clar que Espanya ha posat la directa en el procés de destrucció de Catalunya. Que ara farà servir als que té enganxats per lluitar contra Catalunya. Però quan s'acabi la guerra, tant si guanya com si perd, ja no li serviran i llavors els destruirà a ells perquè ells també són part de Catalunya.
Els que tenen draps bruts i estan enganxats, poden escollir entre dues opcions: o bé es posen a favor de Catalunya tot i sabent que més d'hora que tard els hi trauran els draps bruts i hauran de passar aquesta vergonya, o bé es posen en contra de Catalunya, passen la vergonya de ser uns botiflers, i un cop s'acabi la guerra, a més, passen la vergonya de que surtin a la llum els seus draps bruts.
No siguem ingenus. Faríem bé d'anar preparant una amnistia pels que s'allistin a lluitar a favor de Catalunya pels draps bruts que els serveis secrets espanyols els puguin treure d'allò que pogueren haver fet contra la hisenda o el tresor públic de l'estat enemic a condició de que aportin a l'estat català el que varen defraudar a l'estat espanyol.
No siguem ingenus. Si volem que les èl·lits econòmiques i empresarials i dels mitjans de comunicació estiguin a favor de la independència de Catalunya hem de neutralitzar l'extorsió que els serveis secrets del govern espanyol els pot fer. Perquè, no siguem ingenus, a Espanya, sense tenir draps bruts, poca gent ha pogut prosperar molt.
Josep Blesa
El senyor aquest, que es veu que forma part d’aquella minoria que regeix l’estat espanyol. Allò que Joan Fuster definia com a “espanyol professional”. És a dir, ocupa el lloc de l’organigrama per les seues idees no sols per la seua vàlua professional com queda ben retratat en l’articlet ejacular després d’una digestió mal païda. Fa anys que alguns ens plantegem aquesta escomesa de lliurar el nostre país de països emmarcada en “l’art de la guerra” en el sentit més ampli. Talment com passa en quasi tots els àmbits socials. Amb aquest escrit el senyor aquest mostra obertament allò que fa que alguns els caiga el lliri de la mà. Sabeu quantes vegades esmenta la paraula “democràcia” o algun derivat? Una sola volta, i una altra amb què vol reblar el clau amb una cita de Montesquieu. Eixe article és senzillament per a consum propi d’una minoria estatal, sinó, fins i tot, dins del seu estat. Els hooligans del grup Vocento i els seus mitjans que els llegeixen, escolten i veuen. Una mini-minoria mundial. Un article, que llegit, per algú amb sentit democràtic profund –homologable internacionalment vull dir- detectaria que els “zarzalejos” de torn han començat a realitzar-se hara-kiris. L’estat és d’ells, i de ningú més. Una mena de secta selecta i indocumentada. El brou de cultiu dins l’olla a pressió on ens movem els ciutadans de les colònies d’aquell estat que han creat els espanyols professionals comença xiular per totes les juntes. I ja fem prou de sobreviure amb un “estat polític i policial” que des de sempre ens ha anat a la contra. I tot i així el tenim a la punteta del penya-segat. Aquest dies passats també la magistrada del Suprem -- i també espanyola professional-- ha volgut autopenjar-se unes medalles parlant de Banca Catalana, al·ludint i elogiant els fiscals Mena i Villarejo. Magistrada a proposta del psoE cal dir, ja que el tal Zarzalejos té la barra d’apel·lar a Montesquieu. Na Robles diu que li van tombar tota aquella cacera que realment sembla que organitzà Alfonzo Guerra contra allò que fos català de centre-dreta i autonomista real. El que no diuen que les pràctiques de Banca Catalana eren exactament les mateixes que les de qualsevol altre banc de l’estat espanyol. Aquest, però, tenia l’estigma d’ésser de “catalans autonomistes” en el sentit més teutó del mot. El Banc Popular dels Valls Taberner, era també “català” però no tenia ni de lluny l’estigma de BC dels Pujol & Co. Ni molt menys els Santander, el BBV (A), el Banesto, el Banco del Sur dels Ruiz Mateos, Bankinter, Banca March (Nat-West-March)..etc...que són clarament anticatalans. O qualsevol cosa que no siga espanyola. Volen plantejar la “batalla final” com si fóra una pugna entre els “espanyols professionals” contra una altra suposada minoria “catalans professionals”. Fins aquí són ridículs aquella gent. Eixe mateix article del tal Zarzalejos serviria, ben descodificat -prèviament- per explicar perquè cal independitzar-nos d’España el més aviat possible d’un estat podrit d’origen. I àdhuc els propis bons espanyols – no professionals- li botaren foc a la seua pròpia “barraka” i recomençaren de bell nou un estat democràtic i de tots. De moment, com veieu, estan nerviosos. La presència i serenor del M.H. President Mas els ha destarotat encara més.
