Un gran exemple suís

Ahir vam publicar un reportatge sobre les claus del referèndum que diumenge es farà a Suïssa. Com sabeu, les Joventuts Socialistes han proposat que l'estat puga limitar la retribució dels directius d'una empresa. Concretament es tractaria d'aconseguir que el sou anual de l'assalariat més mal pagat d'una empresa fos el topall mensual del més ben pagat. O siga, que si a un treballador li paguen nou-cents euros el mes, el directiu més ben pagat podria cobrar, a tot estirar, 10.800 euros el mes.

Vist així, no és pas, òbviament, cap mesura revolucionària i possiblement no originarà canvis importants. Tot amb tot, crec que és un pas endavant fonamental. No pels resultats concrets, sinó pel que implica. 

El gran drama que vivim tots és la consolidació d’aquest capitalisme financer que no té cap límit ni cap control polític. Les empreses –algunes, irresponsables fins a extrems difícils d’imaginar-- fan ben bé com volen: ho hem vist de sobres. I això simplement ha esdevingut un enorme perill social. 

Establir democràticament un límit raonable, perquè se sàpiga què es pot fer i què no es pot fer dins les empreses, em sembla una iniciativa remarcable i altament positiva. Al març els suïssos ja van aprovar normes de control de les retribucions extraordinàries dels directius que, veient els escàndols dels nostres banquers, semblen extraordinàriament raonables. Si diumenge aproven aquesta segona norma, doncs, esdevindran el país que sembla més decidit a tornar a posar l’economia, desbocada, dins els límits marcats per la democràcia. I això és un exercici que, per la meua banda, mereix el màxim de respecte i que voldria que fóssem capaços d’imitar ací.

L'opinió dels subscriptors

(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Josep Soler: Si això passa a Suïssa, estigmatitzat com a paradís fiscal, ens ho haurem de fer mirar això de pagar impostos per nodrir les desigualtats mes bésties. I si hi afegim que tenen reconegut i exerceixen el dret a decidir constantment en referèndums, no son a la UE ni al euro, tenen una poblacio similar a Catalunya, quatre llengues oficials i cap de preferent, la tercera via,  ja posat a fer, és federar-se amb Suïssa i que Espanya es busqui un soci si el troba

Josep Maria Ponte: Suïssa es un estat molt militaritzat, les autopistes están preparades perque hi puguin aterrar avions. Els ciutadans tenen la seva arma a casa i durant molts i molts anys están actius. Hi ha un gran problema de droga (per com són de benestants) i hi havia gent que anava a un parc de Zuric a morir. Crec que es un estat hipócrita perque si passa qualsevol cosa rápidament es neteja. Son més civics que nosaltres i fan molts i molts referendums, pero això no treu que la principal font d'ingressos siguin els diners d'origen dubtós.

(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El gran drama que vivim tots és la consolidació d’aquest capitalisme financer que no té cap límit ni cap control polític.