Keep Calm, we'll reach independence sooner than we'll be able thinking. Especially citizens of Principality of Catalonia.
Miquel Brossa
Es simplement per subscriure’l al 100%.
El tema es greu i esteu carregats de raó.
L’amic Tremosa hauria de denunciar a Europa que a l’estat la llei no es igual per tothom.
L’aparell de l’estat fa mesos que esta furgant fins l’últim racó per atemorir-nos i agenollar-nos. Fins i tot es imaginable si aquella “Sra.” dels micròfons de “La Camarga” en fos membre. Seria bo investigar-ho.
Pep Agulló
Quin estat cumpleix allò que el defineix: de que sempre ha de respectar per igual els drets de tots els ciutadans? Això és com pensar que el desenvolupament material, tecnològic, social d’una nació sempre va aparellat del desenvolupament moral. Mireu la barbàrie israelí de Gaza… Joc democràtic? Espanya no enganya a ningú: amic o enemic. Les declaracions de Zarzalejos, però, són molt reveladores de fins a quin punt la política del “peix al cove” era a canvi de la col·laboració amb tots els governs de torn per corruptes i catalanòfobs que fossin i per tant aquesta catalanitat "d’anar fent país" no era el preàmbul del sobiranisme, sinó la seva claudicació enfront l’Estat. Així ho ha vist el poder espanyol. Llegint entre línies Zarzalejos ens demostra que l’independenisme actual no ve de l'evolució del pujolisme, sinó de la seva ruptura. Per això penso que el traumàtic despertar de la innocència de molts catalans no tindrà trascendència negativa respecte al 9-N. Ens farà més forts.
Dani Franch
Algú li estranya això encara? a mi no. Spain és un estat i no qualsevol estat( com va dir en Mas) sí estàs per el bandol
unionista o no vols trencar l'estat tens llibertat d'expressió i immunitat (sobretot els poderosos) sí ets una separatista
van a per tu en totes les seves conseqüències. Però com sempre spain es passa de frenada i li surt al revés tot i això ho
hem d'aprofitar, ho farem ? espero que sí, una raó més per marxar ja d'aquest estat , que és una vergonya i no entenc
com Europa accepta tindre un estat tan poc democràtic i corrupte, per això sí ens quedem fóra de la comunitat europea , potser fóra millor. Això sí el nostre nou estat té de ser l'inrevés de l'estat espanyol.
Josep Usó
És aclaridor pel que fa al comportament de l'Estat Espanyol. No tothom és igual. No és el mateix furtar i tindre seient a la llotja del Madrid que fer el mateix i tindre el seient, pose per cas, a la llotja del Vila-real.
Ni és el mateix amenaçar amb el trencament de l'Estat que no fer-ho. O ser violent amb ideologia nazi que amb una altra ideologia. Em recorda una frase que he llegit moltes vegades i mai he entés. Referida a llinatges espanyols nobles i molt antics: "probó su limpieza de sangre en...". Concretament, n'hi ha una, no sé de qui, que ho va fer "en la batalla de las Navas de Tolosa". Que ja fa anys. Es veu que si eres de sang neta, ja ho tens quasi tot perdonat. En cas contrari, no. Tal vegada Jaume Matas, o Carlos Fabra no la tenen prou neta, per citar dos exemples.
En qualsevol cas, ara se'ls gira feina de debò, perquè a la V majúscula s'espera molta gent. I serà tot just tornar de les seues vacances.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015